desconnexió econòmica

10.10.2017 | 06:30

l dia 1 es van mobilitzar tres milions d'electors sobre els 5,5 censats (que corresponen aproximadament a uns 4,2 milions d'habitants sobre els 7,5 totals). En votaren efectivament 2,2 milions, i la resta fins a 3 fou impedida per la força bruta.

1. Enfonsament de l'economia espanyola. La prima de risc amunt, la cotització de l'IBEX avall i el deute enfilant-se per les parets.

2. S'acceleren els moviments especulatius dels grans grups inversors internacionals que ja aconsellaven des de fa algun mes als seus clients emigrar del deute espanyol cap a altres de més segurs, com el portuguès o fins i tot el grec.

3. Fruit d'aquest moviment combinat, els grans bancs espanyols inicien una caiguda que veurem on acaba. Dins d'aquests, l'oligarquia espanyola fa pagar a la catalana la desafecció dels catalans. I els dos bancs catalans són víctimes d'un atac sectari des de l'espanyolisme.

4. Aquest atac, juntament amb la convicció –que fa un mes negaven- que això de la independència no té marxa enrere, els obliguen a fer un moviment tàctic de moure la seu fiscal cap a la resta de Països Catalans: Alacant i València.

5. Aquest moviment tempera els atacs de l'espanyolisme, calma els porucs i és una garantia de connexió necessària amb el Banc Central Europeu, per evitar el període, que auguro curt, de transició, on Catalunya estarà fora dels organismes comunitaris.

6. Per tant, els clients dels bancs catalans, tranquils pels seus interessos. I calma als qui precipitadament voldrien castigar-los. Ens estaríem autolesionant. Perquè els impostos que aquests bancs lliuren ara a la Generalitat són ridículs.

I en el moment que siguem República consolidada amb el retorn de la seu o l'establiment de la subseu hauran de cotitzar tot el corresponent al negoci generat aquí.

7. Les notícies de moviments de seus volen ser utilitzades per crear sensació de temor entre els ciutadans. Però només mostren, com en un mirall, el grau de pànic que s'ha apoderat de la casta espanyola.

8. I aquí, el paper dels 3 milions de mobilitzats que representen els 4,2 milions de ciutadans consumidors de Catalunya que van arriscar-se a ser denunciats, multats o colpejats és clau. Sense cap mena de risc tenim la clau per enviar un missatge contundent a l'Estat i a Europa.

9. Si volem una Catalunya emancipada, comencem desconnectant-nos nosaltres de la banca espanyola i de les companyies de serveis de l'IBEX. No s'hi val a fer el mandra o buscar altres excuses. Treure comptes corrents i fons dels bancs vinculats al PP i donar-se de baixa de companyies telefòniques i elèctriques està a l'abast de tothom. Lliures compradors en un lliure mercat.

10. I què aconseguim: A. Potenciar les companyies o bancs catalans en moments de desconnexió. B. Desestabilitzar l'economia del capitalisme del BOE, la més associada al franquista PP. I C. Fer que la sordesa europea es converteixi en oïda fina quan senti el dringar de l'euro en risc. Com titulava el Frankfurter Allgemeine: Catalunya, un nou problema d'Europa.

Aquests deu manaments es poden resumir en algunes afirmacions del dur editorial del setmanari The Economist, que juntament amb el diari econòmic Financial Times eren addictes a Rajoy fins fa dos dies.

«Quan una democràcia envia antidisturbis a pegar iaies, alguna cosa falla (...) Rajoy ha provocat la pitjor crisi constitucional des del 23-F del 1981 (...) Catalunya té raons per ser Estat i pot sobreviure econòmicament (...) L'agressió contra ciutadans pacífics és pròpia del Tibet però no d'una democràcia occidental (...) La declaració d'independència pot ser irresponsable però Rajoy no pot arrestar els líders catalans i eliminar l'autogovern (...) En fer servir la força Rajoy no només no evita el trencament d'Espanya sinó que l'accelera (...) Qualsevol futur acord ha d'incloure un referèndum d'independència (...)».

M'estalvio comentaris. Calma, doncs, que, amb les turbulències lògiques, la desconnexió continuarà. Oimés si li donem una bona empenta els mateixos ciutadans.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema