Catalunya arriba avui carregada d'incògnites i tensió a una jornada clau per al seu futur polític. La declaració d'independència, real o simbòlica, plana sobre la compareixença que té previst fer el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, al Parlament a partir de les sis de la tarda. El Govern espanyol, però, està disposat a prendre les mesures necessàries per evitar-ho. La vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, va advertir ahir un cop més que si es proclama la independència caldrà prendre «totes les mesures que calguin»; la més factible de les quals sembla ser l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, que suspendria l'autonomia i atorgaria les competències de la Generalitat per atorgar-les a l'Estat. El vicesecretari de Comunicació del PP, Pablo Casado, va advertir fins i tot que si finalment Puigdemont declara la DUI podria acabar a la presó «com el que la va declarar fa 83 anys», en referència a l'expresident de la Generalitat Lluís Companys, que va ser detingut juntament amb el seu Govern després de proclamar l'Estat Català, i que el 1940 va ser afusellat pel règim de Franco. En aquests moments, l'entesa entre els governs de Madrid i Catalunya sembla pràcticament impossible, malgrat que la cancellera d'Alemanya, Angela Merkel, va trucar dissabte al president espanyol, Mariano Rajoy, per buscar «possibles vies» pel «diàleg» a Catalunya. També l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va demanar «diàleg» als governs català i espanyol, i va considerar que els resultats de l'1 d'octubre no poden ser un aval per proclamar la independència. «Espero que actuïn amb cap fred i responsabilitat», va indicar.

Tots els ulls estaran posats avui a la tarda en Puigdemont, que no ha revelat quin serà el seu discurs tot i que ha deixat prou pistes per entreveure que hi haurà una declaració d'independència que, segons algunes fonts, podria deixar la porta oberta a una mediació. L'ANC ha convocat una concentració al passeig dels Til·lers i l'avinguda Lluís Companys de Barcelona per tal de donar-li suport, mentre que a Girona s'instal·larà una pantalla gegant a la plaça del Vi. El dubte, a hores d'ara, és quin tipus de declaració serà: si es tractarà de quelcom simbòlic i retòric, com va indicar diumenge la coordinadora del PDeCAT, Marta Pascal, a la BBC (tot i que després el partit ho va desmentir); si serà una proclamació amb totes les de la llei, com exigeixen ANC, Òminum i la CUP; o fins i tot en «diferit», com va apuntar ahir l'eurodiputat del PDeCAT Ramon Tremosa, que va explicar que el president català podria declarar unilateralment la independència i a continuació «suspendre els seus efectes» durant un temps per negociar un referèndum pactat amb l'Estat o aconseguir reconeixements internacionals, com va fer Eslovènia en el seu dia. La CUP, però, ja ha avisat que no està disposada a acceptar aquest escenari: el diputat gironí Benet Salellas va advertir ahir que «no seria correcte» ajornar una proclamació de la república catalana amb el pretext d'una «hipotètica negociació». ERC, per la seva banda, tampoc ha contribuït a revelar la incògnita: el seu portaveu, el palafrugellenc Sergi Sabrià, va afirmar ahir que el Parlament donarà «forma» als resultats de l'1-O i es posarà sobre la taula «la constitució de la república independent», però sense aclarir en quin format.

Si s'acaba produint la declaració d'independència, és altament probable que el Govern de l'Estat acabi aplicant l'article 155 de la Constitució. De fet, diversos càrrecs del govern i del PP van advertir ahir Puigdemont que una eventual declaració d'independència comportarà conseqüències immediates. A banda de Sáenz de Santamaría i Casado, el ministre d'Educació, Iñigo Méndez de Vigo, també va exigir ahir a Puigdemont que no prengui decisions «que siguin irreversibles». El delegat del Govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, per la seva banda, va assegurar que estan «a punt» per frenar la DUI, però va confiar que Puigdemont acabi «recapacitant».

Els populars, a més, no estan sols: el líder del PSOE, Pedro Sánchez, va assegurar que donarà suport a l'Estat en les mesures que es prenguin en cas d'una DUI, mentre que el president de Ciutadans, Albert Rivera, va demanar a l'executiu que apliqui ja l'article 155 per evitar «mals majors» i perquè considera que no actuar davant d'una declaració d'independència seria «imprudent».

Escenari incert

Tenint en compte que l'article 155 mai s'ha aplicat, l'escenari en què entraria Catalunya és incert. En tot cas, el Govern estatal assumiria les competències que actualment té el Govern català i el més probable és que es convoquessin eleccions autonòmiques en un termini de temps relativament curt. Tot i això, la CUP ha anunciat que tant ells com Junts pel Sí boicotejaran aquestes eleccions en cas que s'acabin convocant, ja que no tenen intenció de reconèixer-ne la legitimitat ni la del Parlament que en surti escollit.

En el pla policial, els Mossos van perdre ahir la vigilància exclusiva de l'edifici del Tribunal Superior de Justícia (TSJC), que ha passat a mans de la Policia Nacional. L'objectiu, segons va indicar l'alt tribunal català, és «preservar la integritat del Poder Judicial» davant d'una eventual independència. Els Mossos van anunciar que acataran la decisió, malgrat deixar clar que no la comparteixen.

I mentrestant, continua creixent el nombre d'empreses catalanes que traslladen la seva seu social a altres punts de l'Estat arran de la possible declaració d'independència. Ahir van anunciar aquesta decisió la concessionària d'autopistes Abertis, que traslladarà la seva seu de Barcelona a Madrid, la cervesera San Miguel, la immobiliària Colonial, la societat de valors GVC Gaesco -propietat de la família Vallbé, vinculada a Òmnium Cultural-, el grup de transport MRW, la paperera Torraspapel (amb fàbrica a Sarrià de Ter) i SegurCaixa Adeslas. També Idilia Foods, propietària de marques com Cola Cao i Nocilla, va advertir que traslladarà la seva seu social fora de Catalunya si s'acaba consumant la independència. Per la seva banda, la farmacèutica Grífols és l'única de les set empreses catalanes que hi ha a l'Ibex que ha decidit mantenir la seva seu a Catalunya, tot i que ha matisat que podria repensar la seva decisió si comprova que l'escenari polític afecta la seva estabilitat financera.

En l'àmbit internacional, malgrat la trucada conciliadora de Merkel a Rajoy, no hi ha indics que la Unió Europea tingui previst implicar-se en el conflicte. El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker,ha reiterat a Merkel la posició de la institució respecte a la qüestió catalana, tot remetent-se a la declaració feta pública la setmana passada, en què demanava respectar la legalitat espanyola, instava les dues parts a passar «de la confrontació al diàleg» i advertia que «la violència no pot ser mai un instrument en política», tot i que indicava confia en el lideratge de Rajoy per resoldre «aquest difícil procés dins del ple respecte de la Constitució espanyola». En canvi, el president del Comitè Europeu de les Regions, Karl Heinz Lambertz, va advertir que el conflicte entre Espanya i Catalunya no es resoldrà «només fent referència a textos jurídics», i per això va apel·lar les dues parts a asseure's i dialogar.

A més, el govern de França ja ha anunciat que no reconeixerà una DUI per part de les autoritats catalanes, i ha recordat que «la primera conseqüència» d'una secessió seria «que Catalunya sortiria automàticament de la Unió Europea». Així ho va indicar la secretària d'Estat francesa d'Assumptes Europeus, Nathalie Loiseu, després que el país gal hagi mostrat la seva preocupació per la situació.