Multitudinària crida a la unitat d'Espanya als carrers de Barcelona

?Entre un milió de persones, segons l'organització, i 350.000, segons la Guàrdia Urbana, participen en la marxa contra la independència de Catalunya ?Vargas Llosa: «El nacionalisme ha omplert la història de sang»

09.10.2017 | 06:30
Banderes espanyoles i catalanes van compartir protagonisme en la manifestació pels carrers de Barcelona.

El centre de Barcelona va acollir una massiva manifestació en contra de la independència de Catalunya i a favor de la unitat d'Espanya, convocada per l'entitat Societat Civil Catalana i en la qual van participar entre un milió, segons els organitzadors, i 350.000 persones, segons la Guàrdia Urbana. Va ser la mobilització més multitudinària fins a la data celebrada a Barcelona en defensa de la unitat d'Espanya, amb manifestants procedents principalment de tot Catalunya i amb la participació de dirigents del PP, de Ciutadans i del PSC, tot en un clima festiu.

La marxa, a dos dies que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, comparegui al Parlament amb la declaració d'independència sobre la taula després de l'1-O, es va iniciar a la plaça Urquinaona, que va començar a omplir-se una hora i mitja abans de la convocatòria, i va transitar per la Via Laietana fins a l'avinguda Marquès d'Argentera, on es va llegir un manifest. A la capçalera de la manifestació, darrere d'una pancarta amb el lema «Prou! Recuperem la sensatesa», es van situar el president de Societat Civil Catalana, Mariano Gomà, l'escriptor Mario Vargas Llosa i l'exministre socialista Josep Borrell.

Nombroses cares visibles del PP -Dolors Montserrat, Rafael Hernando, Javier Arenas, Pablo Casado, Enric Millo, Andrea Levy, Xavier García Albiol o Cristina Cifuentes-, de Ciutadans -Albert Rivera, Inés Arrimadas, José Manuel Villegas, Fernando de Páramo, Carlos Carrizosa o Begoña Villacís- i del PSC -Salvador Illa, Josep Borrell o Celestino Corbacho- també estaven en primera línia.

Entre multitud de banderes espanyoles, senyeres i algunes europees, la marxa va avançar lentament a partir de les dotze del migdia, entre crits de «Puigdemont a la presó», «Jo soc espanyol» o «Visca Espanya, visca Catalunya i visca la Guàrdia Civil» i, en passar al costat de la Prefectura Superior de Policia, els manifestants expressaven el seu suport als agents i cridaven «No esteu sols».  Entre les pancartes exhibides es llegien lemes com «La unitat d'Espanya no es vota ni es negocia! Es defensa!», «Cop no!», «Espanya som tots», «Pau» o «155 ja».


Els parlaments

Poc després de les dues del migdia, els protagonistes de la capçalera van arribar a l'escenari instal·lat davant de l'estació de França, des d'on Vargas Llosa va titllar de «colpistes» Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Carme Forcadell, i va destacar que la «conjura independentista no destruirà 500 anys d'història» d'Espanya ni la convertirà en un país «tercermundista».

Vargas Llosa va advertir que «el nacionalisme ha omplert la història de guerres, sang i cadàvers», durant la seva intervenció dalt de l'escenari, tot afegint que el nacionalisme català causa danys «també a Catalunya», i que per això s'ha d'«aturar». Finalment, el premi Nobel va apuntar que no vol que els bancs i les empreses marxin de Catalunya com si fos «una ciutat medieval perseguida per la pesta».

Per part seva, Borrell va afirmar que «Catalunya no és una colònia» ni un «Estat ocupat militarment» i va instar Puigdemont a «no empentar el país cap al precipici», perquè «si es declara unilateralment la independència aquest país se'n va en orris». L'exministre va demanar «respecte» per als catalans, i va fer una crida a la serenor, la pluralitat, la convivència i la solidaritat per, finalment, demanar als espanyols que havien anat a Barcelona per a la manifestació que comprin cava català en tornar a casa. Borell també va dir que s'està al «límit» d'un «enfrontament civil».

Finalment, i just abans de llegir part del manifest, l'exfiscal anticorrupció Carlos Giménez Villarejo va demanar un «homenatge» als jutges i fiscals de Catalunya, així com al TSJC, perquè ha obert una «causa penal» contra tot el Govern de la Generalitat, ja que els membres de l'Executiu català són uns «presumptes delinqüents», una sentència que va provocar una enorme ovació del públic manifestant.

El manifest de Societat Civil llegit al final de la marxa demanava acabar amb la «marginació» dels catalans no nacionalistes, així com amb la «confrontació» i el «dolor» que assegura que viu la població de Catalunya arran del 1- O. «Tenim dret a ser escoltats i a ser tinguts en compte», continuava el manifest.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema