En moments de política efervescent, la capacitat analítica d’experts com Arbós és balsàmica. Des de l’altre costat del fil telèfonic el catedràtic s’explica amb serenor envejable.

El referèndum no té cabuda en l’ordenament jurídic espanyol. Té alguna altra legitimitat?

Cadascú té el seu criteri de legitimitat. N’hi ha que són compartits per amplis sectors socials, però és difícil que hi hagi unanimitat. Amb una participació aproximada del 40%, el referèndum és legítim per als que hi van participar, però no podem estendre la certesa que ho sigui per a la resta. Les xifres han de fer pensar que la societat catalana té idees molt diferenciades.

Per com actua i parla, el Govern català l’hi atorga tota.

Hi ha una objecció formal: estem sense Sindicatura Electoral. L’apartat 4 de l’article 4 de la Llei del referèndum diu que la proclamació dels resultats correspon a la Sindicatura. Si no hi ha resultats oficials proclamats no es dona la condició necessària perquè es pugui posar en marxa la declaració unilateral d’independència (DUI). Estem sense Sindicatura des del 22 de setembre, quan els membres van dimitir per l’amenaça de multes molt severes; el Parlament els hauria pogut substituir per majoria absoluta, però no ho va fer. Aquí hi ha un problema legal de fons. Ningú que no sigui la Sindicatura Electoral pot estar legitimat per proclamar els resultats.

Dilluns l’ombra de la DUI planejarà sobre el Parlament. Si prospera, on ens situa?

En un terreny molt complicat. La DUI es pot fer. El que és molt complicat és que es pugui fer efectiva. Amb la declaració, la independència comença a funcionar perquè les noves autoritats són efectives, i això s’ha de notar a dins i a fora. Sobretot a fora, perquè una independència que no és reconeguda per cap estat és perfectament inútil. Per ser-ho calen signes. Per exemple: en les fronteres; la nova autoritat hauria d’exhibir que les controla. Vista la capacitat de coerció tan enormement diferent que tenen les autoritats catalanes i les espanyoles veig molt difícil, per no dir impossible, que la independència es pugui arribar a donar. En algun moment hauran d’anar al Museu Dalí i demanar les claus. O a la base militar de Sant Climent. Hi ha d’haver signes que l’autoritat del nou estat s’imposa a la de l’anterior.

I quins serien els efectes per als ciutadans?

Caldria veure els comportaments que adopten. Per exemple, un autònom: a qui presentarà l’IVA, a la hisenda espanyola o a la catalana? Qui té més capacitat d’imposar als bancs la congelació de comptes corrents per fer efectives les multes? S’obren moltes incògnites que fan pensar que és inviable l’efectivitat de la DUI.

Ja que parla de coerció: l’Estat es va excedir el dia de la votació?

Sí, clarament, i condemno els excessos. L’actuació sempre ha de ser proporcional a l’objectiu que es persegueix, per no generar mals majors. Les forces de seguretat no haurien pogut impedir el referèndum posant-se a l’entrada dels col·legis i evitar que entrés la gent, en comptes de desallotjar-los i utilitzar les porres?

La resposta de l’Estat a la DUI serà aplicar l’article155?

No és necessària una reacció de l’Estat suplementària a les que ha tingut, perquè la independència em sembla inviable. El que cal, potser, és continuar els processos penals oberts, si és que algú ha comès algun delicte, però no esforçar-se més. Ara, és gairebé inevitable que hi hagi un grau de resposta política diferent, que es pot concretar en el 155. Però s’ha d’intervenir de manera progressiva, amb els mitjans que tenen menor incidència sobre els interessos legítims o sobre els drets i les llibertats. El 155 pot afectar el dret a l’autonomia, que tenim tots els catalans; s’ha de partir del principi d’intervenció mínima.

L’article no s’ha aplicat mai...

Efectivament, i aquí entrem en un debat tècnic. És ambigu en el final, quan diu que el Govern podrà donar instruccions a les comunitats. Es diu que el 155 podria forçar la convocatòria d’eleccions, destituir el president Puigdemont i substituir-lo pel senyor Millo... es diuen moltes coses. L’apartat 2 de l’article només faculta el Govern a donar instruccions, però no a substituir les comunitats autònomes ni a vulnerar l’Estatut o la Constitució en el que són atribucions. Si convocar eleccions és atribució estatutària del president no crec que el 155 li ho pugui imposar. Soc escèptic sobre l’impacte que pot tenir. I si hi ha un president que es considera que ha desobeït el TC, per dir-ho ras i curt, potser tampoc no obeirà les instruccions del Govern central. Ara, em temo que el punt de vista restrictiu no serà el que se segueixi.

Per què?

Fa la sensació que hi ha sectors interessats a aplicar instruments molt més forts.

A quins instruments es refereix?

A l’estat d’excepció i a l’estat de setge. Són molt més forts i és absolutament recomanable no utilitzar-los perquè representen una lesió molt gran dels drets fonamentals de tothom, de tots els que vivim a Catalunya, siguem independentistes o no, perquè la nostra detenció es pot perllongar deu dies, perquè es poden interferir les nostres comunicacions sense intervenció judicial, etcètera. Això no és proporcionat ni raonable per impedir una independència inviable de totes totes. M’indignaria que s’apliqués a Catalunya l’estat d’excepció o el de setge, que encara és pitjor perquè preveu una autoritat militar, considerant que ni en els pitjors moments del terrorisme al País Basc van estar damunt la taula. Seria un despropòsit. I injust pel caràcter pacífic de l’independentisme.

Espanya és un Estat demofòbic?

No. A tenor del que diuen els rànquings internacionals no es pot dir de cap manera. La democràcia espanyola és imperfecta; ara, algun estat pot dir que la seva democràcia és perfecta? Segur que no. La imperfecció de la democràcia espanyola s’ha volgut focalitzar en el fet que l’Estat no reconeix el dret a l’autodeterminació i que persegueix els intents de secessió unilaterals. Això no el converteix en demofòbic, perquè si no ho serien tots els estats del món. No en conec cap que admeti la secessió unilateral d’una part del territori. I no tindria sentit que ens adrecéssim a altres estats igual de demofòbics per demanar suport a un procés de secessió unilateral.

La política ha fallat?

La política és el que més ha fallat. Aquest no és un problema jurídic, sinó polític. Hem arribat al problema jurídic perquè no s’ha fet política. No s’ha sabut o volgut escoltar reivindicacions transversals no necessàriament independentistes, com la del finançament. El dret no pot solucionar el problema polític; però si el problema polític va contra el dret, empitjora.

Veu una mediació d’Europa?

La veig desitjable, tot el que sigui mediació, facilitar el diàleg, ha de ser benvingut. Critico del discurs del Rei que no va donar cap pista d’obertura, tot i que alguns deien que era el moment que es prestés a jugar algun paper de mediador. En tot cas el paper del Rei sempre ha d’estar condicionat pel govern. De la UE és difícil que veiem de manera explícita que es busca una mediació. No es mou ni un mil·límetre, en defensa de la supremacia de la Constitució.