La participació en el referèndum de l'1-O a les comarques gironines va ser la més alta de Catalunya, ja que un 53,32% dels censats van dipositar el seu vot a l'urna malgrat que en alguns municipis, com Garrigàs, la Tallada o Sant Miquel de Fluvià, ha estat impossible fer recompte de vots després de les intervencions policials. El Govern català va fer públics ahir els resultats del referèndum -pel qual hi va haver, finalment, cens universal, de manera que tothom va poder votar al col·legi que va voler-, que deixen una participació del 43,93% en el conjunt de Catalunya i una victòria global del «sí» amb el 90,18% del vots.

Al conjunt de Catalunya, segons les dades de la Generalitat, van votar un 43,03% de les 5.313.564 persones censades. D'aquestes, 2,04 milions van donar suport al «sí», 7,83% van decantar-se pel «no» i un 1,98% van votar en blanc.

Les comarques gironines van liderar la participació en el referèndum. Van dipositar el seu vot 264.537 persones, el que suposa un 53,32% del cens, deu punts per sobre de la participació mitjana de Catalunya. La demarcació també va liderar el nombre de suports al «sí», que va rebre el suport d'un 94,83% dels electors, mentre que en el conjunt de Catalunya es van situar en un 90,18%. El «no» va obtenir un 3,95% de suport, mentre que hi va haver un 1,22% de vots en blanc.

La participació més alta

Per comarques, la Garrotxa, el Ripollès i el Pla de l'Estany van liderar la participació a Girona, ja que van situar-se a l'entorn del 68-69%, coincidint amb el fet que van ser algunes de les comarques menys afectades per les càrregues policials. Al Gironès i el Baix Empordà, on sí que la policia va interrompre la votació -a municipis com Girona ciutat, Sant Julià de Ramis, Aiguaviva o la Tallada-, els percentatges de participació se situen en un 52-53%. La Selva i l'Alt Empordà van ser les comarques on la participació va ser més baixa, situant-se entre un 46 i un 47%, mentre que a la Cerdanya es van registrar un 62,93% de votants.

La participació en el referèndum de l'1-O supera, tot i que molt lleugerament, la registrada en la consulta del 9-N, l'any 2014. En aquella ocasió, van ser 250.000 els gironins que van expressar la seva opinió a les urnes, mentre que en aquesta ocasió han estat 264.167. També ha augmentat el suport a la independència entre els votants, ja que en aquella ocasió -en què es formulaven dues preguntes- el «sí-sí» va obtenir un 87,5% dels vots, mentre que aquesta vegada el percentatge ha ascendit fins al 94,83%.

A Girona ciutat van votar 30.686 persones, el que suposa una participació del 47,6%. A Figueres, el nombre de ciutadans que van dipositar el seu vot a l'urna va ser de 8.635, el que suposa un 33,7%. En els dos casos, com a la resta de municipis gironins, la victòria del «sí» va ser aclaparadora.

Una de les capitals de comarca on la participació va ser més alta va ser Banyoles, amb un 56%, mentre que a Ripoll es va arribar a un 54,26%. A Santa Coloma de Farners, el nombre de votants va suposar un 43% del total, mentre que a la Bisbal d'Empordà van suposar un 53,6% i a Olot es va situar en un 55,2%. Finalment, a Puigcerdà la participació es va situar en un 49,17%.