Trapero, Sānchez i Cuixart confirmen que aniran a l'Audičncia Nacional, que els investiga per sediciķ

La jutgessa Carmen Lamela els prendrā declaraciķ divendres a partir de les 9h del matí

05.10.2017 | 18:41
Trapero, Sānchez i Cuixart.

El major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, la intendent del cos Teresa Laplana i els presidents de l'ANC, Jordi Sánchez, i d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, han confirmat que aniran a l'Audiència Nacional divendres. La jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela els prendrà declaració a partir de les 9h del matí en la causa oberta per sedició després de les concentracions de Barcelona del passat 20 i 21 de setembre, quan la Guàrdia Civil va fer 41 registres i va detenir 14 càrrecs del Govern per desmuntar el referèndum. La direcció dels mossos ha assegurat que els agents van complir "estrictament" les ordres judicials durant els registres i des de les dues entitats independentistes també defensen que no es va fer cap crida a l'ús de la violència sinó que els missatges que llençaven eren per mantenir la calma. També apunten que van estar en contacte continu no només amb els mossos sinó també amb la resta de forces i cossos de seguretat de l'Estat per evitar aldarulls. Diputats i senadors del PDeCAT i ERC ja han anunciat que aniran a donar-los suport.
El passat 27 de setembre, la jutgessa va admetre a tràmit la denúncia que va presentar la fiscalia per aquests fets i citava a declarar com a investigats per un delicte de sedició tant Trapero, com la intendent Laplana i els presidents d'Òmnium i ANC.

Lamela argumentava que els fets encaixaven amb la definició del delicte de sedició (que comporta penes de presó de 4 a 15 anys) per considerar que hi va haver un "alçament tumultuari" dirigit a "impedir per la força o fora de les vies legals l'aplicació de les lleis o l'actuació de les autoritats".

Els quatre investigats han confirmat que aniran a l'Audiència Nacional, tot i que no es coneix si respondran a les preguntes de la jutgessa o s'acolliran al dret de no declarar.

Després de conèixer la citació del major Trapero, la direcció del cos va assegurar que s'havien complert "estrictament" les ordres judicials i que s'aportaria davant la jutgessa tota la informació de l'operatiu.

Per part de les dues entitats independentistes, també s'assegura que no hi va haver cap crida a l'ús de la violència i que, al contrari, els missatges que donaven eren per mantenir la calma. El president d'Òmnium, Jordi Cuixart, assegura que "no reconeixen", per tant, el delicte de sedició pel quals se'ls acusa i argumenta, a més, que van estar en contacte en tot moment amb els mossos però també amb les policies espanyoles.

La previsió és que les declaracions comencin a partir de les 9h del matí. Representants d'ERC i PDeCAT aniran fins a l'Audiència Nacional a donar suport als investigats. Per part del PDeCAT han confirmat l'assistència els diputats Carles Campuzano, Jordi Xuclà, Míriam Nogueras, Lourdes Ciuró i els senadors Josep Lluís Cleries i Beth Abad. Per part dels republicans, està previst que els donin suport els diputats Ester Capella, Teresa Jordà, Xavier Eritja, Jordi Salvador i Ana Surra i els senadors Bernat Picornell, Elisenda Pérez i Quim Ayats.

Penes de presó de 4 a 15 anys

Segons l'article 544 del Codi Penal, el delicte de sedició persegueix aquells que s'alcen "pública i tumultuàriament" per impedir l'aplicació de les lleis o l'actuació de qualsevol autoritat, "ja sigui per la força o fora de les vies legals".

El Codi Penal preveu penes de presó de 4 a 15 anys per a aquest delicte. Concretament, especifica que les persones que hagin estat els principals autors o hagin "dirigit o sostingut" la sedició, s'enfrontaran a penes d'entre 8 i 10 anys. En cas de ser una autoritat, les penes s'endureixen i passen de 10 a 15 anys. Per a la resta de casos, la pena és de 4 a 8 anys. Es contempla també la inhabilitació especial per ocupar un càrrec públic durant el temps de la condemna.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaįos recomanats: Premis cinema