La preocupació dels ciutadans per la independència de Catalunya s'ha triplicat en els últims dos mesos, segons el baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) de setembre, en el qual un 7,8% dels enquestats ho considera com un dels tres principals problemes del país.

El baròmetre del CIS es va conèixer ahir, quatre dies després del referèndum de diumenge a Catalunya, però va ser elaborat entre l'1 i el 10 de setembre, coincidint amb l'aprovació al Parlament de les lleis que serveixen de base per al procés d'independència. En l'anterior enquesta del CIS, la independència de Catalunya era una de les tres principals preocupacions per a un 2,6% dels espanyols, més del doble que un mes abans; i ara és citat per tres vegades més, un 7,8%.

Una altra dada significativa de l'enquesta de setembre és l'espectacular augment de la preocupació pel terrorisme internacional, que ha pujat fins al 15,6 per cent, 11 punts més que a l'agost (4,2), just després dels atemptats de Barcelona el passat 17 d'agost.

Al costat de la preocupació per la independència de Catalunya entren a la llista de principals problemes la preocupació per la falta d'acord i la inestabilitat política, citats per un 2,7%, i els nacionalismes en genèric, per un 1%.

El problema número u per als espanyols segueix essent l'atur -citat pel 69,5 davant del 70,6% a l'agost-, seguit de la corrupció, que continua descendint i passa del 45,3 de l'anterior sondeig al 38%. En tercer lloc se situen els problemes d'índole econòmica, que pugen gairebé dos punts fins al 21,7%, seguits dels polítics, amb un 20,7% -21,8 a l'agost-.

Ja en cinquè lloc se situa el terrorisme internacional, amb un 15,6%, la sanitat (9,7%), l'educació (8,4%), els problemes socials (7,9%) i en novè lloc, Catalunya amb el 7,8%, per davant de la qualitat de l'ocupació, amb un 7,5%.

Com en tots els baròmetres, el CIS pregunta pel model territorial i els sentiments de pertinença dels enquestats. Només un 6,2 % dels ciutadans no se senten espanyols i afirmen sentir-se únicament del seu lloc de procedència, mentre un 10,6% addicional asseguren sentir-se més de la seva terra que espanyols.

Són xifres que rebaixen el sentiment de llunyania respecte Espanya registrat en l'anterior enquesta, quan només se sentien de la seva comunitat el 6,8% dels enquestats, mentre l'11% se sentien més de la seva autonomia que espanyols. A més, un escàs 9,6% advoca per un Estat «en el qual es reconegui a les comunitats autònomes la possibilitat de convertir-se en estats independents». El percentatge és semblant al del mes de juliol, quan el 9,9% acceptava reconèixer la facultat d'independitzar-se a les comunitats autònomes.

El mostreig de setembre revela que una majoria del 36,8% aposta per un Estat amb comunitats autònomes «com l'actual» mentre que un 18,9% advoca per un únic Govern central sense autonomies.

Per partits, un de cada tres votants del PDeCAT aposta per models territorials per a Espanya que no inclouen el reconeixement de la independència d'una comunitat autònoma, fórmula que sí és abonada pel 65,7% dels votants d'aquesta formació. El percentatge d'independentistes entre els votants del PNB és significativament menor, només un 18,2%, mentre que una majoria 54,5% es mostra d'acord amb l'actual Estat autonòmic i el 22% prefereix un en el que les comunitats gaudeixin de més autonomia.

Per contra, gairebé la totalitat dels votants d'ERC, el 94,1%, mostra la seva predilecció per reconèixer a les comunitats la possibilitat d'independitzar-se, i només el 5,9% es queda amb unes comunitats amb més autonomia. Pel que fa als votants de Podem, tan sols el 15,3% està d'acord amb un Estat que reconegui a les comunitats autònomes la possibilitat de convertir-se en estats independents.

Malgrat l'augment de la preocupació per la situació a Catalunya i per la inestabilitat política, baixa mig punt els espanyols que creuen que la situació política és «dolenta o molt dolenta», però, no obstant això, segueixen sumant un 70,5%. De fet, només un 9,2% qualifiquen la situació actual de «bona o molt bona» i un 23,1% la veu regular. Això sí, a un any vista, el pessimisme s'incrementa. Augmenten tres punts els que creuen que la situació política anirà a pitjor -25,5- enfront d'un 11%-12,8 a l'agost- que creuen que millorarà.

Una mica més optimistes, en canvi, es mostren els espanyols quan se'ls pregunta per l'economia, ja que pugen lleugerament els que creuen que la situació econòmica és «bona o molt bona».