«Vaig votar que no, però no em podia quedar indiferent»

05.10.2017 | 06:30
«Vaig votar que no, però no em podia quedar indiferent»

El palamosí Alejandro Planas diumenge va votar que «no» a la independència. Ahir, es va manifestar a Girona tot lluint una bandera espanyola i al costat de la seva parella, banyolina, que mostrava amb orgull una estelada. «No he estat mai independentista, perquè penso que les coses es poden solucionar per un altre camí, però no em podia quedar indiferent davant de la violència de diumenge», va explicar.

Envoltat dels seus amics, molts d'ells també independentistes, besava la seva parella entre els crits i aplaudiments dels assistents a la manifestació de la tarda. «Aquí no es tracta de ser de dretes o d´esquerres, independentista o no independentista. Es tracta que no es pot aplicar la llei per la força, com va passar diumenge», va indicar. Al matí, Planas havia participat en la concentració que s´havia fet davant la seu de la Generalitat.

Amb la bandera espanyola al coll, milers de persones li van fer un passadís perquè es pogués acostar fins davant la seu del Govern català. A més, molts el van abraçar i el van felicitar. «Tinc sort perquè la gent ha estat molt comprensiva, tolerant, amable. No he rebut ni una mala paraula», va explicar.



En el vídeo es pot veure un espontani abraçant Planas, que va rebre mostres de suport de centenars de persones

Planas no era l'únic espanyolista de la històrica concentració de Girona. El jove rosinc Albert Pérez va participar a la manifestació exhibint una pancarta on es llegia: «No vull la independència però surto al carrer a defensar els drets del meu poble». Acompa­nyant d'un grup d'amics, alguns dels quals independentistes, Pérez va assegurar que «tothom té dret a votar» -ell, de fet, va participar en el referèndum de diumenge-, i per això va rebutjar l'actuació policial, que admet que el va «sorprendre». Ahir, estava convençut de ser a la manifestació. «Tenia por del que em pogués dir la gent, però tothom m´ha animat molt a venir», va explicar.

També exhibien un cartell, en aquest cas en anglès, en Xavier Julià i en Joaquim Sils. Es coneixen des de fa 35 anys i van estudiar plegats al Col·legi Verd, un dels més damnificats per les càrregues policials. «Ens va trencar el cor, vam sentir tristesa i impotència però també orgull. S´ha de ser més valent per aguantar les hòsties que no pas per clavar-les», explicaven, encara amb les emocions a flor de pell. A la seva pancarta es podia llegir, en anglès, «UE: on ets?» i «Vergonya». «Ens sembla important fer-ho en anglès perquè cal que continuem presents als mitjans internacionals», va explicar Julià, decebut amb la falta d´intervenció de la Unió Europea.

La Maria Àngels Bagueria, de Salt, i la Magda Bosch, de Girona, explicaven que tot això no ho estan fent per elles, sinó per la generació del futur. Als seus 70 anys, totes dues van anar a votar diumenge i Bagueria fins i tot es va quedar a protegir urnes a Salt. Ahir, estaven profundament emocionades amb la resposta de la gent. «No havíem pensat mai que viuríem una cosa com aquesta», van assegurar.

I entre els manifestants hi havia una bona representació d'aquestes futures generacions, ja que els estudiants han estat un dels col·lectius més actius en les mobilitzacions dels darrers dies. La Clàudia Martínez, de Castell d´Aro, i la Gal·la Pujals, de Tossa de Mar, són dues estudiants de la UdG que tornaven ben contentes de la marxa.

«Ha estat molt bé, feia falta. Hi ha hagut més gent de la que ens pensàvem, tot ha estat molt pacífic i hem demostrat que anem tots a la una», explicava Martínez. Tot i això, totes dues són conscients que el camí a la independència, si arriba, no serà fàcil. «Ara queda el més dur, però hem aconseguit cridar fortament l´atenció al Govern espanyol», va considerar Martínez.
Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema