Girona va viure ahir la manifestació més multitudinària de la seva història per condemnar la violència exercida diumenge pels cossos policials de l´Estat. Segons dades de la Policia Local, van sortir al carrer 60.000 persones, 25.000 més de les que es van manifestar l´any 2003 contra la segona guerra de l´Iraq. Els manifestants van col·lapsar a partir de les sis de la tarda el centre de la ciutat: quan la capaçalera, amb una gran pancarta on es llegia «República», va arribar a la Copa, hi havia gent que encara no havia sortit de plaça Catalunya. Va ser una marxa pacífica i de caràcter festiu, encapçalada per vuitanta tractors i en la qual no es van registrar incidents. El recorregut va passar per dos punts especialment simbòlics: la subdelegació del Govern, on es van poder escoltar crits reclamant la dimissió del delegat del govern a Catalunya, el gironí Enric Millo, i l´escola Joan Bruguera, que diumenge va patir una de les càrregues més fortes i a la qual es va homenatjar amb aplaudiments.

A la manifestació hi van participar gironins procedents de totes les comarques, molts dels quals havien fet mans i mànigues per poder arribar, a causa dels talls en els accessos a la ciutat. Un grup de Banyoles, fins i tot, havia vingut a peu. Tots ells, però, amb un somriure als llavis i la sensació d´estar vivint un moment històric al ritme del crit «Els carrers seran sempre nostres», que s´ha convertit en la proclama oficiosa d´aquests ­darrers dies.

La plaça Catalunya es va començar a omplir molt abans de les sis de la tarda, hora oficial de la convocatòria. Alguns havien aprofitat el dia i s´hi havien quedat des del matí; altres van anar arribant aviat per poder agafar un lloc estratrègic. La desfilada dels pagesos amb els seus tractors va desfermar grans onades d´aplaudiments, que més endavant es van estendre també als Mossos d´Esquadra i, sobretot, als Bombers, que molts consideren els herois de diumenge per haver-se interposat entre la ciutadania i els agents policials. Entre estelades, començaven a alçar-se els primers cartells: «Catalunya serà la tomba del feixisme», «Ara hi ha 844 raons més per dir que sí» o fins i tot «Diàleg i Fraternitat», en aquest cas acompanyat de la bandera republicana.

Petició de dimissió de Millo

La manifestació, que va sortir de plaça Catalunya i va enfilar per la Gran Via Jaume I, estava encapçalada per alcaldes i regidors de Girona i rodalies, inclosa l´alcaldessa de la ciutat, Marta Madrenas, el batlle de Salt, Jordi Viñas, i el de Sarrià de Ter, Roger Torrent, així com altres representants polítics i membres d´entitats. Tots ells, amb els tractors obrint pas, van exhibir la pancarta amb la paraula «República» pels carrers de la ciutat. Per evitar incidents, el recorregut va evitar expressament punts problemàtics com la seu del PP o la caserna de la Guàrdia Civil, però tot i això sí que va passar per davant la subdelegació del Govern, on es va reclamar enèrgicament la dimissió de Millo i es va cridar que l´edifici s´acabarà convertint en una biblioteca.

Un dels moments més emotius va ser el pas per davant de l´escola Bruguera, que diumenge va patir la violència policial. Els assistents van agrair la tasca de tots aquells que van defensar les urnes i es van fondre en un sonor aplaudiment.

Tot seguit, la comitiva va arribar fins a Correus i d´allà de seguida va començar a omplir la Copa, l´escenari habitual de celebracions gironines, que ahir es va convertir en plató reivindicatiu. Des de l´escenari, Girona Vota -plataforma que agrupa les entitats i associacions de la ciutat a favor del dret a decidir- va recordar les dures càrregues policials de diumenge i va agrair la valentia ciutadana per defensar les urnes. I per exemplificar-ho, van pujar a l´escenari tres persones que van ser diumenge a tres col·legis electorals de Girona: el Col·legi Verd, el Servei Municipal d´Ocupació de Sant Narcís i el pavelló de Santa Eugènia. «Van començar a picar-nos les cames, però nosaltres vam aguantar; i després van començar a picar-nos els braços, amb batzegades molt fortes fins que van aconseguir prendre el control de la porta», va explicar el saltenc Sergi Camps, que havia estat al Col·legi Verd.

Per l´escenari també va passar l´alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, que va agrair molt especialment el civisme de la ciutadania: «Som 60.000 persones creuant Girona de punta a punta i sense trencar ni un sol vidre», va exclamar, tot recordant que diumenge «ens van voler ferir el cos i també l´ànima, però nosaltres vam guanyar». També va agafar el micròfon el rector de la UdG, Sergi Bonet, que assegurar que la universitat gironina «defensa i defensarà sempre la democràcia, la llibertat d´expressió i el dret a decidir».

L´acte va acabar amb l´actuació de Joanjo Bosk, que va interpretar L´Estaca, de Lluís Llach, i el cant conjunt d´Els segadors entre tots els assistents. I de seguida, després dels aplaudiments, tothom va desfilar cap a casa. Aquesta serà una setmana molt llarga.