Els transportistes consideren que el corredor mediterrani, tal com està planificat, no servirà per impulsar el transport de mercaderies i «fins a pot ser perjudicial en el seu desenvolupament», i titllen el projecte de «nyap» i «una solució de pegats». La Unió d'Operadors de Transport Comodal (UOTC), pertanyent a l'Associació de Transport Internacional per Carretera (Astic), ha elaborat un informe per revelar a l'opinió pública que aquesta obra «faraònica» no afavorirà el comerç internacional de mercaderies ni les exportacions de la indústria situada a l'àrea d'influència del corredor.

El sector industrial i empresarial espera disposar d'un corredor ferroviari d'ample internacional (UIC) que permeti connectar per tren tota la costa mediterrània amb la xarxa internacional, sense cap limitació, però no serà així perquè el seu disseny deixa sense resoldre molts problemes d'interoperabilitat existents, segons els transportistes.

Aquests no es redueixen a la diferència dels amples de via, sinó que hi ha altres factors com les diferents tensions elèctriques, sistemes de senyalització i control ferroviari, gàlibs (altura màxima que permeten els túnels o la catenària), càrregues màximes per eix o longituds dels trens, va explicarJuan Castellet, autor de l'estudi.

El projecte contempla la perllongació de l'UIC des de Barcelona fins a Algesires, afegint un tercer rail asimètric (tercer fil) que permeti l'ús mixt de trens de viatgers i de mercaderies amb ample ibèric i internacional, quelcom que, segons el parer dels transportistes, generarà una major congestió de trànsit.

La diferència de velocitat entre els AVE (300 quilòmetres per hora) i els trens de mercaderies (120) significa que uns i altres es destorbaran, obligant a apartar els combois de mercaderies per donar pas als d'alta velocitat o bé limitar la velocitat d'aquests últims.

Per al president d'Astic, Marcos Basante, barrejar viatgers amb mercaderies és «una bogeria», mentre que el d'UOTC, Antonio Pérez, creu que «s'està venent fum que no es farà realitat», ja que un tren de viatgers pesa 400 tones i un de mercaderies 1.500, i la via no està preparada per a això.

A això s'afegeix la recent decisió del Ministeri de Foment de suprimir l'ample ibèric entre Vandellòs i Castelló, fet que impedirà la circulació dels actuals trens que utilitzen la via, desviant-los per un altre traçat, sense permetre un període raonable de transició entre un sistema i l'altre.

El corredor suposa una bona solució per als trens de viatgers, però «una carretera comarcal» per als de mercaderies, que seguiran circulant pel que quedi de l'antiga línia d'ample ibèric, lamenta Basante. Per això, el sector proposa que es treballi en un projecte que permeti el desenvolupament del corredor des de ja i amb un cost ajustat, amb ample ibèric i, el més important, que sigui d'ús exclusiu per a les mercaderies.

Els transportistes es pregunten qui assumirà el cost del corredor, ja que si es volen aplicar uns cànons majors per la seva utilització no sembla que això hagi d'aportar més competitivitat al transport ferroviari de mercaderies. A més, tots els ports volen tenir enllaços amb el corredor, (encara que només quatre a Espanya -Algesires, València, Barcelona i Bilbao- tenen capacitat per a alimentar-lo), fet que, diuen, és «inviable».