ls fets dels darrers dies apunten cap al segon millor escenari possible per a Carles Puigdemont, i alhora, el pitjor per als que vinguin al darrere de Mariano Rajoy, o per a ell mateix si es perpetua en la presidència del Govern.

El millor escenari possible per al president català, i el pitjor per a l'espanyol, hauria estat celebrar el referèndum amb una normalitat homologable. Puigdemont hauria complert la seva missió, i correspondria als successors treure un rendiment concret del resultat favorable, propiciat per l'abstenció dels unionistes. Però en aquest escenari, Rajoy seria devorat per l'ala dura del seu partit, amb l'ajuda de la gran influència que exerceix la caverna ultra en la meteorologia política de Madrid.

El pitjor escenari polític per a Puidemont seria que el referèndum s'arribés a tolerar, però sota una pressió tan gran de l'Estat que afectés la logística i sembrés la inquietud en la població. Que una part dels col·legis no s'arribessin a obrir per oportuna malaltia dels encarregats o absència de la mesa, i en altres l'afluència fos massa baixa. Un referèndum avariat que ningú no reconeixeria i crearia divisió entre els independentistes sobre la seva validesa. Per a Rajoy continuaria sent un mal escenari de cara als seus ultres, però trauria pit en informar del fracàs de l'aventura secessionista.

Per això, el segon millor escenari per a Puigdemont no seria un referèndum que fes mitja llufa a causa dels entrebancs, sinó un referèndum impossible, víctima de l'acció contundent de les forces policials, per ordre del jutge que ha assumit el deure d'impedir-lo. I els fets dels darrers dies apunten que aquesta és la voluntat: que els col·legis no s'arribin a obrir, que no hi hagi urnes a l'abast dels votants, i que les paperetes impreses a casa només serveixin per exhibir-les en alguna manifestació, si no es prohibeixen també. És el segon millor escenari de Puigdemont perquè no constitueix un fracàs propi, sinó que el responsable és l'estat, i perquè garanteix el creixement del moviment independentista, que s'alimenta del menyspreu i la humiliació i els metabolitza en revolta i militància.

I aquest enfortiment de l'independentisme, al costat de la desafecció de molts demòcrates catalans, serà una gran pedra a la sabata per als governs espanyols tan bon punt se'ls passi la caparra de la festa amb la qual celebraran la victòria pírrica en la batalla del referèndum.