vui falta una setmana exacta per a l'1 d'octubre, data marcada per la Generalitat per celebrar el referèndum d'autodeterminació de Catalunya. La cita arriba, però, plena d'incògnites. Des del 6-7 de setembre, quan es van aprovar les lleis del referèndum i de transitorietat, la reacció i l'envit de l'Estat han estat de tals proporcions que l'efectivitat del referèndum i les garanties sobre les quals es podia sustentar l'han deixat tocat. Amb un cens dubtós, amb les notificacions als membres de les meses confiscades i el cessament-renúncia de tota la Sindicatura Electoral (òrgan indispensable en qualssevol comicis), la Generalitat, en cas de celebrar-se el referèndum i amb la informació que es té actualment incompliria la seva pròpia Llei 19/2017, de 6 de setembre, del Referèndum d'Autodeterminació, a partir de la qual es va convocar la cita de l'1-O.

El cas de la Sindicatura és el més recent i, també, el més important i que més incògnites genera. Segons l'article 20.1 del Referèndum, els membres de la Sindicatura «són inamovibles». I més donada la importància d'un òrgan que, cal recordar, és «independent i imparcial» i s'adscriu al Parlament de Catalunya, i que és el «responsable de garantir, amb competència a tot el territori de Catalunya, la transparència i l'objectivitat del procés electoral, i l'exercici efectiu dels drets electorals». Sense poder, per exemple, fer l'escrutini, certificar resultats o resoldre conflictes, algunes de les competències que tenia assignades i deixant-ho en mans d'un altre «òrgan», ara desconegut, s'incompliria la llei del referèndum.

En el capítol VI, «De les garanties del referèndum», s'estableix que l'administració electoral és la que «vetlla perquè el referèndum es desenvolupi d'acord amb aquesta Llei, la normativa de desplegament i les disposicions i els documents internacionals respecte a això». Qui forma l'administració electoral?: La Sindicatura Electoral de Catalunya, les sindicatures de demarcació, les meses electorals i l'administració electoral del Govern de la Generalitat. Ara mateix, només queda la del Govern.

El motiu és que tots els membres de les sindicatures van renunciar davant el Tribunal Constitucional després d'haver estat amenaçats pel mateix TC amb copioses multes diàries. Abans, el Govern els va agrair la «finalització dels seus treballs de supervisió del referèndum» i els va demanar que cedissin el testimoni a «ens públics, acadèmics i internacionals, perquè segueixin observant el desenvolupament efectiu», sense especificar quins.

La Generalitat sosté que el traspàs de funcions de la Sindicatura no minva les «garanties» de l'1-O perquè «tots els processos i mitjans que el sostenen ja han estat degudament supervisats i validats» per aquest òrgan. Amb tot, segons la llei del referèndum, què ha fet i què li faltava per fer a la Sindicatura i que ara farà un altre òrgan? En la pàgina web del referèndum (que nosaltres consultem a través d'una xarxa virtual privada -VPN- per superar el bloqueig de la Guàrdia Civil) es veuen els acords de la Sindicatura d'acord amb les competències que tenien.

Què han fet i què queda pendent?

Per començar, ja van nomenar els membres territorials de la sindicatura, van acreditar els observadors internacionals, han resolt les sol·licituds presentades per organitzacions interessades a participar en el referèndum, han supervisat la campanya del Govern i la difusió als mitjans, han facultat els partits i organitzacions a acreditar els apoderats i interventors; i validat el model de les butlletes.

Què haurien d'haver fet o ja no podran fer? Acreditar els apoderats i interventors; validar el cens electoral; acabar de certificar la campanya que encara segueix als mitjans, resoldre consultes, queixes, reclamacions i recursos respecte dels quals té competència; exercir la jurisdicció disciplinària sobre totes les persones que intervenen amb caràcter oficial en el referèndum; efectuar l'escrutini general i certificar els resultats electorals oficials i ordenar-ne la publicació oficial.

A la seva renúncia cal afegir-hi la qüestió del cens (només s'ha habilitat una web), sense que s'exhibís amb anterioritat per poder-lo consultar o presentar al·legacions. També hi ha problemes amb les notificacions als membres de les meses, que van ser requisades per la Guàrdia Civil el 19 de setembre. Ja el 14 de setembre la Sindicatura va publicar que el termini per poder-les rebre s'ampliava «fins al quart dia hàbil anterior a la celebració» del referèndum. I, si s'altera per «actuacions alienes a l'administració electoral», afegeixen, «s'haurà d'entendre prorrogat pel període de duració de la interrupció».

A l'espera de saber si ho faran per alguna altra via, en cas que no es presentin presidents, vocals o suplents, la llei del referèndum preveia designar el mateix dia i «immediatament» les persones que han de constituir la mesa. Com? Ordenant que formin part de les meses «el nombre d'electors presents al local que siguin necessaris en l'ordre en què estiguin disposats per emetre el vot». És a dir, els primers que passin (generant aquí un possible problema d'imparcialitat en funció de qui es presenti primer). El problema gran, però, torna a ser que, segons la mateixa llei del referèndum, s'estableix que qui hauria de designar aquests membres de la mesa és la «sindicatura electoral de demarcació», ara ja dimitida.

Així doncs, sense la Sindicatura Electoral i els seus membres, no hi ha referèndum. Almenys no el que s'havia aprovat en la llei. A tot això cal afegir-hi les paperetes -les oficials en principi requisades per la Guàrdia Civil- i la incògnita de les urnes, que han de ser d'unes característiques específiques i que no es desvelaran fins a última hora encara que segur, amb la setmana que ens espera, hi haurà novetats.