«Ambaixador de Catalunya? Mai ho he sigut», afirma amb un mig somriure molt estudiat sota un bigoti etern cada vegada més blanc. Fa cinc anys va dir que ho deixava quasi tot (l'editorial 314, El Temps, Acció Cultural...), però a la pràctica no ha deixat gairebé res. Continua en la brega diària entre València, Barcelona i les Balears, fent real en el seu dia a dir el somni dels Països Catalans des de fa més de 60 anys. Potser l'últim que el persegueix. Potser el primer. «Que soc marmessor de Joan Fuster, escolti!», clama. I ara, amb la independència de Catalunya al cap.

Es veu a prop de guanyar una batalla, no sé si la primera?

Parla de Catalunya, no? La guerra serà molt difícil guanyar-la, però la batalla no és impossible.

La batalla és aconseguir el referèndum per la independència?

Ni l'independentisme aconseguirà el referèndum desitjat ni l'Estat el podrà parar. La victòria dels que volen aguantar i aguantaran davant l'Estat no és segura. Una altra cosa seran les conseqüències jurídiques. Van a totes malgrat tot el que està passant.

Després de les detencions i dels comissos de material, creu que el referèndum de l'1 d'octubre es pot produir?

Clar. Jo penso que sí, que hi haurà referèndum.

A veure, sincerament, s'esperava que el Govern català arribés tan lluny?

Per descomptat.

Segur?

La societat va per davant del procés polític. És la societat la que està dirigint tot aquest procés. Ha superat el Govern, que no pot fer marxa enrere. Clar que, a més, hi ha dos personatges clau que són Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, independentistes des que van néixer.

El fet de que Puigdemont no vulgui continuar després del referèndum marca el procés?

Puigdemont marxarà quan acabi el procés, que no acaba l'1 d'octubre. Li queda molt de temps.

Arribats a aquest punt, la pregunta que tothom es fa: què pot passar?

Crec que l'independentisme farà el referèndum i, tot i les complicacions, haurà guanyat la batalla moral donats els mitjans que està utilitzant l'Estat. Aquest no podrà silenciar el sentiment independentista, però tampoc serà el referèndum desitjat. Tot i això, el 2 d'octubre s'haurà de començar a parlar d'alguna reforma important a l'Estat.

La idea és que aquest nivell de tensió és necessari perquè sectors espanyols comencin a veure que l'única sortida és un referèndum pactat i amb garanties. Hi està d'acord?

No n'hi ha cap mena de dubte. Que el PSC i d'altres no vagin amb històries de tornar al punt zero, no té sentit. S'ha decidit arribar fins al final passant pantalla i no reconeixent la Constitució de 1978. És trencar l'estatus de 1978 i no cal espantar-se per això. Amb la llei, la llei i només la llei, com al·leguen el PP i d'altres, encara seríem a la prehistòria. Tot s'ha fet trencant lleis, des del cristianisme, la reforma de Luter, que les dones votin o que els joves no vagin a la mili... És sa actuar contra la llei per adaptar-la a la legitimitat social. És el que està passant. La gran revolució de Catalunya no és la independència sí o no, sinó democràcia sí o no. Si els catalans aconsegueixen trencar el marc del 1978 serà beneficiós per a tots.

Però segons les enquestes no hi ha una majoria independentista...

L'única manera de constatar-ho és a través de les urnes, però al ritme que va la repressió, amb detencions, escorcolls a impremtes, en mitjans de comunicació... la majoria del sí està garantitzada.

La seva publicació s'ha lliurat dels escorcolls?

Han agafat les empreses catalanes i El Temps està domiciliat a València. Algun avantatge havia de tenir [riu].

Parla d'actuar contra la llei, però qualsevol règim o sistema sempre s'ha construït sobre una llei anterior: la mateixa legislació de la transició es va fer sobre la franquista.

L'Espanya de 1978 era encara franquista. Al senyor monarca no l'ha votat ningú. O l'ha votat vostè, o el seu avi? La Constitució es va fer amb els militars al costat i és obsoleta. Serà molt difícil, però s'ha de trencar tot per entrar en una nova legalitat no només per als catalans, sinó per a tots. Per això donen suport als espanyols també. Si no, a sant de què els carrers de Madrid eren plens a vessar l'altre dia.

Però veu possible una cosa així a Espanya?

Mentre hi hagi Rajoy ho dubto. I amb el PSOE també ho dubto. La imatge de Pedro Sánchez del «no és no» a la mateixa posició que en Rajoy recorda altre cop Susana Díaz. Ella ha guanyat en aquest tema crucial.

Sánchez parla de la plurinacionalitat d'Espanya?

Sí, parla d'una Espanya nació amb nacions espanyoles a dins. Una cosa estranya. S'hauria de veure què vol dir, perquè no està escrit. El país necessita una sacsejada com la de Catalunya per replantejar la qüestió territorial.

Això de Catalunya s'hauria pogut solucionar amb diners? Això diu el ministre De Guindos.

Ja sap la història de l'Estatut del 2006 i del meu amic Guerra.

Amic?

Vam fer la mili a la mateixa tenda de campanya a Ronda i ja vam discutir molt.

Parlàvem de diners.

Hi ha un moment clau, que és quan Artur Mas demana un pacte fiscal el 2012, semblant al basc, i li tanquen la porta. S'hauria pogut evitar tot això? Segur que no s'hauria arribat a la situació actual, tot i que jo, que vaig molt per allà, veig que la revolta no és només econòmica, és de dignitat. La revolta catalana és de gent menystinguda, farta de bromes amb ells, i s'ha plantat. Jo hi era l'11 de setembre i no sap la quantitat de gent que parlava en castellà. No és només una qüestió fiscal o d'eix mediterrani. Això ja es va fer. La d'ara és la primera revolta de dignitat democràtica i identitària d'Europa.

Hi ha el precedent d'Escòcia o el cas belga.

La manifestació més gran d'Escòcia va ser de 15.000 persones. Això de Catalunya és un fet inèdit.

I tot s'arregla amb la ruptura que suposa la independència?

Jo penso que sí, clar. Arzalluz em deia: «Escolta, Climent, els bascos anem a Madrid amb la idea de salvar el País Basc i els catalans han sigut bastant més ingenus i han intentat modernitzar Espanya». Roca i Pujol ho van intentar i van fracassar, sempre ha sigut així. Ara ha arribat un moment en què aquesta història s'ha acabat. Després, la independència suposarà que el millor aliat d'Espanya seran els catalans. Crec que es fa un drama excessiu. Josep Fontana em deia que no deixaran que Catalunya se'n vagi perquè Espanya no podrà pagar les seves pensions.

Les portades diuen que són els catalans els que no podrien pagar les pensions dels seus.

D'informes econòmics n'hi ha per a tothom.

Parlant de diners: la situació d'infrafinançament és igual o pitjor a la Comunitat Valenciana. Pot anar pel mateix camí que Catalunya?

Els problemes pels quals Catalunya s'ha rebel·lat són els mateixos que té València. L'actitud humana de Catalunya és més dura i a València encara estem cantant per «ofrenar noves glòries a Espanya». No és el mateix, perquè no tenim l'Església ni la burgesia, però si no s'arregla pot derivar cap a postures d'aquest tipus.