L'autogovern suspès a pessics i el «laboratori» secret de Puigdemont

?El govern farà el possible per estalviar-se l'article 155 de la Constitució, perquè disposa d'eines per fer una intervenció amb mesures parcials

17.09.2017 | 06:30
Cues per entrar al primer acte de campanya, a Tarragona.

Dies de vertigen. Mossos d'Esquadra a les ordres directes del fiscal, alcaldes cridats en massa a declarar, control directe dels pagaments de la Generalitat, avisos reiterats del caràcter delictiu de fer res que ajudi el referèndum de l'1 d'octubre... així estan les coses, i l'acció està lluny d'arribar al seu zenit.

l ja famós 155 de la constitució és el santcrist gros. Diu que si una comunitat autònoma imcompleix les seves obligacions o atempta contra l'interès general de l'estat, el govern central pot «adoptar les mesures necessàries per tal d'obligar-la al compliment forçós de les dites obligacions o per tal de protegir l'interès general», i a aquests efectes «podrà donar instruccions a totes les autoritats de les Comunitats Autònomes». És a dir, la suspensió de l'autonomia i la seva reducció a l'estat de delegacions regionals dels ministeris.

Però el 155 és un artefacte polèmic, indiscret, sorollós, ja que la seva aplicació ha de ser aprovada pel Senat per majoria absoluta, i això significa obrir un gran debat en què tothom es tiri els plats pel cap. Per això el govern farà tots els possibles per estalviar-s'ho, ja que, a més a més, sense recórrer a aquest tro, disposa d'eines per dur a terme una intervenció de l'autogovern català a còpia de mesures parcials, però igualment efectives. La fiscalia general de l'estat ha intervingut de facto els Mossos d'Esquadra, i les policies locals de passada, en adreçar-se directament a ells per ordenar-los amb detall una actuació de caràcter general sobre el referèndum. El consell de ministres va decidir ahir la intervenció dels comptes de la Generalitat, amb control previ de totes les despeses i pagament directe de factures i nòmines als funcionaris. Formalment no s'ha suspès l'autogovern, i formalment no s'ha dictat cap estat d'excepció, però estan en marxa disposicions excepcionals que redueixen o eliminen l'autonomia de la Generalitat en matèria de policia i d'hisenda, dos aspectes clau de l'exercici del poder.

I això només és una part de la pressió creixent a diverses bandes que aplica l'estat sobre la Generalitat i sobre els partidaris actius del referèndum, com els més de set-cents alcaldes citats a declarar per la fiscalia. El fiscal general es mostra especialment actiu, i no és estrany, atesa la seva comprensió de la realitat catalana, que es resumeix en la frase «milers de catalans estan abduïts». És lògic que el fiscal no estalviï reforços i arribi on calgui per rescatar aquests ciutadans segrestats.

« Eppur si muove» (però es mou), que diuen que va dir Galileu picant a terra. «I tanmateix la remor persisteix», que va escriure Martí i Pol. Ada Colau no farà nosa perquè es voti a Barcelona, la Generalitat ha sortejat els membres de les meses, el web de la consulta es reobre quan el tanquen, Tarragona va acollir el primer acte de la campanya electoral –amb l'antiga plaça de braus plena a vessar i gent al carrer–, i Carles Puigdemont va dir en una entrevista a TV3 que existeix un «laboratori», cal entendre que d'idees, on s'han preparat i estan guardades les estratègies per superar els obstacles previsibles en el camí de l'1 d'octubre. Tal com ho diu sembla més un concepte que un indret, i per tant no és allà on s'amaguen les urnes i les paperetes, però sí que s'hi han elaborat les fórmules per tenir-les a punt el dia i hora necessaris.

Ens esperen dues setmanes de vertigen. La Generalitat no ensenyarà les cartes fins al moment d'actuar, i el govern espanyol i la fiscalia estan lluny d'haver arribat al cim de la seva capacitat d'actuació. Ja s'ha procedit contra la interventora de la Generalitat per obeir el seu conseller i suspendre la tramesa d'informes de despesa. L'avís és clar: qui desatengui les ordres o prohibicions de l'estat per obeir la Generalitat pot ser dut davant els tribunals, sigui conseller, alcalde, funcionari, proveïdor o simple ciutadà. Per exemple, els veïns als quals es notifiqui el deure de ser membres d'una mesa electoral.

Mossos a les ordres directes del fiscal, alcaldes cridats en massa a declarar, control directe dels pagaments, avisos reiterats del caràcter delictiu de fer res que ajudi el referèndum... així estan les coses, i l'acció està lluny d'arribar al seu zenit. En la ment d'un grup selecte de persones, les integrants del «laboratori», hi ha les respostes de Puigdemont i la Generalitat. Més que l'escrutini, la incògnita sobre l'1-O és què passarà a les vuit del matí.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema