La Sindicatura Electoral del referèndum de l'1 d'octubre sobre la independència de Catalunya ha continuat prenent acords malgrat la querella que la Fiscalia va interposar dijous contra els cinc membres que la conformen per delictes d'usurpació de funcions públiques, desobediència i malversació de fons públics. Ahir a la tarda la pàgina web de la Sindicatura va fer públics cinc nous acords, un que acredita organitzacions i entitats que volen participar en el referèndum, un altre que valida la campanya institucional del Govern, un tercer sobre el procediment d'acreditació dels apoderats i interventors, un quart sobre els terminis del procés electoral i finalment un altre sobre el model oficial de butlletes electorals. Fonts de la Sindicatura van destacar que els últims acords es van prendre dijous, quan cap dels membres havia rebut encara la notificació personal de la querella.

Així doncs, una de les resolucions, datada el 14 de setembre, dona publicitat a l'acord de la Sindicatura Electoral de Catalunya pel qual es resolen les sol·licituds d'acreditació presentades per les organitzacions interessades a participar en el referèndum. Una altra, signada la mateixa data, fa públic l'acord relatiu a la supervisió de la campanya institucional del Govern sobre el referèndum d'autodeterminació i la difusió als mitjans de comunicació.

Una tercera, de la mateixa data, informa sobre el procediment d'acreditació dels apoderats i interventors designats per les formacions polítiques i les organitzacions interessades a participar en el referèndum. La quarta, igualment del 14 de setembre, publicita l'acord de la Sindicatura Electoral de Catalunya sobre els terminis del procés electoral. Finalment, l'última resolució, aquesta signada el 7 de setembre, dona publicitat a l'acord sobre el model oficial de butlletes electorals que s'utilitzaran per a la votació en el referèndum.

Cal recordar que la Fiscalia Provincial de Barcelona s'ha querellat contra els cinc membres de la Sindicatura Electoral i demana al jutge que els citi com a investigats pels delictes d'usurpació de funcions públiques, desobediència i malversació de fons públics, que inclou presó.

El Parlament va aprovar la designació dels cinc membres de la sindicatura el 7 de setembre passat i, hores més tard, el Tribunal Constitucional va suspendre l'acord. Posteriorment, però, es van nomenar els síndics territorials. Un pas que, des de la fiscalia, apunten que és una «clamorosa manifestació de menyspreu» cap a l'alt tribunal.