Els alcaldes van començar a rebre les citacions de la Fiscalia per col·laborar amb el referèndum de l'1 d'octubre amb la cessió d'equipaments municipals. Un dels primers va ser l'alcalde de Reus, Carles Pellicer (PDeCAT), que el va rebre ahir al migdia just després de presidir el plenari municipal. També l'alcalde d'Amposta, Adam Tomàs (ERC), va confirmar que havia rebut la citació on el Fiscal recorda que els crida a declarar en qualitat d'investigats i que han de comparèixer amb un advocat.

Fonts de la Fiscalia de Lleida van confirmar que van començar a enviar citacions als alcaldes de la demarcació tot i que només es tenia coneixement que l'hagués rebut -per correu electrònic- l'alcalde de Pont de Suert, José Antonio Troguet (PdeCAT). A la demarcació de Tarragona, a més de Reus i Amposta, l'alcalde de Deltebre, Lluís Soler (PDeCAT), va rebre la citació. i també l'alcalde de Sant Carles de la Ràpita, Josep Caparrós (ERC). Ni a Girona, ni a les comarques centrals, ni a l'àmbit metropolità es tenia constància que els alcaldes compromesos amb l'1-O cedint locals municipals haguessin estat citats per ara.

En paral·lel, el fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, va ordenar a la Fiscalia Superior de Catalunya i a la del Tribunal Suprem que citin a declarar en qualitat d'investigats els alcaldes que tenen la condició d'aforats ja sigui perquè són també diputats al Parlament o al Congrés i que només poden anar a declarar a aquestes fiscalies. Es tracta dels alcaldes de Tortosa, Mollerussa, la Seu d'Urgell, Valls i Vilanova i la Geltrú.

La Fiscalia apunta a l'acte unitari

D'altra banda, la Fiscalia de Tarragona va obrir diligències per l'acte d'inici de campanya del referèndum celebrat dijous a la Tarraco Arena Plaça (TAP). L'acte unitari dels partidaris del Sí va aplegar 8.000 persones i centenars es van quedar a les portes sense poder entrar. La Tarraco Arena Plaça és propietat de la Diputació de Tarragona que té externalitzada la gestió a l'Agència de Publicitat Internacional Catalana.

Segons el Ministeri Públic, les diligències es van obrir d'ofici i, de moment, no s'havia encarregat cap actuació als cossos de seguretat. Tampoc es va requerir informació a l'empresa gestora del recinte on es va fer l'acte, ni es va citar ningú a declarar. Les diligències obertes investigaran si l'acte del referèndum celebrat a Tarragona pot ser constitutiu de delicte per desobeir la suspensió de l'1 d'octubre i els actes preparatius.

100.000 cartells intervinguts

Durant la jornada d'ahir, la Guàrdia Civil va intervenir prop de 100.000 cartells de publicitat del referèndum en una nau industrial de l'empresa Marc Martí, vinculada a un publicista que va estar imputat en el cas del Palau de la Música, al barri barceloní del Poblenou. Els agents van registrar durant diverses hores dues naus de l'empresa d'on es van emportar en tres furgonetes diverses caixes amb cartells per anunciar l'1-O, que eren de mesura petita i reprodueixen la publicitat que la Generalitat va impulsar amb una fotografia d'una bifurcació d'una línia fèrria i la pregunta «Vas néixer per decidir, hi renunciaràs?».

A banda, la Guàrdia Civil va inspeccionar també impremtes de Sant Feliu de Llobregat i l'Hospitalet de Llobregat per intervenir material que pogués ser utilitzat per al referèndum. A les portes de la impremta de Sant Feliu es van concentrar desenes de persones en protesta per l'actuació darrere d'una pancarta amb el lema «Democràcia» i cridant diferents consignes com «Votarem, votarem».

Mentrestant, al País Basc, la policia va interrompte a Vitòria un acte de la portaveu de la CUP al parlament, Anna Gabriel, després que un jutge ho considerés il·legal. Gabriel havia estat convidada per la plataforma basca Ascatasunera creada per donar suport el referèndum. Després de 40 minuts de conferència, la policia local es va personar al lloc per comunicar la suspensió i van donar un marge de 10 minuts als promotors de l'acte. L'abandonament de la sala es va fer sense incidents.

Notificacions a mitjans privats

En paral·lel, a la tarda, el TSJC va estar notificant als diversos mitjans digitals privats l'ordre de no publicar els anuncis institucionals de l'1-O. El TSJC havia demanar al cap de la Unitat Policial Judicial de la Guàrdia Civil a Catalunya que, amb la «major brevetat», digués quins mitjans de comunicació havien inserit «publicitat o propaganda del referèndum». Un cop verificat, es va procedir a fer el requeriment per cessar de publicitar el referèndum i advertir de les «eventuals responsabilitats en què puguin incórrer». Així, dos agents de paisà de la Guàrdia Civil van lliurar a El Punt Avui, Vilaweb, Nació Digital, Racó Català, El Nacional i el Directe.cat aquest requeriment.

De fet, des de la passada matinada la publicitat institucional ja no apareixia als mitjans perquè va vèncer el període contractat pel Govern però ahir tenien previst llançar un nou anunci. En l'espai, s'explica que hi ha convocat un referèndum per a l'1-O, que els col·legis obriran de les 9 a les 20 hores i que es podrà votar tant amb el DNI com el carnet de conduir, igual que en les eleccions habituals. Així mateix, l'anunci dirà que la Generalitat informarà dels locals on es podrà votar.

Tanquen la web «garanties.cat»

Finalment, la Guàrdia Civil va bloquejar la web garanties.cat després que la magistrada del TSJC que instrueix la causa contra tot el Govern pel referèndum ho exigiís dijous, estimant així la demanda presentada per la Fiscalia.