L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, ha assegurat que estarà «encantada» d'anar a declarar el dia i hora que fixi la Fiscalia per defensar «l'opció» del «sí» i la «determinació» amb el referèndum i «la democràcia». Madrenas veu en la declaració una oportunitat per explicar-se «davant la gent que no comprèn i no entén què és el procés». «M'encanta debatre i explicar-me, i això és el que faré», ha assegurat. Ara bé, Marta Madrenas també creu que investigar els electes és «inaudit i gravíssim» i argumenta, en aquesta línia: «No hi ha cap precedent a l'Europa democràtica en què un Estat pressioni els alcaldes del territori». A ulls de l'alcaldessa la Fiscalia actua «de braç de l'aparell de l'Estat espanyol» i diu que això demostra que a Madrid «els nervis els traeixen i comencen a tenir por del judici que la història els farà més endavant per coartar el dret a la democràcia».

En aquest context, l'alcaldessa de Girona serà, precisament, una de les primeres que rebrà la citació per anar a declarar davant del fiscal, ja que, com recull l'ordre que ordena investigar els 712 regidors que han donat suport al referèndum, els consistoris amb més volum de població tindran «prioritat» en la incoació de les diligències. Ahir, Marta Madrenas va assistir a l'executiva de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI).

L'alcalde d'Olot, Josep Maria Corominas, explicava que tampoc no ha rebut la citació però que, com Madrenas, té clar que hi anirà de forma voluntària. «En qualsevol cas, si un jutge o fiscal vol que els aclareixi alguna cosa, sempre hi aniré i donaré les meves explicacions, i més en un cas on crec que no he fet res mal fet», afirmava. Corominas, vicepresident de l'AMI, emmarca aquesta decisió en una «estratègia equivocada per voler fer por» per part del Govern central i adverteix que «no ho aconseguiran perquè els alcaldes no ens espantarem».

Desobediència i prevaricació

En aquest context, la Fiscalia Superior de Catalunya ha presentat una querella contra la presidenta de l'AMI i alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Neus Lloveras, i contra el president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM) i alcalde de Premià de Mar, Miquel Buch, per «actes inequívocs» de promoció i organització del referèndum. El ministeri públic els acusa dels delictes de desobediència, de prevaricació i de malversació de fons públics. La Fiscalia sosté que Lloveras i Buch han enviat diverses comunicacions a tots els alcaldes de Catalunya vinculats amb l'organització del referèndum, en alguns casos després de la suspensió de la Llei del referèndum per part del Tribunal Constitucional (TC).

En la querella, la Fiscalia entén, a més, que els dos càrrecs municipals han són «perfectament coneixedors dels reiterats pronunciaments» del Constitucional. Segons el ministeri públic, el 6 de setembre, a les 23.31 hores, pocs minuts després de ser aprovades la Llei del referèndum i el decret de convocatòria de l'1-O, Lloveras i Buch van enviar una comunicació signada des de l'adreça electrònica ami@ami.cat dirigida a tots els alcaldes catalans, en la qual es remetia un model de decret d'alcaldia «per demostrar el suport polític al referèndum». En la missiva se'ls proposava signar «en breu» el decret i el fer-lo arribar a adreces de correus de l'administració electoral del referèndum, a l'AMI i a l'ACM.

Crítiques d'Arrimadas

La Cap de l'Oposició i líder de C's a Catalunya, Inés Arrimadas, deia sobre les querelles que «la justícia serà qui decidirà». A més, veu «molt greu» que «alguns alcaldes es pensin que estan per sobre dels seus conciutadans».