Els grups parlamentaris de JxSí, CSQP i la CUP conclouen que la denominada 'Operació Catalunya' va suposar una "guerra bruta" organitzada des del Ministeri de l'Interior i amb la col·laboració de diversos organismes de l'estat per tal de perseguir deliberadament polítics independentistes catalans per tal de desprestigiar-los i modificar el comportament electoral dels ciutadans. Els tres grups demanen que s'investigui més a fons aquest "GAL" mediàtic, policial i judicial i es demanin responsabilitats polítiques al president del govern espanyol, Mariano Rajoy, la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría i altres alts càrrecs.

La comissió d'investigació del Parlament s'ha donat per tancada aquest dilluns i els grups han presentat les seves conclusions, a les quals ha tingut accés l'ACN. Aquest dimarts es votaran per elevar un dictamen al ple de la cambra. Cs, PSC i PP no han presentat conclusions perquè van abandonar la comissió abans d'acabar. De fet els altres tres grups han recriminat aquesta posició, així com el seu "bloqueig" en la comissió idèntica del Congrés de Diputats. Igualment, també es queixen de la incompareixença de la majoria de persones citades, tant del govern espanyol, com policies o periodistes, i demanen a la Mesa del Parlament que porti el cas a la fiscalia per un delicte de desobediència.

En els seus escrits, d'una quinzena de pàgines, els tres grups arriben pràcticament a les mateixes conclusions. Consideren que les investigacions policials "prospectives" contra polítics independentistes van començar amb el dinar a La Camarga el juliol del 2010 i es van confirmar amb la publicació el juny del 2016 de dues converses mantingudes l'octubre del 2014 entre el llavors ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, i l'exdirector de l'Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso.

Així, conclouen que les "clavegueres de l'estat" van actuar dirigides per Fernández Díaz, amb la col·laboració o connivència de Rajoy, Sáenz de Santamaría i el cap de gabinet de Rajoy, Jorge Moragas. L'operació la van executar una desena de comissaris i alts càrrecs de la policia espanyola, mitjançant la col·laboració de periodistes "afins" i detectius privats. Posteriorment, han comptat amb la connivència de fiscals i jutges, segons els grups parlamentaris, que no han investigat les males pràctiques policials.

En aquest sentit, JxSí considera que es va obrir una "causa general" contra l'independentisme per "perseguir pràctiques, no persones", la qual tenia com a objectiu no pas acabar amb la corrupció política, sinó un interès "estrictament partidista". De fet, els grups recorden que algunes informacions es van guardar fins que l'independentisme va començar a fer grans mobilitzacions. De fet, el document afirma que la policia espanyola "mai ha estat depurat d'elements franquistes" i la CUP considera que l'actuació de l'estat demostra que "no hi ha separació de poders".

Entre les víctimes de la guerra bruta hi hauria Xavier Trias, Artur Mas i Oriol Junqueras, a més de Pablo Iglesias.

Els grups conclouen que els organitzadors de la "conxorxa" haurien pogut incórrer en múltiples delictes com malversació de fons públics per l'ús fraudulent de fons reservats, manipulació electoral, falsedat documental, prevaricació, abús de poder, difamació o calúmnies, entre altres.