Dietes miracle a base de batuts, retirada de grups d'aliments, prescripció d'hormones per aprimar-se o recomanació d'enzims per la migranya. Cada vegada més pacients recorren a aquest tipus de solucions per combatre problemes de salut i així ho alerten els professionals sanitaris que els titllen de «falsos experts» que a través de «pseudociències» recomanen «teràpies» amb greus perjudicis. El Col·legi de Dietistes-Nutricionistes de Catalunya (CoDiNuCat) és una de les societats científiques que s'ha posat l'objectiu de lluitar-hi i està impulsant, al costat d'altres col·legis, societats i associacions de pacients, un manifest per reclamar a l'administració mesures per combatre el fenomen.
En una entrevist a l'ACN, la presidenta del CoDiNuCat, Nancy Babio, va explicar que la iniciativa pot estar a punt al mes de setembre i que bàsicament, demanarà que l'administració engegui mesures per sancionar i combatre la presència de les pseudociències en consultes així com demanarà a les universitats que tinguin «més cura» a l'hora d'incloure continguts sense base científica en els títols propis . També reclamarà als mitjans de comunicació, principalment als públics, que no difonguin pseudoteràpies que no tenen evidència científica, que es promouen bàsicament per xarxes socials i que arribin a les «fonts fiables de la informació» i per tant, que contrastin.
Impulsar aquest manifest ha estat una reacció al fenomen que, segons Babio, ha anat en augment els darrers anys. En l'àmbit de la nutrició, la presidenta del CoDiNuCat va assegurar que la gent està molt sensibilitzada i sembla que tothom en pugui parlar. Per això, va criticar que s'utilitzen problemes habituals i simptomatologies a les persones, com pot ser dolors menstruals, malestar general o digestions pesades, per recomanar dietes miracle a base de batuts de superaliments, per exemple, la retirada d'alguns aliments, com pot ser el gluten, o teràpies alternatives de les quals no n'està comprovat el resultat.
Modes alimentàries
Per Babio, el problema és que, en alguns casos, seguir algun d'aquests tractaments pot dificultar el diagnòstic, com passa amb la celiaquia i els qui unilateralment es retiren el gluten, per part de la medicina, i va alertar que algunes actituds poden ser realment perjudicials. Per exemple, amb el veganisme que com a opció s'ha posat de moda, la presidenta va assegurar que sense un seguiment professional es poden patir deficiències de la vitamina B12. Alerta, en aquest sentit, que el principal problema es pot donar en infants que no tenen reserves d'aquesta vitamina. També assegura que en el cas de les noies joves, principalment, que s'acosten a una consulta dietètica per seguir una dieta vegetariana o vegada, amaga en molts casos, trastorns de la conducta alimentària.
Per tot això, Babio va qualificar de «miserable» que hi hagi persones que es lucrin amb aquestes ofertes, que en els casos més extrems, posa d'exemple, acaben venent un electrodomèstic com pot ser una liquadora.
Diversos fronts oberts
El CoDiNuCat està impulsant aquest manifest al costat d'altres societats científiques ja que els «falsos professionals» estan present en diferents disciplines. És el cas de l'endocrinologia, que recull moltes opcions, no demostrades, de productes per aprimar-se per exemple. Ho va explicar l'endocrí, Andreu Nubiola, que va assegurar que sempre hi ha hagut aquest tipus de pràctica però considera que actualment els mitjans e comunicació fan de «trampolí» i els permet arribar al gran públic que busca solucions ràpides als seus problemes.
Per això, Nubiola creu que la societat està «malalta» i que busca resposta fàcil a problemes que la medicina no ha pogut trobar, com per exemple, fer front a menjar en excés. Qualsevol producte, va dir Nubiola, pot comportar problemes secundaris i per això fa autocrítica amb els professionals sanitaris. Va reconèixer que els darrers anys no s'ha lluitat prou contra aquests falsos professionals, que a més s'han vist reforçats amb títols de postgraus avalats per universitats.
En una mateixa línia es pronuncia el neuròleg Robert Belvís, que creu que els professionals no han «vetllat» els darrers anys amb la informació que arriba als pacients i per això, creu que cal que l'administració actuï per aconseguir que els malalts puguin decidir amb llibertat i per tant, tinguin tota la informació. En el camp de la migranya, on és especialista Belvís, el neuròleg va afirmar que hi ha casos «flagrants» com una arracada que té poder preventiu, un enzim també amb aquestes qualitats o fins i tot operacions.
