Era habitual en èpoques no tan llunyanes que els fills de les famílies benestants tinguessin assignades només de néixer les tasques que els tocaria fer de grans. El primogènit solia ser el que s'ocupava del negoci familiar i sempre n'hi havia un que estava predestinat a ser capellà. A la família Pujol Ferrusola els rols estaven força clars, com s'ha demostrat els últims anys. Jordi, el fill gran, es dedicaria als negocis i Oriol, a la política. El cinquè dels set germans era el que havia de substituir al pare en això d'exercir càrrecs públics i amb aquest objectiu va enfocar la seva carrera fins a arribar a ser secretari general de la totpoderosa Convergència Democràtica de Catalunya.

Diversos analistes polítics estan convençuts que Oriol Pujol Ferrusola hauria estat el president de la Generalitat designat per Artur Mas quan aquest es va veure forçat per la CUP a fer el ja conegut «pas al costat». Però el cas ITV es va creuar en el seu camí, un afer que està a punt de concloure's judicialment amb moltes possibilitats d'una pena de presó efectiva per a l'antic alt càrrec convergent. Oriol Pujol, després d'haver negat en nombroses ocasions que hi hagués cas, finalment ha arribat a un pacte que, en cas de confirmar-se, l'enviaria de pet a la presó.

L'acord amb la Fiscalia Anticor­rupció implica admetre els fets que ell havia negat tantes vegades: el cobrament de comissions il·legals en la reordenació de les ITV i la deslocalització de les multinacionals Sony, Yamaha i Sharp. A canvi, com si es tractés d'un Millet-Montull, la dona de Pujol quedarà al marge i només haurà de fer front a una multa.

Però Oriol Pujol no va ser l'únic que va defensar, ara se sap que amb el peu canviat, la seva posició. El 17 d'abril de 2103, l'antic responsable convergent va haver de declarar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya pel cas i una comitiva el va acompanyar fins a les portes del jutjat. Malgrat que ja no era secretari general del partit, la plana major de CDC era allà per donar-li suport. Plana major aleshores i homes amb molt de poder en l'actualitat. Al seu costat hi havia Jordi Turull, recentment nomenat conseller de Presidència; Josep Rull, actual conseller de Territori; i Lluís Corominas, que en la darrera crisi de govern s'ha vist recompensat amb una vicepresidència primera de la mesa del Parlament.

Les declaracions d'alguns dirigents aquell abril de fa quatre anys no deixen cap dubte que o bé Oriol Pujol els mereixia tota la confiança o, en cas que aquest no els hagués mentit, que eren uns irresponsables. Un dels més contundents va ser Jordi Turull.

Carles Puigdemont ha nomenat Jordi Turull conseller de la Presidència, en part, per l'habitual contundència de l'actual membre de l'executiu català. Turull ha donat (i està donant cada dia) sobrades mostres d'aquesta forma d'expressar-se, com quan va declarar amb vehemència: «Estic convençut que li retiraran la imputació». L'antic portaveu de CiU al Parlament es mostrava confiat el dia de la declaració de Pujol al TSJC que les seves explicacions davant el jutge serien suficients per exonerar-lo de qualsevol responsabilitat.

Turull probablement va ser qui es va expressar amb més contundència, però no va ser l'únic que el va defensar. Qui era en aquells moments president de la Generalitat, Artur Mas, també ho va fer. Mas va afirmar que la imputació d'Oriol Pujol quedaria «en res» des del punt de vist penal. Segons l'ara expresident, la implicació de l'antic alt càrrec de Convergència, només havia d'aixecar un gran «soroll». Aquell 2013 Artur Mas aprofitava per criticar «l'abraonament» contra la família Pujol, afirmant que «passa de la ratlla». Finalment, l'ara president del PDeCAT reivindicava el «pas enrere» que va fer Oriol Pujol delegant les funcions de la secretaria general de CDC, sense saber que anys més tard, a ell, per unes altres raons, també li tocaria fer aquest pas enrere.

Un altre antic responsable polític que no es va estar d'opinar va ser qui era en aquells moments conseller de Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, que, menys caut que Mas, va assegurar estar convençut de la «innocència total» d'Oriol Pujol. «Se l'ha condemnat públicament», «Això no és bo per a l'estat de dret» o «se l'ha trobat culpable abans del judici», van ser algunes de les frases de qui també ha hagut d'abandonar les seves responsabilitats per la condemna d'inhabilitació pel 9-N.

El posicionament oficial de la ja desapareguda CiU també era clar. L'antiga federació va optar, com sempre passa en aquests casos, per tancar files entorn d'Oriol Pujol i ho feia just quan l'aleshores diputat estava declarant davant del jutge. CiU va expressar tot el seu suport i confiança en qui havia estat president del grup parlamentari i va demanar «celeritat» a la justícia perquè Pujol pogués tornar a ocupar la seva responsabilitat, cosa que mai es va produir.

I si CiU tancava files i els dirigents convergents l'acompanyaven fins a les portes del jutjat, qui era en aquells moments portaveu de CiU al Congrés i líder d'Unió, Josep Antoni Duran Lleida, es manifestava comprensiu amb tanta mostra de suport al cinquè fill dels Pujol Ferrusola: «És un signe d'amistat i de suport moral». Duran no va anar més enllà d'apel·lar a la presumpció d'innocència. Vist amb perspectiva, segurament va ser el que va afinar millor les seves declaracions aquell, ara ja llunyà, abril de 2013.