El Rei va reivindicar ahir els Jocs Olímpics que es van celebrar a Barcelona el 1992 com un exemple dels «grans èxits» que s'aconsegueixen quan els espanyols treballen de forma conjunta, i va cridar a la unitat per reeditar èxits com aquest en el futur.
«Els Jocs de Barcelona van ser precisament això: el producte de l'esforç, de la generositat, de la solidaritat i del compromís de tots; de la unitat de tots al voltant d'un projecte que va comptar amb la col·laboració entre totes les administracions», va assenyalar, en català, durant un acte per celebrar els 25 anys de la cita olímpica a Sant Cugat del Vallès.
El lloc escollit per commemorar l'efemèride va ser el Centre d'Alt Rendiment (CAR), que celebra el seu 30è aniversari i, segons el monarca, representa una prova que el compromís amb l'esport que es va posar de manifest a Barcelona 92 ha perdurat en el temps.
«Reafirmar la meva convicció que tots junts continuarem la nostra trajectòria impulsant, millorant i augmentant el progrés que hem aconseguit aconseguir durant dècades d'esforç solidari, d'esperit de concòrdia i de confiança en el futur», va resoldre.
Al monarca el va precedir el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que va subratllar que els de Barcelona van ser els jocs «de tothom i per a tothom», així com un reflex del caràcter de la societat catalana, «emprenedora, acollidora i il·lusionada».
També va definir el moviment olímpic com «un banderer de la pau i llibertat», en un discurs en el qual va alternar el català i el castellà. En la mateixa línia que el Rei, el president del Comitè Olímpic Espanyol (COE), Alejandro Blanco, va sostenir que els jocs barcelonins van demostrar que «Espanya, quan ho somia, ho pensa i ho planifica tots junts és la número u del món».
De la seva banda, el president català, Carles Puigdemont, va dir que aquests Jocs van ser «de tothom», ja que tant la societat com les administracions van anar «juntes i a una». A més, el diàleg i la complicitat van permetre assolir un objectiu «sense retrets ni imposicions».
Els Jocs, va afegir Puigdemont, van tenir un important impacte a Barcelona i Catalunya, com canvis en la fesomia urbanística de la ciutat, l'impuls de programes específics de suport a l'esport d'elit o la construcció d'instal·lacions esportives de primer nivell.
«Sense els Jocs de Barcelona 92 no s'entendria la potència esportiva de la Catalunya d'avui», va apuntar el president de la Generalitat, que va defensar la candidatura de Catalunya per acollir uns Jocs Olímpics d'Hivern, «per projectar-nos de nou al món a través de l'esport».
Thomas Bach, el president del Comitè Olímpic Internacional, va recordar especialment la figura de Joan Antoni Samaranch, i va animar la ciutat a «valorar de forma adequada els seus mèrits històrics».
Després de les intervencions de les autoritats, es va encendre la torxa olímpica, que 25 anys després va tornar a recórrer la ciutat des del mateix Palauet fins a la plaça Catalunya, on té lloc la festa ciutadana organitzada pel consistori. La primera rellevista va ser Elisabeth Maragall, medallista de Barcelona 92 i neboda de l'alcalde Maragall.
La torxa va ser portada per esportistes olímpics i paralímpics que van prendre part en aquella cita, així com per representants de la societat civil. Cada rellevista va portar al costat un abanderat. El recorregut, d'uns 6,5 quilòmetres, va acabar amb l'últim relleu, a càrrec de l'exjugador de bàsquet Juan Antonio San Epifanio, Epi, i de l'atleta paralímpica Purificación Santamaría.
La flama va passar a l'arquer i medallista paralímpic Antonio Rebollo, que va recrear l'encesa d'un peveter instal·lat a la plaça Catalunya. Simultàniament es va encendre el peveter de l'Estadi Olímpic Lluís Companys.
