La Noah Domínguez té 18 anys i és una noia transsexual. És a dir, va néixer amb cos d'home, però sempre s'ha sentit dona. Admet que va tenir una infància feliç, però que poc a poc li va costar acceptar el seu cos fins que va decidir que era el seu, que l'estimava, i que podia sentir-se dona amb penis o sense. Un cop es va acceptar, la seva por més gran va ser el rebuig social i, per això, considera que les colònies per a adolescents LGTB "és una oportunitat per conèixer gent igual que tu i per sentir-te lliure". Precisament les colònies Oasis van néixer ara fa tres anys per donar resposta a la necessitat de crear espais de trobada entre joves LGTB. Segons ha explicat a l'ACN un dels educadors, Miquel Missé, les estades tenen el triple objectiu de ser un espai 'antibullying', on la gent que ha patit assetjament per la seva orientació sexual o identitat de gènere es pugui retrobar, un espai d'empoderament i per conèixer referents LGTB positius. Enguany, hi participen una trentena d'adolescents.

Aquesta és la tercera edició d'OASIS, les colònies d'estiu per a adolescents LGTB, un projecte pioner a Europa liderat per l'associació Candela que s'adreça a joves d'entre 13 i 18 anys gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals. Col·laboren també AMPGIL, l'Associació de mares i pares de persones LGTB i Transfamília, el grup de famílies de persones trans. Les estades duren sis dies i es fan a Mura, al Bages. En aquesta ocasió, hi participen 30 joves, una xifra que multiplica per tres la del primer any i que posa en evidència la necessitat d'oferir espais de trobada destinats a aquest col·lectiu.

"El què veiem és que molts adolescents han tingut molt poques oportunitats de trobar-se amb iguals i venir aquí els fa sentir molt bé", ha explicat un dels educadors, Miquel Missé. Segons ha dit, els joves passen "d'aquesta sensació de pensar que ets l'únic del teu institut que té aquesta forma de diversitat sexual a conviure amb un grup on tothom ho és".

De fet, segons han explicat, l'existència d'aquestes colònies no treu que la resta de colònies convencionals hagin de ser inclusives i puguin abordar tot tipus de diversitat. Però el cert és que, segons ha explicat una de les educadores, Sara Barrientos, "ara per ara tenim molts adolescents que no van a les colònies convencionals per les incomoditats i discriminacions que viuen".

Aquest és el cas del Carles Moreno, a qui sempre li han agradat molt les colònies, però se n'estava d'anar perquè, segons ha relatat, "quan hi anava em deixaven en una habitació sol perquè ningú volia dormir amb mi per ser 'una marimatxo'". "Aquí no tinc cap problema, puc dormir a l'habitació amb qui vulgui i ningú em mira malament per fer-ho", ha explicat.

Segons Barrientos, l'existència d'aquestes colònies específiques per a LGTB és perquè segurament encara hi ha discriminació. "Potser en un futur no seran necessàries, però per això encara falta molt", ha lamentat.

"Venir aquí és com estar en un oasis"

La Noah Domínguez és una noia transsexual. Quan va començar la transició de sexe va veure l'anunci de les colònies i va pensar que, en aquest espai, tindria la possibilitat de sentir-se lliure i ser ella mateixa. "La meva por era el rebuig social i aquí tinc la sort de no tenir cap por", ha explicat. La meva infància va ser feliç, però quan vaig començar a tenir consciència vaig patir més i, poc a poc, m'he anat acceptant i he anat veient que puc ser igualment una dona tingui o no tingui penis. "Aquest és el meu cos i l'estimo", ha subratllat.

Grup de joves LGTB parlant amb els seus monitors | ACN

Ara, després de superar la majoria d'edat, la Noah vol que el seu cas serveixi d'ajuda a la resta d'adolescents que participen a les colònies. "He començat el procés d'hormones i tinc tota la documentació i els puc guiar", ha explicat.

Domínguez lamenta el tractament mediàtic que, segons ha dit, en massa ocasions, es fa sobre les persones transsexuals. "Se'ns ridiculitza", ha denunciat. "No m'agraden les etiquetes, sóc persona abans de transsexual, però ser-ho, per mi, és un exemple de superació i força", ha subratllat.

Ser LGTB a comarques

La mare del Lans Urban va ser qui va animar el seu fill a participar en aquestes colònies. Segons ha explicat ell mateix, era en un moment en què "acaba de sortir de l'armari i va considerar que m'aniria molt bé participar-hi". Realment ha estat així, aquest és el tercer cop que hi forma part i ho fa perquè s'hi troba bé amb gent que és com ell. "Visc a Figueres, una ciutat petita on no hi ha massa gent com jo", ha explicat.

De fet, segons han explicat els educadors, tenir una diversitat sexual a comarques és més complicat que a les grans ciutats, d'una banda per la manca de serveis i, de l'altra, perquè és més difícil trobar gent que sigui igual que un mateix. "Si en general ser un adolescent LGTB és viure amb solitud, si ets d'un poble petit o d'un àmbit rural, la manca d'altres referents és més greu i creixes amb la sensació que estàs sol, que ningú t'entén i que no pots compartir i, per això, aquest és un espai súper necessari on es poden sentir part i entre iguals per primer cop", ha explicat una de les dinamitzadores de les colònies. De fet, a les colònies, una gran part dels participants són de ciutats i pobles petits.