Molins, el conseller que va acabar amb la mili

14.07.2017 | 06:30

Ha mort Joaquim Molins, l'home que va acabar amb el servei militar obligatori a l'Estat espanyol. Aquest és un dels seus actius, juntament amb molts d'altres.

Polític de llarga trajectòria, des de la Transició fins al 2001 quan va renunciar al seu últim càrrec electe, però que es va mantenir actiu en el compromís nacionalista i en diversos espais de la societat civil.

Fou conseller de Comerç,Consum i Turisme per fer-se càrrec més endavant de la conselleria de Política Territorial en una època clau de la planificació de les nostres infraestructures. Diputat al Congrés en dues etapes, l'any 1996 va encapçalar les llistes de CiU a les eleccions generals que van donar l'aritmètica que va desembocar en els pactes de governabilitat segellats en els Pactes del Majestic.

Per uns dies, es va calibrar una majoria alternativa que passava per donar la presidència al PSOE, fins que Felipe González s'hi va negar en rodó. Després va venir una llarga negociació de dos mesos que en els paràmetres del moment polític –la construcció de la Catalunya autònoma, que són diferents dels actuals– va donar uns molt bons resultats. I dels molts acords de la contribució de CiU a aquella legislatura en vull destacar el final del servei militar obligatori.

No anàvem tan desencaminats quan al cap d'uns mesos França va anunciar el final del servei obligatori i al cap d'un any ho va fer Alemanya. Va ser difícil de digerir per als comandaments militars. Aquella va ser la legislatura del compliment dels objectius per l'entrada a l'euro amb vocació europeista i rigor. Molins va fer de la cultura del diàleg, el pacte i l'acord la seva manera d'avançar i convertir els ideals en realitats. Era minuciós i detallista.

Va voler ser alcalde de Barcelona l'any 1999 i va perdre. Li va agafar el relleu el perseverant Xavier Trias. Aquests últims anys fou el president del Patronat del Liceu. Gran aficionat a l'òpera, Molins era un home que entenia la vida com una obra d'art, sempre perfectible, sempre disposat a meravellar-se del que ens dona una vida plena com la que va viure. Aquests últims anys, retirat i entenent que el catalanisme avui es diu sobiranisme, ens va deixar dit que no podíem abandonar l'espai polític del centre i de les polítiques de progrés. Al Partit Demòcrata reivindiquem amb orgull el llegat i l tradició política de Joaquim Molins, l'home que feia política de profit.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema