El Govern posarà en marxa després de l'estiu una oficina virtual que oferirà assessorament, atenció personalitzada i orientació laboral als joves catalans que han emigrat per raons laborals per facilitar la seva tornada a Catalunya, una iniciativa que forma part d'un pla que inclou altres mesures.

La directora general de Joventut de la Generalitat, Marta Vilalta, ha presentat avui les mesures per afavorir la tornada dels joves catalans que també inclou una xarxa d'intercanvi i de contacte entre professionals i empreses, un pla per afavorir projectes d'emprenedoria o l'acreditació de les competències adquirides durant l'estada a l'estranger.

Segons el Padró d'Espanyols Residentes a l'Exterior (PERE), actualment els joves catalanes que viuen a altres països són 48.611, fet que suposa un increment del 101,7% respecte a l'any 2009 i equival al 4,3% de la població juvenil catalana.

La mateixa font revela que el 81% d'aquests joves que viuen a l'estranger són nascuts fora de Catalunya, pel que es tracta de joves amb nacionalitat espanyola adquirida, ha assenyalat Marta Vilalta.

Segons dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), en l'any 2015 un total de 23.617 joves catalans d'entre 15 i 29 anys van emigrar de Catalunya cap a un altre país i d'aquests, 3.904 (16,5%) tenien nacionalitat espanyola, mentre que 19.713 (83,5%) eren de nacionalitat estrangera. El 2005 la xifra de joves catalans que van emigrar va ser sis vegades inferior.

"Es tracta de dades quantitatives i no qualitatives", ha emfatitzat Vilalta, qui ha al·ludit a diversos estudis no oficials que apunten al fet que un dels perfils de migració que "últimament ha guanyat més protagonisme correspon a joves més grans de 25 anys, sense responsabilitats familiars, amb titulacions universitàries i domini d'idiomes".

Aquests joves, ha afegit, "han emigrat per culpa de la situació econòmica per buscar millors oportunitats laborals o adquirir experiència laboral".

El pla inclou altres mesures, que es començaran a aplicar el gener del 2018, com l'establiment d'un procés de mediació entre l'oferta laboral d'empreses catalanes i els professionals joves que estan a l'exterior, així com estudiar l'obertura de línies de subvenció per sufragar els costos de desplaçaments per a entrevistes de feina a Catalunya.

En el capítol d'incentius laborals, Marta Vilalta ha anunciat la creació d'un "pla d'aterratge" a Catalunya per a aquells joves que estan a l'estranger i que vulguin posar projectes en marxa.

En l'àmbit universitari i d'investigació, les mesures anunciades consistiran en la simplificació i acompanyament als joves per orientar-los en els tràmits administratius per a homologació de títols i en el reforç de beques i ajudes dels programes postdoctorals de captació de talent com el pla Serra Hunter de contractació de professors en les universitats catalanes.

Amb l'objectiu de facilitar els tràmits en matèria d'habitatge dels joves, Marta Vilalta ha anunciat que la Generalitat garantirà que els que tornin a Catalunya puguin inscriure's com a sol·licitants d'Habitatge de Protecció Oficial sense necessitat d'acreditar un període mínim d'empadronament recent al municipi i els permetrà que es puguin inscriure a les borses de lloguer social gestionades pels ajuntaments.

Les mesures presentades "van en la línia d'acompanyar trajectòries de sortida amb altres d'entrada" que, segons Marta Vilalta, s'han creat "per facilitar la mobilitat dels joves i aconseguir que l'emigració sigui voluntària, no obligada per motius econòmics".

Per a la directora general, l'emigració dels joves catalans per motius laborals "suposa una pèrdua de talent per a Catalunya", per la qual cosa "hem d'oferir-los eines que facilitin el seu retorn".

Marta Vilalta ha reconegut que el pla presentat no compta amb dotació pressupostària addicional ja que "es podrà assumir amb cost funcional actual" i ha explicat que en el seu disseny hi han intervingut diversos departaments de la Generalitat.