La llei del referèndum preveu declarar la república catalana de manera immediata si guanya el 'sí'

Els grups parlamentaris de JxSí i la CUP han fet la primera presentació pública de la llei que ha de regular la celebració del referèndum en el moment sigui aprovada al Parlament i publicada oficialment. Fins a vuit diputats dels dos grups han participat per explicar el projecte de llei als responsables polítics que han assistit, detallant alguns dels aspectes de la norma i fent la seva valoració política.

El primer en prendre la paraula a l'acte celebrat al Parlament ha estat el president del grup de JxSí, Jordi Turull, que ha qualificat el text legal presentat com una feina “de punta de coixí i no de traç gruixut” i que ha assegurat que pretén aportar “màxima solvència i rigor” a l’exercici del dret a l’autodeterminació. “A partir d’avui tothom tindrà el document i ningú podrà al·legar desconeixement ni dir que no volem debatre’l. Volem escoltar a tothom. No és intocable i volem més aportacions”, ha afegit. I és que per a Turull, aquesta és “la llei més important que es tramitarà al Parlament”, sobretot per “les conseqüències que tindrà”. “Posarem el destí del país en mans dels ciutadans”, ha sentenciat.

El diputat de la CUP Benet Salellas ha estat qui ha posat veu a la vinculació, ja detallada aquesta darrera setmana, que el projecte de llei estableix amb el dret internacional per justificar el dret a l’exercici de l’autodeterminació dels catalans. Les normes de l’ONU i la Cort Suprema del Canadà han estat apel·lades per Salellas, que citava aquesta part del projecte de Llei, tot afegint que al text es deixa clar que “Catalunya és un subjecte de sobirania com ho demostren els fets històrics des del 77, amb l’assemblea connectant amb la Generalitat republicana”. Per a Salellas, la norma “és una llei de mínims, no és una llei que faci cap proposta extraordinària, és un text estrictament formal que encarrila l’exercici del dret a vot, democràtic”. “Avui fem un pas en la línia correcta, la d’entendre que el dret és la clau per obrir panys i esperem que aquesta sigui la llei que obri tots els panys”, ha conclòs Salellas.

El vicepresident primer del Parlament, Lluís Corominas, i el diputat de JxSí Jordi Orobitg han entrat al detall de l’articulat del projecte de Llei del referèndum, tot especificant que als seus primers articles s’estableix “l’empara a les autoritats, persones físiques i jurídiques que participin” en l’organització i celebració del referèndum, i que la pregunta que va anunciar el Govern passa a formar part del contingut concret de la norma.

Corominas ha explicat també que la Llei no concreta la data, perquè tot i estar també anunciada, es deixa la seva concreció al decret de convocatòria. Però no serà l’únic aspecte que queda pendent després d’aquesta norma. I és que la pròpia Llei preveu que tot allò que no es reguli a la norma, es farà en el propi decret de convocatòria, que portarà adjunt un “decret de normes complementàries”. Aquest document reglarà, per exemple, el model de les paperetes, els sobres i les actes per a la votació, els procediments concrets de votació, el funcionament de l’administració electoral en l’1-O, quins són els recursos materials i humans necessaris, els criteris d’acreditació de plataformes per a fer campanya, o les condicions, si s’escau, per al vot per correu.

Amb tot, Orobitg ha detallat que la Llei sí regula que les institucions de la Generalitat es mantindran “neutrals” durant la campanya prèvia a la votació, i que serà la Sindicatura Electoral qui repartirà els espais acreditats a les plataformes, “vetllant i garantint pel pluralisme social i polític” i per la igualtat de condicions als favorables i contraris a la independència.

Els observadors internacionals

Però no només la Sindicatura que la llei crea aportarà aquestes “garanties”, sinó que, tal i com ha explicat Orobitg, la norma també detalla la “presència d’observadors internacionals i personalitats qualificades per garantir totes les fases del referèndum”. Els observadors, a més, tindran accés a qualsevol dels elements i espais del referèndum i seran acreditats per la Sindicatura Electoral.

Segons el projecte de Llei, “l’excepcionalitat” política del moment fa que la Sindicatura Electoral de Catalunya sigui l’únic marc de recurs de reclamacions que hi hagi en el procés. En primera instància, la norma contempla que les queixes es presentin a la Sindicatura de Demarcació -hi haurà quatre, una per cada territori que tradicionalment ha acollit la divisió electoral-, i en segona i darrera instància, la Sindicatura nacional resoldrà si hi ha recurs a la primera decisió. Però la Sindicatura Electoral de Catalunya que aquesta llei crea no és l’única funció que tindrà. L’ens estarà composat per cinc membres, juristes o politòlegs i amb majoria de juristes, i seran els encarregats de nomenar les Sindicatures de Demarcació i d’escollir un president, que passarà a anomenar-se Síndic Electoral.

El cens

Una altra de les funcions més destacades que tindrà és la “validació del cens electoral”, que serà “elaborat per la Generalitat” i que segons la llei, inclourà tots aquells ciutadans electors residents a Catalunya i els catalans que viuen a l’exterior, que també tindran dret a vot. A més, la norma estableix que “no s’exigeix l’autorització prèvia per part del ciutadà” per ser inclòs en aquest cens.

La Llei també determinarà “l’obligatorietat de col·laborar” amb la Sindicatura que tenen “les administracions i autoritats públiques”, vinculant així al referèndum altres institucions com els consistoris municipals. “El projecte de llei diu que els ajuntaments posaran a disposició els locals que s’utilitzen habitualment com a col·legis electorals”. Però preveient el possible bloqueig d’alguns ajuntaments, la norma diu també que “en cas de no ser així, la Generalitat i la Sindicatura podran habilitar altres espais” del municipi.

Per últim, el text també delimita que les meses electorals estaran formades per un president i dos vocals “designats per sorteig entre els censats” i que, a més, aquests càrrecs són “obligatoris”, tot i que es designaran també substituts. Corominas, però, no ha detallat si el fet de no presentar-se a la mesa comportarà conseqüències o sancions.

La independència i el procés constituent

La diputada de la CUP Gabriela Serra ha comentat el caràcter “vinculant” del referèndum, que s’estableix a l’article 4 de la llei presentada. “Sigui quin sigui el resultat, com que és vinculat, es tindrà en compte”, ha advertit. Ena quest sentit, ha detallat les conseqüències que es preveuen per als dos possibles escenaris del referèndum. “Si la majoria de vots és en contra de crear la república catalana, el primer que farem és continuar lluitant, i el president haurà de convocar noves eleccions autonòmiques. I si la majoria de vots emesos són positius per crear la república catalana, òbviament immediatament s’hauria de declarar la república catalana, la independència de Catalunya, i en els dos dies subsegüents al recompte de vots, haurem d’obrir el procés constituent que ens ha de portar a la creació de la república catalana independent”, ha dit Serra, arrencant els aplaudiments dels assistents a l’acte celebrat al Parlament.

En el terreny de les valoracions més polítiques, Serra ha considerat que posar en marxa el referèndum i aquesta llei suposa una “mostra de dignitat, de llibertat, de desobediència al TC, i de coherència i obediència al mandat de la ciutadania”.

La portaveu de JxSí, Marta Rovira, també ha volgut remarcar que la llei i el referèndum són la “resposta democràtica a la màxima expressió del mandat del 27-S, després d’haver fet tots els esforços per complir-ho d’acord amb l’Estat espanyol”. Rovira, a més, ha subratllat que “tant a nivell jurídic com polític” la norma “significa clarament l’exercici del dret a l’autodeterminació, perquè els catalans hi tenim dret”. Per a Rovira, “és un dret humà reconegut i la llei s’ha d’interpretat d’acord amb tots els tractats internacionals de drets humans, que estableixen que el de l’autodeterminació és un dret irrevocable i imprescindible”.

Per últim, Rovira ha apel·lat a la ciutadania i la seva participació per garantir que el referèndum sigui el millor possible. “L’èxit del referèndum no depèn de l’aprovació d’aquesta llei, ni de convocar el referèndum, ni de la celebració efectiva del referèndum. L’èxit depèn de la participació molt elevada, de garantir una campanya amb plena representativitat de totes les opcions, de que la lectura del resultat es faci en clau de normalitat”, ha dit, tot destacant el caràcter “vinculant” de la votació.

La diputada de la CUP Anna Gabriel, que ha clos l’acte, ha destacat que la llei i el propi referèndum són “una via de solució democràtica a un conflicte polític que existeix”. A més, ha volgut reivindicar que la presentació i aprovació de la norma “e que fa és expressar que no tenim cap por a escoltar la gent i no ens fa por perdre en les nostres legitimes posicions”. Igualment ha criticat totes les interpretacions que apunten que la redacció i aprovació de la norma “són un cop d’estat”, i ha rebutjat tota solució que avali “que el límit està en el que digui el TC”. Poc abans que Gabriel, el diputat de la CUP Joan Garriga ha volgut remarcar que amb aquest projecte de llei, “allò que fins ahir era voluntat política, ara esdevé un acte de determinació sense retorn dins un projecte compartit”.

Els assistents

Tot i que CSQP no hi ha assistit com a grup parlamentari, sí que hi han estat presents els diputats de Podem Albano Dante Fachin, Joan Giner i Àngels Martínez, així com el coordinador general d'EUiA i secretari tercer de la Mesa del Parlament, Joan Josep Nuet.

D'altra banda també hi han assistit diversos membres del Govern, com el vicepresident Oriol Junqueras i els consellers Raül Romeva, Josep Rull, Antoni Comín i Dolors Bassa, però no el president de la Generalitat, Carles Puigdemont. Per part d'altres partits, hi han participat els dos diputats d'ERC a les Corts espanyoles Joan Tardà i Gabriel Rufián i l'exdiputat del PDeCAT Francesc Homs. La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha seguit l'acte des de la primera fila de l'auditori.