El president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, va enviar ahir una missiva a la presidenta del Congrés, Ana Pastor, en la qual li sol·licita celebrar un «debat» a la Cambra Baixa sobre el referèndum unilateral que vol convocar per a l'1 d'octubre i sobre el conflicte català.
A la carta, Puigdemont manifesta la seva convicció que «un debat d'aquesta transcendència és necessari i s'ajusta al que els ciutadans esperen de les seves institucions de representació» i es posa a disposició de Pastor perquè aquest debat «es pugui celebrar al més aviat possible».
Puigdemont només s'ofereix per a un «debat» a la Cambra i remarca que no li sembla «raonable» portar cap proposta concreta per sotmetre-la a votació del ple, tenint en compte el desenllaç d'altres iniciatives catalanes anteriors presentades a les Corts Generals, en al·lusió al pla Ibarretxe.
Així, a la carta, el president català assenyala que «les aspiracions legítimes i majoritàries -de Catalunya- sempre han estat rebutjades, retallades o incomplertes» a la Cambra Baixa o per part del Govern central. En aquest sentit, Puigdemont afirma que no li sembla «raonable tornar a formular propostes que estan destinades a córrer la mateixa sort», amb la qual cosa descarta una votació sobre el referèndum.
«No obstant això, sí em sembla important que tots els diputats del Congrés puguin escoltar, com a màxim responsable institucional de Catalunya, les raons per les quals hem arribat fins aquí i per què el meu Govern va sol·licitar dialogar sobre la proposta de referèndum amb el Govern espanyol».
Puigdemont fa referència també a la carta que va enviar al cap del Govern, Mariano Rajoy, per intentar negociar un referèndum i subratlla que només va obtenir un «rebuig» com a resposta.
El president català també informa a Pastor que divendres passat va anunciar la seva intenció de celebrar un referèndum d'autodeterminació per a l'1 d'octubre amb la pregunta: «Voleu que Catalunya sigui un Estat independent en forma de república?».
El passat 19 de maig, el Govern va invitar Puigdemont a sotmetre la seva proposta de referèndum a la votació del Congrés dels Diputats -sortiria derrotada perquè no té majoria- i el president català va posar com a condició arribar abans a un pacte, que l'Executiu central va insistir en què no es produirà.
Tot seguit, el president català va anunciar la seva voluntat d'acudir al Congrés dels Diputats a debatre amb Rajoy sobre el referèndum, sense sotmetre'l a votació, una proposta que es va materialitzar ahir a través de la missiva a Pastor.
La resposta del Govern central
El ministre portaveu del Govern, Íñigo Méndez de Vigo, veu en bons ulls la intenció del president de la Generalitat de Catalunya d'anar al Congrés per explicar als diputats el seu pla sobiranista.
En declaracions als passadissos del Congrés, el portaveu del Govern va insistir que «és bo» que Puigdemont acudeixi a la Cambra Baixa per donar explicacions de les seves intencions. Mendez de Vigo va dir que serà en tot cas el propi Congrés el que estableixi el procediment d'aquesta compareixença.
Fonts de la Presidència del Congrés van indicar que, en funció de com sigui la proposta del president català, potser calgui sol·licitar un informe jurídic als lletrats perquè estudien l'encaix reglamentari d'aquesta compareixença que, en principi, no està contemplada en les normes internes de la Cambra.
Els partits de l'oposició també van dir la seva sobre la carta de Puigdemont. El secretari d'Organització del PSC, Salvador Illa, va celebrar que el president català hagi demanat per carta a Pastor un debat sobre el referèndum a la Cambra Baixa, però va mostrar els seus «dubtes» de la seva «sincera voluntat de negociació» quan «ja ha anunciat data i pregunta del referèndum».
Una consulta amb poc suport
Per altra banda, Méndez de Vigo també va parlar sobre la iniciativa del president de la Generalitat de crear una borsa de voluntaris per organitzar el referèndum. El portaveu del Govern va exposar que aquesta iniciativa denota la seva «impotència» i el «cada vegada menor suport social» de la consulta sobre la independència. Segons les seves paraules davant els mitjans, «els funcionaris, que han rebut la seguretat del Govern central, que vetlla per ells, no compliran ordres il·legals i no participaran en aquell referèndum».
Aquest fet, unit al rebuig de la Comissió de Venècia, que ha recalcat que seran legals aquelles consultes que encaixin en les constitucions dels països o en el seu ordenament jurídic, va portar el ministre portaveu del Govern a assenyalar que el referèndum català compta amb «cada vegada menys suport social i amb el rebuig dels organismes internacionals».
«Tot va en la mateixa línia», va postil·lar després de considerar que els esdeveniments van revelant «la impotència clara de Puigdemont». També el ministre va afirmar que en el passat debat de la moció de censura no li va passar «desapercebut» el diàleg que, al seu entendre, van establir els portaveu d'ERC i En Comú Podem al Congrés. Diàleg sobre el que haurà de succeir a Catalunya el 2 d'octubre, sobre «el futur Govern de Catalunya» en el qual «probablement» hi hagi també la CUP.
