El Parlament va aprovar «traslladar una queixa formal» a instàncies i tribunals internacionals sobre els casos en què la justícia espanyola actuï contra el principi de llibertat d'expressió i el principi d'inviolabilitat dels càrrecs electes. Una moció presentada per JxSí va ser aprovada amb els vots de la CUP i de CSQP, mentre que la resta de partits van votar-hi en contra. Precisament, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i els membres de la Mesa investigats pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) van apel·lar al principi d'inviolabilitat dels diputats per defensar la decisió de la Mesa de permetre la votació sobre el referèndum unilateral en el darrer debat de política general. La moció aprovada assegura que, en aquests casos, el Parlament recorrerà al Consell d'Europa, al Consell de Drets Humans de l'ONU, al comitè de drets humans, a l'alt comissionat per als drets humans de les Nacions Unides, al comissari de justícia de la UE i al Tribunal Europeu dels Drets Humans.

La moció aprovada «reprova» la investigació oberta contra Forcadell i quatre membres de la Mesa i constata que «el sol fet d'haver admès a tràmit la querella suposa una intromissió del poder executiu i el poder judicial en la tasca dels representants dels ciutadans i contra la llibertat d'expressió i el dret de participació política». La investigació no només afecta la presidenta del Parlament, sinó també el vicepresident primer, Lluís Corominas, i els secretaris Anna Simó, Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet.

El Parlament també insta el Govern a traslladar el contingut de la moció aprovada per denunciar la «intromissió» en la tasca del Parlament en tots els àmbits, especialment, a les institucions europees i internacionals que vetllen per garantir els drets fonamentals i les llibertats individuals i comunitàries.

Paral·lelament, la moció aprovada constata que els càrrecs electes tenen dret a debatre, a defensar les seves posicions ideològiques, a votar sobre totes les qüestions i a impulsar tota mena d'iniciatives sense que, per aquest motiu, es puguin emprendre actuacions judicials contra ells. I el text aprovat afegeix que per garantir el principi de llibertat d'expressió és «imprescindible» que la justícia espanyola actuï respectant el principi d'inviolabilitat parlamentària.

Per part seva, el conseller d'Exteriors i Transparència, Raül Romeva, va avançar que el referèndum de l'1 d'octubre serà validat per una comissió internacional. En una entrevista a Catalunya Ràdio, el conseller no va voler donar detalls sobre aquesta comissió argumentant que es coneixeran quan es faci pública la llei que ha d'avalar el referèndum. De totes maneres, va afirmar que la consulta es farà «garantint allò que a escala internacional es considera raonable i coherent des d'un punt de vista de les normes democràtiques» i va assegurar que el Govern està obert perquè «vingui tothom que vulgui».

Per altra banda, va admetre que el registre de catalans a l'estranger que s'ha creat recentment facilitarà el vot d'aquest col·lectiu en el referèndum. Segons el conseller, aquest registre voluntari és una via que té el Govern per poder garantir les peticions, les demandes i els drets dels catalans a l'exterior.

Romeva va assenyalar que la comissió estarà integrada per experts en diferents àmbits «des de juristes fins a observadors del seguiment periodístic». «Ho volem fer amb acompanyament internacional», va afegir el conseller. En referència al vot dels catalans a l'estranger, Romeva va assegurar que el Govern té el compromís d'afrontar els problemes que hi ha hagut en els últims comicis.