L'1 d'octubre: referèndum o 9-N reinventat

La Generalitat continua assegurant que el referèndum es farà «si o sí» encara que les incerteses no paren de créixer. L´estiu començarà calm i la convocatòria oficial precipitarà els esdeveniments

12.06.2017 | 06:30
L'1 d'octubre: referèndum o 9-N reinventat

Habemus data i pregunta. «Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?» . Aquesta és la pregunta que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va revelar divendres al costat de la data del referèndum, no pactat: l´1 d´octubre. No hi ha res signat i, per tant, tampoc una reacció de l´Estat. Amb tot, es pot intuir un cert escenari. Per això, Diari de Girona ha demanat l´opinió de quatre experts per analitzar com veuen la que podria ser una de les últimes etapes del procés. La majoria dubten o creuen que no s´acabarà fent i, en cas que es faci, consideren que serà un 9-N, però evolucionat.

MARCO APARICIO
professor de dret constitucional a la udg
El problema és que fins i tot assolint unes garanties més o menys contrastables, necessitaries un tercer que et reconegui els resultats del referèndum»

El problema és com qualificar l´acte que es pugui arribar a fer el dia que es posen unes urnes i les persones van a votar. Que tingui o no naturalesa de referèndum, pel que és la normativa espanyola, no ho serà, és evident, perquè està molt restringit en el marc constitucional actual i requereix una autorització i una convocatòria per part del Govern central amb autorització del Congrés. Per tant, per normativa espanyola, això no és un referèndum en el sentit que està previst constitucionalment. Ara, és un referèndum per un altre marc normatiu? Dependrà que es puguin donar unes condicions mínimes perquè tingui una naturalesa semblant, unes garanties democràtiques, respecte del cens, d´una verificació de les condicions de participació, de l´escrutini, dels resultats i això és el que cal realment determinar si es farà o no, i com.
En funció de les condicions que es puguin garantir podria qualificar-se com un referèndum. El problema és qui et reconeix el resultat. Fins i tot garantint unes condicions mínimes, per poder parlar que és un referèndum en condicions democràtiques i no és una consulta de tipus plebiscitari sense garanties, el problema és que fins i tot assolint unes garanties més o menys contrastables, necessitaries un tercer que et reconegui els resultats del referèndum perquè pugui tenir un tipus d´eficàcia més enllà de l´aspecte participatiu i reivindicatiu en si mateix. I aquesta és una qüestió que encara és més complexa de preveure. Actualment no sembla que hi hagi un context, ja no dic estatal, és evident, sinó mínimament internacional de reconeixement per part de tercers dels resultats que es puguin esdevenir d´aquest, diguem-li, referèndum, tot i que encara no sabem en quines condicions, si s´arriba a realitzar, es farà.
A banda, si les institucions catalanes, en l´exercici de la legitimat democràtica -que no necessàriament de legalitat o constitucionalitat- volen tirar endavant un procediment de tipus referendatari, amb les pròpies institucions i les garanties que aquestes posin, serà un cas de desobediència institucional i l´Estat haurà de valorar com reaccionar. Això ja és una qüestió de disputa de legitimitat. Que l´Estat faci una cosa o una altra dependrà de la força que es tingui políticament però ja no és un debat jurídic, sinó de condicions fàctiques, de realització. I és aquí on també dependria molt de quin és el context a Espanya, a Catalunya, quina és la força social que realment és capaç de mobilitzar...
Pau Canaleta
consultor en comunicació política.
El gran problema en aquest referèndum és que els del «no» se sentin interpel·lats a participar i també la participació»

Entrem en ­terreny desconegut. Té similituds amb el 9-N però és un salt més gran. El 9-N òbviament era un procés participatiu que estava més o menys tolerat per l´Estat, i aquí no. Aquesta és la gran diferència. També la determinació de Carles Puigdemont i del Govern català. A més, Puigdemont tampoc vol fer més carrera política i segurament intentarà arribar fins al final.
Els punts semblants amb el 9-N crec que són els principals problemes que té el referèndum. Que els del «no» se sentin apel·lats, el reconeixement internacional, la participació, com es fa efectiu, la participació de funcionaris, etcètera. I també depèn de com reaccioni l´Estat. Sembla que ha agafat una reacció de molta tranquil·litat, sent conscient que mobilitzaria encara més. Per tant, més enllà d´això, el gran problema en aquest referèndum és que els del «no» se sentin apel·lats a participar i també la participació.
En el fons no anirà de legalitats. És cert que el conflicte està en la legalitat però bàsicament perquè l´Estat no vol tornar a repetir el que va passar el 9-N. Si s´arriba al xoc i es convoquen a les urnes, la gent participa i surt una participació alta, superior a la del 9-N, però no suficient com per a trencar i crear un nou estat (vorejant al 50%), ho veig com un cop de força molt important però no definitiu, i el màxim que aconseguiria seria després un altre referèndum però acordat per la comunitat internacional. Per això, perquè sigui efectiu, vol dir que hi ha d´haver una participació també dels contraris.
Jo veig molt difícil que s´acabi fent el referèndum. Crec que es convocarà segur, però després és molt difícil que s´acabi concretant per dos factors: per a la jornada electoral és possible que no es necessitin els funcionaris però sí per la logística. L´altre factor és el paper dels Mossos d´Esquadra si la fiscalia i els jutjats actuen. Que es convoqui ho veig segur, a partir d´aquí entrem en una dimensió desconeguda i no ho sabem. Tampoc descarto que es pugui acabar celebrant. Fa la sensació que intentarà assemblar-se a un referèndum el més oficial possible. La clau està en la participació i que participi la gent del «no», o serà dificil d´aplicar perquè seria difícil de defensar internacionalment.
xavier arbós
catedràtic de dret constitucional a la ub
Crear institucions i regles del joc per a l´ocasió és d´una feblesa molt gran en qualsevol i en aquest referèndum»

S´entra no en un terreny desconegut sinó complicat. Estem en un terreny conegut que és el de la legalitat vigent espanyola, catalana, estatutària, etc. En el moment en què s´aprovi la llei de transitorietat jurídica o una altra llei de desconnexió entrarem en un terreny més aviat complex o caòtic perquè hi haurà dues lleis que poden ser contradictòries i poden donar-se casos en els quals no se sàpiga (els particulars, els funcionaris, les empreses...) a qui han d´obeir. Hi ha una cosa que sovint es diu, i ho diuen tant d´una banda com de l´altra. Per la part de polítics independentistes que protegiran els seus funcionaris que obeeixin la legalitat sorgida de la desconnexió i els altres el mateix, que protegiran els seus funcionaris de la legalitat autonòmica. S´ha de tenir en compte que uns i altres no passaran per alt les infraccions que facin els funcionaris. Que tots exhibeixin la voluntat de protegir els seus funcionaris no ens ha de fer perdre de vista que imposaran sancions a aquells que no siguin «els seus».
A banda, encara que hi hagi dues legalitats que pretenguin cadascuna ser la vigent al territori català hem de considerar quins són els mitjans que tenen darrere aquestes dues legalitats per fer-se efectives i si comparem els mitjans que té l´Estat amb els que té la Generalitat doncs em sembla que la desproporció és notòria.
A més, si hem de pensar en quins són els paràmetres internacionals, a mi només se m´acut el de la Comissió de Venècia famosa, que des de l´any 2005 està establint mitjançant un document de codi de bones pràctiques per referèndum una sèrie de condicions, la primera de les quals és que s´ha de fer d´acord amb la Constitució. I una altra és que la llei que reguli el referèndum i la seva realització tinguin com a mínim un any de distància. També des del punt de vista extern i intern hi ha un problema, que és el de la credibilitat que puguin tenir les institucions de garantia. Fins ara els conflictes, per exemple, de la validesa d´una papereta passen per una Junta Electoral i poden arribar a la sala del contenciós del TSJC. Què passa? Algú imagina que el TSJC resoldrà els conflictes d´una llei «desconnectada» i inconstitucional? I si no és així, hi haurà organismes creats a l´efecte específicament per aquest cas com a instruments de garantia? Aquí crec que és un element que fallarà bastant. Quina credibilitat poden tenir unes regles del joc que es fan específicament per aquest referèndum i unes institucions de garantia diferents de totes les altres que fins ara han existit que han estat acceptades als processos electorals i referendaris? Crear institucions i regles per a l´ocasió és d´una feblesa molt gran en aquest i en qualsevol referèndum.
alfons lópez tena
notari
La qüestió fonamental no és el referèndum o la declaració unilateral d´independència, la qüestió és: què passarà l´endemà?»

Crec que no s´acabarà fent. Una cosa és si el referèndum s´acabarà fent o no i l´altra és quins són els requisits que fan que sigui viable i que s´accepti el resultat o que sigui un frau. Es repeteix el del 2014 però la diferència amb el 9-N és que aquest no el deixaran fer. En aquest també hi ha un compromís determinat pel referèndum. L´any 2012 perquè havien guanyat les eleccions amb aquest programa i l´any 2016 perquè ho treu Puigdemont amb la moció de confiança (perquè no hi era al programa electoral, no era aquesta la proposta de JxSí ni de la CUP). El cas és que ho fan, per una via o per una altra. Igual que el 2014, anuncien que faran una llei per convocar-lo, també hi ha un període de quina és la data, la pregunta... També igual que el 2014 una llei que reguli el referèndum, perquè no la tens, tota l´organització. Això és el que aprova el Parlament, en el cas de l´octubre del 2014 Artur Mas signa el decret de convocatòria en un acte també solemne al Palau de la Generalitat. Llavors va venir el recurs al Constitucional i suspensió. I van acatar i no ho van fer.
La diferència, quina és? En aquell moment, després d´haver acatat el Constitucional, es van treure de la màniga el d´un procés participatiu. Això és l´únic que ara no podran fer, tota la resta és igual i acabarà en un no res. I ja van dient-ho, que després dependrà de la mobilització popular.
El procés s´ha fet malament des del principi, i el que mal comença mal acaba. Al capdavall, ja sigui el full de ruta anterior, d´un procés constituent, preparació d´estructures d´Estat i eleccions constituents, com el referèndum, estàs parlant sempre d´instruments, no de finalitats. La qüestió fonamental no és el referèndum o la DUI. La qüestió és l´endemà què passa? Qui té l´autoritat pública a Catalunya? Quin president, el de la Moncloa o el de la plaça de Sant Jaume? Com pensa prendre el control de la població o del territori? Els Mossos enfront l´exèrcit o la policia espanyola? Jo dic que, en tot cas, d´això no s´està parlant. Que si el referèndum el farem, si complim o no, d´una manera o altra... no s´està parlant ni ­tractant ni explicant què passa al dia següent d´haver pres una ­decisió. Com la portes a la realitat. Igual que el 2012 i 2014 no van passar de les declaracions, ara tampoc.
Per altra banda, des d´un punt de vista tècnic, no tenen temps de fer-lo. Imagina´t que l´Estat, sense conflicte, convoca un referèndum per a l´1 d´octubre. Pensa en tot allò que necessita un procés electoral: cens, comunicació a la gent, recursos, canvis de domicili, formació de Juntes Electorals, nomenaments, notaris, registradors, jutges... en unes eleccions a Catalunya intervenen unes 4.000 persones (funcionaris, professionalment parlant), més el sorteig per estar a les meses, col·legis...
Tot això, des d´ara, encara que ho fes l´Estat (que tens la llei espa­nyola que ho organitza), no es podria fder. Imagina´t si no l´autoritzen. No tenim cap llei que digui com s´organitza. Si es convoqués avui, ja no donaria temps i no diguem si s´aprova a l´agost o setembre. No tenen la més mínima intenció de fer-ho, és una escenificació, com el 2014, per poder dir que el Govern espanyol no ens deixa votar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema