El Departament d'Empresa i Ocupació ha recorregut davant del Tribunal Suprem les tres ordres ministerials que, des del passat 2015 i de forma successiva, carreguen anualment sobre la factura del gas els costos de la indemnització, la hibernació i el manteniment del projecte Castor.

Tot i que l'ordre per a l'anualitat del 2015 incorporava únicament els 17,31 milions d'euros que va costar posar en hibernació les instal·lacions, les de 2016 i 2017 disparen el seu import fins al voltant dels 100 milions amb la inclusió, principalment, dels 80,66 milions anuals per retornar el crèdit que va permetre pagar ràpidament la indemnització de 1.350 milions a l'exconcessionària Escal UGS, en mans de Florentino Pérez. Una operació financera que gravarà la factura del gas durant 30 anys i que situa el cost actual del projecte en 3.280 milions d'euros. Bona part d'aquests cost l'assumiran les empreses i particulars catalans, com a principals consumidors de gas en l'àmbit estatal.

En una carta adreçada al ministre d'Energia, Álvaro Nadal, el conseller d'Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, recordava al govern espanyol que mantindria el pols judicial per evitar que les empreses i la ciutadania hagin de carregar amb el cost del fiasco del projecte Castor. Unes accions que van començar amb la presentació d'un recurs davant del Tribunal Constitucional, el 30 de desembre de 2014, demanant la inconstitucionalitat de la indemnització de 1.350 milions d'euros a Escal UGS. Addicionalment, però, la Generalitat va decidir recórrer també cadascuna de les ordres anuals del Ministeri d'Energia que estableixen els peatges i cànons del sistema gasista que es traslladen a la factura del gas, tant a particulars com a empreses.«Havent portat la indemnització al Constitucional no té sentit que no les reconeguem», subratllen fonts del Departament.

Tot plegat, incloent també els 200 milions d'euros que podria suposar actualment el desmantellament de les instal·lacions, el cost del Castor en el moment actual ascendeix als 3.280 milions d'euros, segons la revisió dels comptes efectuada per l'Observatori del Deute en la Globalització -entitat, precisament, que aquest dissabte organitza un judici popular a Barcelona per exigir responsabilitats pel fiasco del projecte- . L'operació financera, per ella mateixa, suposa ja un cost a 30 anys de 2419 milions d'euros. És la partida més gruixuda, a la qual se n'afegeixen d'altres com els 110 milions que Escal UGS va cobrar provisionalment fins el 2011, els 186 milions d'euros del gas matalàs, o els 310 milions d'euros de retribució i manteniment entre 2012 i 2014 que el govern espanyol es va comprometre a pagar.