La Fiscalia Superior de Catalunya va ampliar la seva querella contra la consellera de Governació, Meritxell Borràs, per la licitació de la compra d'urnes per incloure-hi l'anunci del referèndum per a l'1 d'octubre, quelcom al que les forces sobiranistes van replicar recordant-li el cas Atutxa. En el seu escrit, dirigit al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), la Fiscalia considera que, encara que l'anunci de la data i la pregunta de la consulta realitzat divendres passat pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont, no ha «vingut acompanyat de cap resolució jurídicament valorable», és «indubtable» que demostra la seva tesi que l'objectiu de la licitació de la compra d'urnes és celebrar un referèndum il·legal.

La Fiscalia va presentar el 16 de maig una querella contra Borràs i el seu secretari general, Francesc Esteve, en entendre que l'anunci de licitació per a la compra d'urnes -publicat el 9 de maig passat en el Diari Oficial de la Generalitat- suposava una «posada en marxa dels tràmits per portar a terme la convocatòria d'un referèndum vinculant secessionista». Justament ahir el Govern va nomenar com a nou director del Gabinet Jurídic de la Generalitat Francesc Esteve, fins ara secretari general del Departament de Governació.

En el seu escrit, el ministeri públic demana al TSJC que tingui en compte els fets ocorreguts en els darrers dies i l'urgeix a adoptar una «ràpida resolució tenint en compte el curs dels esdeveniments».

Hores més tard, des del Parlament, Borràs va denunciar l'existència d'un «judici de les idees» i «no dels fets» en la querella de la Fiscalia contra ella, que, va dir, va ser ampliada «casualment» el dia en què Europa va donar un «cop» a la justícia espanyola. Borràs es referia a la decisió del Tribunal d'Estrasburg de condemnar a Espanya per no permetre que l'expresident del Parlament Basc Juan María Atutxa es defensés en una vista abans de ser condemnat a inhabilitació pel Tribunal Suprem per no il·legalitzar el 2003 el grup parlamentari Sozialista Abertzaleak.

Des de Twitter, Puigdemont es va fer ressó de la notícia: «Nova vergonya internacional. Es van passar l'Estat de Dret pel folre. Avís per als de querella fàcil i politització de la justícia». En la mateixa línia, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, va afirmar que la sentència del Tribunal d'Estrasburg «demostra que la política, els conflictes polítics, no han de resoldre's als tribunals».

En canvi, el portaveu adjunt de Ciutadans al Parlament, Fernando de Páramo, va considerar que la sentència del cas Atutxa és «incomparable» amb la situació dels sobiranistes imputats, als quals va retreure que interpretin les resolucions judicials «a la seva manera».

També la portaveu parlamentària del PSC, Eva Granados, va assegurar que «no hi ha cap paral·lelisme» entre la sentència sobre Atutxa i la situació a Catalunya dels membres sobiranistes de la Mesa que han «desobeït» el Tribunal Constitucional.

En termes semblants es va expressar el portaveu parlamentari del PPC, Alejandro Fernández, que no veu comparables els dos assumptes perquè «cada cas és cada cas» i va definir Espanya com «una de les millors democràcies i més plenes del món».

En canvi, en sintonia amb les forces independentistes, el portaveu adjunt de Catalunya Sí que es Pot, Albano Dante Fachin, va qualificar de «cop» a Espanya la sentència del Tribunal d'Estrasburg i sí veu un «paral·lelisme gairebé absolut» amb la situació dels membres de la Mesa del Parlament que actualment estan sent investigats.