'entrevista de TV3 de la mà del seu nou director, Vicent Sanchis, al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i al vicepresident, Oriol Junqueras, havia promès molt però es va quedar en poca cosa. Els dos dirigents no van revelar cap detall del referèndum, gestió que segueixen mantenint en el més estricte secret i van continuar assegurant que hi haurà les garanties suficients per fer una consulta que, segons ells, el Govern espanyol no podrà impedir.

Més enllà d'això, molta informació coneguda i poques sorpreses que es van centrar bàsicament en declaracions d'intencions: la hipotètica independència garantirà les pensions i la supervivència de Catalunya; ningú ha de témer res; estarà tot a punt per la data de l'1 d'octubre; les negociacions amb el govern espanyol ja vindran després, en cas que guanyi el «sí»; i si guanya el «no», eleccions autonòmiques exprés. Aquest és un dels molts resums que es poden fer de l'entrevista a dues bandes de diumenge a la nit.

Dit això, em pregunto: qui exercia de president? Si hem de fer cas de la posició dels tres personatges en el pla televisiu, només un sobresortia dels altres dos. En els plans generals sempre apareixia en primer terme Junqueras. L'home tranquil, que actua com a tal, que s'explica com un professor d'escola (les classes a la universitat l'han ajudat) i que no s'immuta, ni li canvia la cara davant d'una pregunta presumptament incòmoda. Fins i tot fa veure que és aquell mitjancer bo, que intercedeix en una baralla i és capaç de posar calma. Així es va mostrar el vicepresident durant l'hora i quart que va durar el programa. Sap perfectament que aquesta és la imatge que més el beneficia i la utilitza sempre que pot.

A Puigdemont se'l veia en segon pla. No sé qui va decidir la posició de les càmeres i els entrevistats en un escenari horrorós, televisivament parlant, ni si estava pactat així, però el president es va deixar clavar un gol en pròpia porta, impropi d'algú hàbil en comunicació com ell. Potser és per això que se'l notava incòmode i irritable. Puigdemont domina el llenguatge com pocs polítics ho fan i és didàctic, malgrat que hi ha moments en què no pot dissimular un argument o una pregunta que no li agraden.

I Vicent Sanchis? El nou director de TV3 ha decidit exercir el càrrec, com ho va fer en el seu moment Mònica Terribas, des de la vessant periodística. Aquesta, però, té un perill quan el teu nomenament depèn dels fils que mouen els polítics i es va notar. Hi va haver preguntes de tot tipus: neutrals, còmodes, amb sabó, induint la resposta i, fins i tot, alguna d'incòmoda. Una cosa sí va ser d'agrair; no va deixar que cap convidat s'allargués en les respostes, els va tallar sense contemplacions i el programa no es va fer feixuc, almenys pel que fa al temps. El contingut ja és una altra història.

Vist que cap dels dos dirigents tenia intenció de donar un gran titular, Sanchis va intentar esbrinar, des de totes les bandes del camp, què passarà en cas que el govern espanyol vulgui prendre el control dels Mossos. Puigdemont xiulava: «Pensem en totes les possibilitats». Junqueras tocava el violí: «Estic segur que tothom estarà on li pertoca». I Sanchis repreguntava i repreguntava i es quedava sense titular.

La nit ens va deixar dos moments divertits. Un, al principi, quan Puigdemont semblava que llançava la tovallola i en realitat no feia altra cosa que iniciar un tête à tête amb el vicepresident, etzibant que Junqueras podria «viure en la comoditat d'unes eleccions autonòmiques perquè les enquestes li són favorables». L'altre, al final, quan s'havia entrat en el terreny espinós de la corrupció. Puigdemont va haver de recórrer al manual. «Presumpció d'innocència», «compromís absolut contra la corrupció», «cap tolerància», « els esforços del PDeCAT s'han de posar en valor»... Junqueras ho va tenir clar. Va donar suport als membres convergents del govern i al seu president i va recordar els casos on hi ha implicat el PP, però la punyalada no podia ser més brutal: «Tinc la sort de presidir un partit polític amb 86 anys d'història i cap condemnat per corrupció».

Estava tot dit.