Millet acusa el Palau d'encobrir CDC

?L'advocat es pregunta si l'actual organisme rector pot dir que no sap d'on procedeixen els diners il·lícits i demanar 80 anys de presó ?El defensor assegura que un 0,5% del que pagava Ferrovial anava a la Fundació i un 2,5% anava a Convergència

07.06.2017 | 06:30
L´advocat creu que els actuals gestors de Palau haurien de callar.

L'advocat de Fèlix Millet, Abraham Castro, va acusar els actuals gestors del Palau de la Música i la seva presidenta, Mariona Carulla, d'haver «ignorat o encobert» el pagament de comissions per part de Ferrovial a CDC a través de l'entitat cultural, «potser perquè ha confessat massa». El lletrat va aclarir que no es referia ni al fiscal, ni a l'acusació popular (Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona, FAVV), ni a l'advocat de l'Estat, sinó a la Fundació del Palau de la Musica, especialment a la seva actual presidenta i anterior vicepresidenta, Mariona Carulla, i al Consorci, representat per les administracions que, al seu entendre, haurien de «callar». Només el fiscal i l'acusació popular sol·liciten el decomís a CDC de 6,6 milions d'euros.

«S'està demanant apedregar l'adúltera per part dels que tenen molt a amagar», va indicar, a la vegada que va fer referència a la frase bíblica de «el que estigui lliure que tiri la primera pedra». L'advocat va recordar que el problema de Millet és «haver confessat massa» i «algunes acusacions no l'hi perdonaran». Va qualificar les penes reclamades per a Millet per part del Palau de la Música, que exerceix l'acusació particular, de «draconianes», ja que pugen a més de 80 anys de presó. «De veritat pot venir aquí el Palau a dir que no sap quin és l'origen il·lícit dels diners?», va preguntar.

La Fundació del Palau i el Consorci -integrat per les administracions que atorguen subvencions públiques al Palau- demanen, respectivament, penes de 81 i 21 anys per a Millet i Montull, sense acusar CDC de lucrar-se a través de l'espoliació.

De fet, va arribar a dir que Millet i Montull no es quedaven l'1,5% de la comissió del 4% que pagava Ferrovial, sinó només l'1%, ja que el 0,5% restant «es quedava» a la Fundació. L'altre 2,5% és el que hauria anat a CDC.

L'advocat demana menys de dos anys de presó per Millet, però va admetre que l'expresident del Palau es va apropiar de fons de l'entitat musical per a despeses particulars, com obres a casa seva, a L'Ametlla del Vallès, o viatges d'oci, i va reconèixer que se li «van creuar els cables» a l'hora de quedar-se diners que no eren seus. Segons va dir, a principis dels anys 80, quan Millet va arribar a la direcció, el Palau es trobava en un estat ruïnós tant físicament com comptablement i en pocs anys Millet va aconseguir més de 40 milions d'euros de patrocinis. «No conec cap espoliador a la història que quan se'n va deixi més del que s'havia trobat», va argumentar. L'advocat va explicar que, per la seva bona gestió, Millet va creure que ell i Montull mereixien cobrar 'bonus' de les arques de la institució sense sotmetre-ho als òrgans del Palau: «Aquí va venir el seu gran error. Per pudor, vergonya o desvergonya van decidir agafar-ho sense més».

Castro lamenta que l'expresident del Palau porti vuit anys complint una pena «d'arrest domiciliari» després d'haver confessat. Segons va dir, el seu client i ell han hagut de sortir de restaurants perquè la gent s'aixecava. També va dir que s'han sentit «injustament tractats per part del fiscal del cas» i considera que no els va tractar igual que a altres encausats, en una al·lusió implícita al tracte del fiscal cap a Montull i a la filla d'aquest i exdirector financera del Palau, Gemma Montull, que tenen peticions de pena més baixes que Millet.


Els 9 milions desapareguts

Però l'advocat també va explicar on són els suposats 9 milions d'euros que la fiscalia no sap on van anar a parar. Segons ell, està clar que van anar a les butxaques de Millet i Montull, com haurien confessat el setembre del 2009, i també en efectiu per a fer altres pagaments, recalcant que al Palau es feien pagaments en efectiu tant a treballadors, com a col·laboradors i a orquestres i artistes.

Així, va recordar que en la confessió pública deien que s'havien repartit un 'bonus' d'un milió d'euros, però no només un any, com diu la fiscalia, sinó durant els últims vuit anys de gestió. D'aquí surt el suposat destí de set dels nou milions desapareguts. Els altres dos milions, segons el lletrat i segons els pèrits que va contractar, es van pagar, també en efectiu a col·laboradors, orquestres o artistes. En aquest sentit, va qualificar de «document més important de la causa», una nota del director de les orquestres Josep Vila on es deia que bona part dels treballadors cobraven en negre.

D'aquesta manera, va voler posar en evidència que, si com diu el fiscal, Millet era molt meticulós i ho apuntava tot, però no hi ha rastre dels nou milions, és que no van desaparèixer sinó que es van desviar de la forma abans descrita. De fet, va dir que això també demostra que Millet no controlava al detall tota la comptabilitat ja que, per exemple, no veia les factures dels industrials, ni deia què s'havia de fer amb elles, ni tant sols parlava amb aquestes empreses subministradores.

Sobre les obres particulars a casa seva, va dir que ell desconeixia que Jordi i Gemma Montull també feien servir el seu mateix sistema, cosa que demostraria que Millet no controlava tot el que passava a l'entitat. A més, va recordar que el valor de les obres rondaria els 70.000 euros i que la cap de manteniment, Marta Bas, no va descartar absolutament que alguna de les suposades obres fraudulentes s'hagués fet al Palau com constava a les factures que les acusacions consideren falses.

Dels viatges i els casaments de les seves filles, va dir que un dels destins era Mèxic i que va ser com a president del Palau, i que els casaments de les filles efectivament van servir per a publicitat.

En resposta directa a l'informe del fiscal, Castro va explicar, a més, que quan es va fer el registre de la casa de Millet a L'Ametlla del Vallès el 2012, el mateix jutge li va requisar tots els diners però va deixar-li deu bitllets de 500 euros per a despeses quotidianes. Com que que l'investigat «fuma molt» anava a l'estanc amb un d'aquests bitllets.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema