El Govern anunciarà aquesta setmana la data i la pregunta del referèndum. Segons TV3, la data més probable amb què treballa el govern és a principis d'octubre i la pregunta serà clara i binària. Al calendari, aprofitant l'embranzida de la Diada a favor del «sí», hi ha tres dates marcades (el 24 de setembre i l'1 i el 8 d'octubre). El 24 de setembre, dia que Barcelona celebra la Mercè, no sembla el millor moment per convocar a les urnes, i a més, el dia 25 també és festiu a la ciutat. Així, que és més que probable que el referèndum se celebri un dels dos primers diumenges d'octubre, o l'1 o el 8.
L'altra incògnita del referèndum és la pregunta. Hi ha el consens que ha de ser molt clara. En la línia de «Vol que Catalunya sigui un estat independent?», però el debat se centra en la paraula «estat», que ERC i CUP prefereixen substituir per «república». Algunes veus del PDeCAT són més partidàries d'utilitzar la paraula «país», expressió que Escòcia va utilitzar en el seu referèndum, i que seria, diuen, més inclusiva i neutra que «república».
L'acord es prendrà en una reunió de l'Executiu i es vol donar solemnitat institucional a l'anunci. Serà un acte col·legiat i molt semblant al que es va fer a l'abril, quan els alts càrrecs es van comprometre amb el referèndum.
El portaveu polític de Demòcrates, Antoni Castellà, va defensar que hi hagi una llei «exclusiva» per al referèndum, separada de la Llei de transitorietat jurídica. El també diputat de Junts pel Sí va expressar que aquesta normativa per a la votació s'ha d'emparar «en la legalitat internacional». Per a Castellà, cal aprofitar que l'Organització de les Nacions Unides (ONU) i diversos tractats internacionals reconeixen el dret a l'autodeterminació. Tal com va afirmar el portaveu de Demòcrates, l'Estat ha «subscrit» aquests tractats, de manera que «formen part del cos jurídic constitucional espanyol».
D'altra banda, Castellà ha assegurat que el Govern espanyol només podrà evitar el referèndum si fa ús de la força, un escenari que provocaria entrar en terreny «desconegut».
Per part seva, el líder del PPC, Xavier García Albiol, va alertar el president català, Carles Puigdemont, del «greu error» que suposaria, segons el seu parer, fixar data i pregunta del referèndum unilateral. El president del PPC va advertir que Puigdemont «cometria un greu error si posa data i pregunta», perquè no deixaria «marge per intentar resoldre d'una forma consensuada» la situació política a Catalunya. En tot cas, Albiol va deixar clar que qualsevol resolució no conduirà «en cap cas a la celebració d'un referèndum» d'independència a Catalunya.
Sense voluntat de dialogar
El secretari d'organització del PSC, Salvador Illa, va destacar que la proposta del president català d'acudir al Congrés només després de fixar data i pregunta al referèndum unilateral demostra que «no té voluntat de dialogar». «Amb aquest oferiment demostra que no té voluntat de dialogar», ja que descarta anar al Congrés «abans de fixar data i pregunta», va assenyalar el dirigent socialista.
Ciutadans (Cs) considera que Carles Puigdemont «no té cap tipus de credibilitat». «És que un dia diu que va al Congrés i l'altre diu que no», va assenyalar el secretari de Comunicació de Cs, Fernando de Páramo. «Ho ha deixat clar, li agraden els monòlegs, els viatges als Estats Units de 90.000 euros i les conferències monotemàtiques convidats per Podem», va enumerar el dirigent de Cs, qui va demanar també a Puigdemont «que posi les urnes, però que ho faci de veritat».
