El breu ressorgiment del gènere epistolar viscut aquests dies gràcies a Carles Puigdemont i Mariano Rajoy, i els diputats de la CUP més tard, ha permès constatar de nou la negativa del Govern espanyol a negociar un referèndum. Davant això, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural i l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) han pres la decisió d'anar més enllà, en un canvi d'escenari que es traduirà avui en una sol·licitud a l'Executiu català perquè fixi ja la data i la pregunta per a la consulta d'autodeterminació.

Avui a les deu del matí, segons La Vanguardia, les tres entitats sobiranistes es reuniran per primera vegada en una única sala, al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. I en aquesta trobada meditaran si demanen a Puigdemont concrecions en la data i la pregunta per posar rumb definitivament cap al referèndum, però tot sembla indicar que faran la petició.

Per altra banda, el Govern «no creu» que el PSOE s'aparti de la seva posició contrària a la celebració d'un referèndum sobre la independència de Catalunya, però considera que «seria bo» que els socialistes siguin clars en la seva visió del text constitucional.

El portaveu del Govern, Íñigo Méndez de Vigo, a la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, es va fer ressò de la voluntat del Partit Socialista que novament dirigeix Pedro Sánchez de reconèixer la «plurinacionalitat» de l'Estat espanyol, el que es debatrà en el pròxim congrés federal, al juny.

El portaveu del Govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, va replicar ahir des de La Moncloa les manifestacions que el president de la Generalitat va fer a les jornades del Cercle d'Economia a Sitges, on va assegurar que la resposta de Rajoy no ajuda a superar el conflicte i va demanar al president espanyol que faci propostes a la societat catalana.

Méndez de Vigo va assegurar que el seu govern «ja s'ha mogut» perquè «hem dit al president Puigdemont on estem disposats a dialogar amb llum i taquígrafs». En aquest sentit va insistir en la petició perquè Puigdemont plantegi les seves propostes a les Corts espanyoles, «on són presents tots els representants de la sobirania popular», i va apuntar que aquesta invitació «contrasta amb la Llei de transitorietat, que era en un calaix, que ningú coneixia i que era una amenaça en cas que no es donés compliment al que volia el senyor Puigdemont». El portaveu del Govern va insistir que l'Executiu «respecta la llei i l'ordre constitucional», que diu que la sobirania «resideix al poble espanyol» i es fonamenta «en la indissoluble unitat de la nació espanyola».

Per part seva, el líder de Podem, Pablo Iglesias, considera el referèndum d'independència unilateral com una «mobilització legítima», tot i que va insistir que per exercir realment el dret a decidir «cal un referèndum legal, que sigui reconegut internacionalment i que tingui efectes jurídics», cosa que «no és possible» en una consulta com la del 9-N.