El Tribunal Constitucional (TC) va desestimar el recurs que la Generalitat de Catalunya va presentar contra la llei que regula el Sistema Nacional de Protecció Civil, en considerar que l'esmentada norma no envaeix competències autonòmiques.
La competència autonòmica en matèria de protecció civil està vinculada a la vigilància de la seguretat pública que la Constitució atribueix en exclusiva a l'Estat, va respondre el TC al recurs de l'executiu català. La Generalitat argumentava que les facultats de coordinació que ostenta l'Estat en matèria de protecció civil s'han de limitar a les emergències de caràcter supraautonòmic, és a dir, que afectin més d'una comunitat autònoma.
El tribunal desestima aquest argument i assenyala la necessitat de «l'existència d'unes facultats superiors de coordinació i inspecció a càrrec de l'Estat quan està en joc l'interès nacional».
Segons la doctrina constitucional, l'interès nacional ve determinat, d'una banda, «per l'abast i dimensió de l'emergència o per la necessitat d'establir un model nacional mínim» i, per una altra, «per les concretes accions que hagin de realitzar-se».
Prevenció
D'aquesta manera, la competència de l'Estat pot ser clara tant en l'àmbit de la prevenció com en el de la intervenció ràpida dirigida a socórrer persones i béns en situacions de catàstrofe, circumstàncies en les quals la vinculació entre protecció civil i seguretat pública és més patent.
No obstant això, aquesta vinculació es difumina «quan es tracti d'aquelles accions de restabliment de la normalitat a la zona sinistrada"» com són, per exemple, el proveïment d'aigua potable, electricitat, telecomunicacions, etc. Sobre aquest últim aspecte de la matèria, l'any passat el Tribunal Constitucional va acceptar parcialment un recurs del Govern contra el decret del 2015 que el regula. Segons el TC, aquesta dimensió de la reconstrucció no es pot enquadrar en l'àmbit de la seguretat pública, com pretenia el Govern de Mariano Rajoy.
Però ara el Constitucional assenyala que la facultat de coordinació de l'Estat entra en joc també quan resulti necessari fixar «unes directrius comunes de protecció civil que facin possible, en el seu cas, una coordinació i actuació conjunta dels diversos serveis i Administracions implicades i que proveeixin un disseny o model nacional mínim».
