La consellera de Presidència i portaveu del Govern català va ser dimecres a Manresa on va presidir la gala dels Premis Regió7, del diari del mateix grup editorial que Diari de Girona. Abans va concedir aquesta entrevista sobre temes de política catalana.

Dimarts el Govern va decidir enviar la carta que demana al president Rajoy obrir negociacions pel referèndum. No era una pèrdua de temps?

Cap de les passes que s'ha fet fins ara no ha estat una pèrdua de temps, sinó una contribució a enfortir el moviment a favor d'un referèndum. Ara requerim una taula dels dos governs per negociar-ne termes i condicions. És una oferta sincera que hem fet pública en moltes ocasions i ara l'hem oficialitzada de govern a govern, perquè és així com s'ha de resoldre un conflicte com aquest.

I davant la resposta negativa?

L'analitzarem amb la resta d'actors (partits i entitats) compromesos en el procés, per consensuar els següents passos.

Quan sabrem la data i la pregunta?

Aquestes serien qüestions objecte de negociació si s'atengués la nostra voluntat de diàleg.

Ha existit en algun moment un esborrany de llei de transitorietat en els termes del que ha publicat El País?

No em consta que hagi existit o que el govern hagi treballat amb un text d'aquestes característiques. És sorprenent que malgrat haver-ho dit amb aquesta contundència, des del Govern i els grups parlamentaris, hi hagi tant interès a continuar parlant d'aquest esborrany que ningú no reconeix.

El fet d'estar treballat la llei de transitorietat jurídica en secret, no facilita la circulació de versions i dificulta desmentir-les?

El més senzill per evitar això seria que hi hagués una negociació transparent amb el govern de l'Estat. Però tenim l'obligació de preveure diferents escenaris. Hem de tenir prou audàcia per fer les coses ben fetes i amb la discreció (més que el secret) necessària en aquest moment concret.

Estan conspirant per dur a terme l'equivalent civil i desarmat d'un cop d'Estat?

La comparació és indignant. Sembla que no coneguin la diferència entre una dictadura i un govern escollit per la ciutadania, amb plantejaments avalats per la cambra, i un objectiu de referèndum amb una majoria social a favor. L'Estat espanyol n'ha viscut, de cops d'Estat, el darrer no fa tants anys, i si alguna força política no l'ha condemnat és el PP.

S'està intentant preparar l'opinió pública espanyola per justificar una intervenció de la Generalitat?

Jo no aniria tan lluny. És tan gran el desconcert del govern de l'Estat que recorre a reaccions que potser fins ara els han servit, però que ja no serviran. La negativa, la ridiculització, el cop de porta, ja no serveix, perquè ja estem parlant d'una proposta que uneix molta gent molt diversa. S'han quedat amb la idea obsoleta que tot plegat és la dèria de quatre polítics, i en canvi és una majoria molt sòlida i transversal. La societat espanyola és capaç d'interpretar la realitat; és molt plural, i estigui d'acord o no amb el plantejament sobiranista, entén i valora la democràcia.

Tinc la sensació que per això mateix se li vol vendre el relat que «els separatistes són poc democràtics».

La societat espanyola coneix el context europeu, el precedent d'Escòcia i l'actitud d'aquell govern britànic, que va va intentar seduir els escocesos, mentre aquí trobem insult i persecució. Els contrastos són tan grans que la societat espanyola els pot llegir perfectament.

Referèndum, llei de transitorietat, proclamació de la República. En quin ordre?

El referèndum és la primera fase. La llei de transitorietat ens ha de portar a fer el pas de la legalitat a la legalitat. El procés, que inclou el referèndum, s'ha de fer amb el màxim de garanties. Insisteixo: volem negociar i pactar com es fa el referèndum, quin és el seu encaix legal, i com s'aplica el resultat. Però tenim la responsabilitat de preveure altres escenaris, i això no pot ser considerat un delicte sinó un exercici de responsabilitat.

Si l'Estat impedeix el referèndum el Parlament proclamarà la independència, d'acord amb la clàusula de salvaguarda continguda en el programa electoral de Junts pel Sí?

El programa electoral estableix un full de ruta que ja s'ha adaptat una vegada per posar-nos d'acord amb altres partits i entitats, i així reforçar-lo i adaptar-lo a la realitat. No renunciem als objectius del full de ruta, però el detall com es concreta l'anirem decidint amb els altres companys de viatge.

Per tant, no tenen clar què faran si l'Estat impedeix el referèndum.

No és que no ho tinguem clar, és per seguretat i rigor hem d'analitzar cada passa quan es produeix. Avançar esdeveniments no ens porta enlloc, i ens hem de preparar per a tots els escenaris, juntament amb els partits i les entitats.

El delegat del govern central a Catalunya, Enric Millo, diu que Puigdemont posa en risc l'autogovern. Ho interpreta com una anàlisi o una amenaça?

Seria molt greu que algú com ell, que coneix la realitat catalana, digués això en termes d'amenaça. L'autogovern català fa molt temps que està no només amenaçat sinó contínuament retallat i enxiquit per l'acció del PP, i Millo hauria d'entendre que aquest ofec de l'autogovern explica en bona part el creixement del sobiranisme.

El degoteig de querelles pot afectar la moral dels quadres i funcionaris de la Generalitat?

L'intent hi és des del moment que els darreres notificacions afecten alts càrrecs de diferent departaments. Nosaltres mantenim el compromís de protegir-los. És un conflicte polític i els polítics ens posem en primera línia per assumir la responsabilitat, amb sentiment de tremenda injustícia.

Votació del cas Palau. ERC i el PDeCAT estan Junts pel Sí i separats per tota la resta?

(Riu) No! És legítim i sa que mantinguem posicions diferents en temes diversos, i per això hi ha hagut un cert nombre de votacions no coincidents. Però al Govern aconseguim consensuar les posicions, escoltant tothom i intentant entendre totes les posicions. En el cas que em diu, al Parlament es va votar diferent però com a Govern s'ha adoptat una posició conjunta.

El PDeCAT es podrà treure mai de sobre les ombres més fosques de l'herència convergent?

CDC, com a partit amb més de quaranta anys, molts d'ells en el govern de Catalunya, té moltes llums, algunes ombres i un desgast per l'exercici del govern i les decisions que va caldre adoptar en moments difícils. El PDeCAT no renega de CDC, de la qual arrenca, però és un partit nou que neix per adaptar-se millor a les necessitats del país i la sensibilitat dels ciutadans, que s'ha tornat més aguda en temes com la corrupció. Per això va adoptar decisions per fer molt transparent el seu funcionament. Hi ha també un intent d'esquitxar i embrutar el seu nom en base a fets passats, i a fets que no han passat mai, i em refereixo a totes les difamacions que també hi ha hagut contra persones de CDC, com Trias o Mas, i que sempre s'intentarà que projectin ombres sobre el PDeCAT.

Acabem. Ha vingut a Manresa per autopista o per carretera?

Per autopista, i força bé, sense congestió tot i ser hora punta.