Catalunya ha impulsat un projecte pioner a nivell mundial per detectar, donar visibilitat i dissenyar polítiques per a persones amb intel·ligència límit. Els experts han presentat l'estudi 'Recomanacions per a l'atenció de persones amb funcionament intel·lectual límit' durant unes jornades internacionals que es fan a Girona. El cap del servei de discapacitat intel·lectual de l'IAS, el psiquiatre Ramon Novell, ha detallat que es tracta d'un grup de persones amb necessitats específiques que fins ara han quedat "invisibles" a nivell social. Calculen, però, que representen entre un 3 i un 13% de la població. Són persones que tenen un coeficient d'entre 70 i 85, per sobre de la discapacitat intel·lectual però per sota del que es considera una intel·ligència normal. "Són un col·lectiu que tenen dificultats enormes d'integració i el que busquem és evitar que quedin en terra de ningú", ha detallat Novell. L'estudi, encarregat pel Departament de la Presidència, fixa les bases per abordar l'atenció de forma transversal en els àmbits educatiu, sanitari, judicial, social i laboral.

El 2014 el Govern va encarregar un estudi a un grup d'experts de diferents àmbits amb els objectius de fixar uns criteris de detecció precoç i diagnòstic del funcionament intel·lectual límit, definir un pla individualitzat d'intervenció, millorar la integració social i laboral del col·lectiu i garantir la coordinació interdepartamental i interdisciplinària en l'atenció de les persones amb intel·ligència límit. L'estudi s'ha traduït en una recomanacions d'atenció que han presentat aquest divendres en unes jornades internacionals que es fan al Palau de Congressos de Girona.

El cap del servei de discapacitat intel·lectual de l'Institut d'Assistència Sanitària, el doctor Ramon Novell, ressalta que és un col·lectiu de persones important i amb necessitats específiques que fins ara s'ha mantingut gairebé "invisible". De fet, els experts calculen que entre un 3 i un 13% de la població de Catalunya té una intel·ligència límit, que va del 70 al 85 de coeficient intel·lectual. Són persones que no tenen una discapacitat intel·lectual però tampoc una intel·ligència "normal". Ara per ara, però, la majoria no estan diagnosticats.

"Tenen dificultats per dur a terme les seves vides de forma inclusiva, el repte és prou clar com perquè hi dediquem esforços", ha explicat Novell. Es tracta d'un estudi pioner a nivell internacional. Un dels primers reptes és establir un consens professional sobre la detecció de la intel·ligència límit. "És dificultós perquè ara per ara l'únic criteri vàlid que tenim actualment és el coeficient intel·lectual", ha detallat.

Tot i que el 70% de les persones amb intel·ligència límit tenen vides "perfectament adaptades", Novell ressalta que la detecció precoç pot ajudar a abocar-hi recursos per garantir la inclusió. "Hem d'establir mecanismes de coordinació entre tots aquells que han de proporcionar suport perquè no ens passem la pilota els uns als altres i la persona caigui en terra de ningú", ha afirmat. Les recomanacions abasten tots els àmbits possibles: educatiu, sanitari, judicial, social i laboral.

"Són persones amb un grau de vulnerabilitat que ha de ser identificada", ha especificat el psiquiatre que adverteix que el principal problema és que es tracta d'un col·lectiu "pràcticament invisible atès a que el seu funcionament s'apropa molt més a la normalitat que a allò que s'identifica com a discapacitat".

Els experts aposten perquè, tal com s'ha fet en la salut mental, Catalunya tingui una xarxa per donar resposta a les necessitats d'aquest col·lectiu per evitar "que quedin desatesos a nivell sanitari, educatiu i social". Les recomanacions busquen acompanyar les persones per assegurar, per exemple, la inserció laboral o que tinguin accés a un habitatge digne.

A banda de presentar l'experiència catalana, els experts de diferents països que s'han reunit a les jornades treballen en un document d'abast internacional, que persegueix també assentar les bases per identificar el funcionament intel·lectual límit. Les conclusions es recolliran en un document anomenat 'Declaració de Girona sobre l'impacte econòmic i social del Funcionament Intel·lectual Límit'.