L'extinterventora de Santa Coloma de Gramenet entre 2006 i 2010, Maite Carol, va explicar durant el judici del cas Pretòria com s'hauria materialitzar el pelotazo de l'operació Pallaresa i va denunciar l'opacitat del consistori en relació a les modificacions urbanístiques que van fer increment notablement el preu dels terrenys. «Alguna cosa m'imaginava però no d'aquestes dimensions», va revelar en explicar el moment en el que es va adonar que la requalificació de la Pallaresa aprovada l'Ajuntament el 2004 «perjudicava» l'interès públic i només beneficiaven els interessos privats dels promotors. Davant un nou intent de requalificació, l'any 2009, Carol es va negar a informar-ne favorablement i va ser a partir de llavors quan es va començar a destapar la presumpta trama: «Es van posar molt nerviosos», assegura.

Maite Carol va reconèixer que la seva posició davant les operacions urbanístiques que pretenia l'executiu municipal li van comportar molts problemes en l'àmbit personal i també «conflictes» en l'àmbit laboral. Especialment «difícil», diu, era la relació amb el regidor d'Urbanisme, Manuel Dobarco; l'arquitecte municipal, Lluís Falcon, i el secretari de l'Ajuntament, Javier Ezquiaga.

L'exinterventora també va assegurar que el presumpte cap de la trama Pretòria, Luis Andrés Garcia, Luigi, validava «qualsevol decisió» que aquests prenien en l'àmbit urbanístic i diu que semblava un «assessor» de l'alcalde, Bartomeu Muñoz, a qui la resta de persones del seu entorn consultaven.

Un dels punts àlgids del cas Pretòria i que ha centrat bona part de l'interrogatori va ser la gestió de la reordenació urbanística que l'encara avui propietari de la Pallaresa, Enrique Viñas (Prosavi) va proposar a l'Ajuntament per fer viable un projecte que, segons defensava, va ser pensat abans de la crisi econòmica i del sector de la construcció.

Tant l'arquitecte municipal com el secretari de l'Ajuntament van informar de manera positiva i molt ràpidament sobre el nou canvi d'usos, que preveia la construcció de més habitatge. Carol, però, va sospitar d'aquesta celeritat i va voler analitzar a fons l'expedient de la promoció, arribant a sol·licitar, pel seu compte, una taxació dels terrenys.

«Vaig veure la modificació del 2004 era molt rellevant i no hi va haver cap impacte sobre l'empresa», explica. Arran d'això, relata, es va dedicar a esbrinar si les actuacions que duia a terme l'Ajuntament perjudicaven econòmicament l'interès públic «i tenia tota la sensació que era així».

Segons Carol, la taxació encarregada va revelar que el valor del sol que l'Ajuntament havia adjudicat per poc més de 12 MEUR havia passat, gràcies a la requalificació de 2004, a 30,5 MEUR. «Al principi pensava que era un error. Imaginava que alguna cosa hi havia però no d'aquestes dimensions».

«Vaig agafar l'informe i vaig anar a veure Falcon i Ezquiaga per demanar-los explicacions, però es van posar molt nerviosos i van estripar l'informe», detalla Carol. Finalment la requalificació de 2009 es va dur a terme igualment, sense el vistiplau de la interventora municipal, el que va desencadenar la implicació de la mateixa Carol en la investigació del cas.