El 2015, un aleshores desconegut per a molts Gabriel Rufián (Santa Coloma de Gramenet, 1982), diplomat en relacions laborals i activista independentista, va ser escollit per encapçalar la llista d’ERC a les eleccions generals.

-Què va portar Gabriel Rufián, un jove castellanoparlant, a presentar-se com a cap de llista d’ERC al Congrés dels Diputats?

-ERC intenta reflectir, des de fa tres o quatre anys, de la millor manera possible, el país que tenim, a través de les llistes electorals. Ho va començar a fer Oriol Junqueras a Sant Vicenç dels Horts, on va aglutinar, per exemple, gent de la penya madridista i de la penya rociera a la llista d’ERC. No es tracta d’una qüestió personal meva, sinó que la llista d’ERC a Madrid ja uneix gent del món sindical o d’Òmnium Cultural. Al final, es tracta de fer el resum de la societat que tenim.

-Vostè va néixer independentista o se’n va fer?

-Aquesta és una pegunta molt recurrent que se’m fa. Per a nosaltres, ser independentista és un estat transitori, és un mitjà per arribar a un fi. Jo sempre he sigut republicà i d’esquerres, alhora que partidari de l’autodeterminació dels pobles. No hi va haver un dia que em vaig fer independentista, ja que, com he dit abans, soc d’esquerres i republicà.

-En el cercle més íntim de l’àrea metropolitana de Barcelona, on es va criar, es considera una rara avis?

-No, al contrari, perquè la gran majoria de la meva família és d’esquerres i republicana. Hem de donar suport a una república catalana, igual que hem de ser al costat de totes les nacions sense estat de l’Estat espanyol.

-Alguns diputats del Congrés s’han sentit ofesos per algunes intervencions seves, per ser massa contundents...

-Crec que cal distingir les reaccions del PP, PSOE i Ciutadans (Cs), que són lògiques, perquè, per a ells, el règim del 1978 es veu amenaçat pel procés català, mentre que les crítiques de Podem són més per motius mediàtics. Per a ells, nosaltres no hauríem de ser on som.

-Precisament, ara Podem busca aliances per presentar una moció de censura contra el PP de Mariano Rajoy. Ho veu factible?

-No hi ha cap mena de possibilitat de fer una moció de censura contra Rajoy perquè té al costat els grups de PSOE i Cs. Això ­forma part d’aquesta teatralització de la política espanyola per part de Podem, que jo respecto molt.

-Gabriel Rufián és un dels polítics més actius a les xarxes socials. És una nova manera de fer política?

-A mi, les xarxes em semblen un gran vehicle polític per llançar missatges. És molt més senzill sintetitzar coses amb una frase que no pas fer discursos de quaranta o cinquanta minuts, que, moltes vegades, només donen la volta a la mateixa idea. Cal recordar que hi ha grans frases que han passat a la història, com, per exemple, “això ara no toca”. Em sento molt còmode amb aquesta nova manera de fer política.

Ara que m’ha citat la frase “Això ara no toca”, de l’expresident Jordi Pujol... El que ha passat al seu voltant ha deixat tocat el procés català?

Nosaltres hem d’intentar fugir del marc mental reaccionari de la caverna, que ve a dir que Pujol era independentista. Un senyor que primer va pactar amb Felipe González, després va pactar amb Aznar i va arribar a ser español del año. És com aquell marc mental que ve a dir que Millet és nostre, quan era amic d’Aznar i va arribar a ser membre honorífic de les FAES, el laboratori d’idees del PP. Entenem que ens preguntin per ells, però, al final, Pujol és la nostra Veneçuela per als de Podem. Jo, personalment, no tinc res a veure amb un capo confés com és Jordi Pujol.

-Però, quan alguns independentistes catalans es fan fotos amb Nicolás Maduro, president veneçolà, fan un favor al moviment independentista?

-El mateix favor que quan Aznar es feia fotos amb Hugo Chávez o Zapatero es feia fotos amb Maduro o quan Felip VI es fa fotos amb xeics a l’Aràbia Saudita, etc.

-La setmana passada el govern de la Generalitat va anunciar la compra d’urnes per a un referèndum. Això vol dir que va de debò?

-Nosaltres considerem que estem en el millor moment. Era impensable fa dos anys pensar això. Tenim la majoria al Parlament i centenars de milers de persones que estan demanant votar, tant sí com no. Em sobta que estigui tan criminalitzada la compra d’urnes i quan un govern compra tancs no passi absolutament res. Em sento orgullós que el meu govern compri urnes i no tancs.

-Diu que el referèndum serà a mitjan setembre. Ens podem aventurar a posar dates?

-Segons diuen el president i el vicepresident, serà la segona quinzena de setembre. Qualsevol data serà bona.

-La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i alguns membres de la mesa de la cambra han de declarar aquesta setmana per haver permès debatre sobre la independència a la cambra. Quina interpretació en fa, de tot plegat?

-Cal recordar que l’eix d’aquest procés ja no és si ets independentista o no, sinó si ets demòcrata o no. D’aquí a uns mesos, no podrem votar Carme Forcadell, perquè estarà inhabilitada, però sí que es podrà votar l’assassí de Guillem Agulló.

-A Madrid, no estaven acostumats a sentir declaracions pel broc gros com les diu vostè...

-Allà, és un altre món. És una realitat absolutament diferent de la nostra. El secret de la política madrilenya és fer veure que no et passa res i anar fent. És cert que, després d’algunes intervencions que faig al Congrés dels Diputats, alguns no em saluden, però és normal, quan dius a algú que és un gàngster. A Al Capone, ­també li passava el mateix, que no el saludava la meitat de la ciutat.