Pujol és més que catalunya

27.04.2017 | 06:30

La realitat alternativa de Trump ha substituït la lícita contenció del dany causat per un escàndol amb la transformació de la crisi en un bumerang, que es torna contra l'adversari proverbial. Per exemple, l'activitat delictiva del pujolisme se li repudia l'enemic català. Per desgràcia, Jordi Pujol és més que Catalunya. I no només per tractar-se d'una figura essencial de la transició espanyola, a l'altura de l'anterior Rei, de Fraga, Suárez o Carrillo. Per sobre fins i tot d'algun dels esmentats. A més, el primer president electe de la Generalitat tenia una visió d'Espanya. Aquesta paraula va aflorar més vegades als seus llavis que l'evident Catalunya, durant una hora llarga de conversa a soles en el seu palau presidencial. El seu projecte era la catalanització o moderació de l'Estat.

Des del catalanisme, la penalització del mite es defuig amb una altra efectiva tàctica de Trump, canviar el temps de l'oració perquè el crim es perdi en les boires del passat. Des de Catalunya es despatxa així retrospectivament un suposat «expresident». Pujol pot acabar a la presó, però mai serà un antic president, sinó el líder vigent. Churchill no deixava de ser primer ministre ni quan perdia les eleccions, ningú diu «expresident» a De Gaulle. Als Estats Units, Carter, els Bush, Clinton i Obama són presidents protocol·laris, sense prefixos degradants. Jordi Pujol és el president de Catalunya per antonomàsia, llevat que algun humorista consideri que aquest títol ha de recaure en Puigdemont. També és un protagonista màxim de l'Espanya del segle XX, sense el qual resulta impossible atrapar l'actualitat del país. Per tant, la corrupció irrefrenable que es va apoderar del clan pujolista és un desastre estatal, i que se suma a la desconfiança generalitzada a Europa cap a les institucions. La possibilitat que la imputació de la família sencera acabi amb tota ella a la presó, o les equivalències entre els Pujol i els Gambino, van més enllà d'acudits per a la seqüela de Vuit cognoms catalans. Són la trista radiografia de fins a 17 autonomies, juntes i per separat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema