Els pèrits comptables divergeixen lleugerament en la xifra total dels diners que Fèlix Millet i Jordi Montull van desviar del Palau de la Música per pagar obres a les seves cases particulars. En tot cas, ambdós admeten que la dada supera els 2 milions d'euros.

Així, mentre els d'Hisenda i l'auditora Deloitte, contractada pels nous gestors de l'entitat, arriben fins als 2,5 milions d'euros, els pèrits de les defenses rebaixen la xifra fins els 2,3 milions, ja que no comptabilitzen unes factures que l'excap de manteniment del Palau, Marta Bas, no va reconèixer com a pròpies, però tampoc s'ha pogut determinar si realment van ser treballs al Palau o als domicilis particulars.

Així, segons els pèrits i basant-se en factures, comptes bancaris i les pròpies confessions dels dos principals acusats, entre el 2006 i el 2009, Millet va apropiar-se de 2,3 milions de la Fundació per a obres a la seva casa de L'Ametlla del Vallès i al seu pis al barri de la Bonanova de Barcelona.

Per la seva banda, Jordi Montull s'hauria quedat 124.540 euros de la Fundació per obres a la casa de Teià (Maresme) i la seva filla, Gemma Montull, uns altres 97.000 euros també per obres al seu domicili de Teià, tot i que ella va declarar que ho pagava el seu pare.

A banda, els pèrits d'Hisenda diuen que Millet va fer obres valorades 478.000 euros amb diners del Consorci, i Montull en va usar 137.000 euros amb la mateixa finalitat, però la xifra global podria arribar als 879.000 euros, ja que algunes obres inicialment pagades per la Fundació després van ser pagades pel Consorci a la mateixa Fundació.

Tot i així, sospiten que algunes factures s'haurien pagat dues vegades.Aquests imports són força superiors als inicialment confessats per Millet i Montull el setembre del 2009, quan van xifrar l'espoli en 1,3 milions i 220.000 euros respectivament.

Discrepàncies

La principal discrepància, poc menys de 200.000 euros, 115.000 del Consorci i 70.000 de la Fundació, procedeixen d'obres que es dubta d'on es van realitzar realment. En aquest sentit, la defensa basa bona part dels seus arguments en el fet que l'excap de manteniment potser no va controlar totes les obres i factures, principalment durant una baixa per maternitat, i que aquestes podrien haver estat acreditades per Jordi Montull directament.

Després d'acabar la fase dels testimonis, ara el judici del Palau entra en el torn dels pèrits, bàsicament de l'Agència Tributària, la consultora Deloitte, contractada per l'acusació particular, i un equip contractat per les defenses, liderat pel conegut economista José María Gay de Liébana. Tots set van declarar conjuntament i ho faran els propers dies, a partir de dimecres, parlant de diversos blocs temàtics. Entre tots discuteixen els imports totals desviats i si aquests procedeixen de la Fundació, cosa que suposaria un delicte d'apropiació indeguda, o del Consorci, cosa que suposaria un delicte de malversació de fons públics i, per tant, penes més altes.

Gay de Liébana va lamentar que ells gairebé no van poder entrar al Palau de la Música per treballar, comprovar documentació o certificar si s'havien realitzat o no les obres pagades. A més, va dir que no hi havia cap inventari d'objectes, mobles o obres fetes al Palau, ni per part de la Fundació ni per part del Consorci, cosa que dificulta saber si falten coses.

D'altra banda, els pèrits també van ratificar que Millet i Montull també van desviar un milió d'euros a través de falses factures pagades pel Palau a tres empreses particulars seves a nom de les seves esposes i filles. Per últim, també van certificar que les dues famílies es van gastar uns 650.000 euros en viatges exòtics, tot pagat amb diners del Palau.