El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va demanar als ciutadans que facin realitat el lema d'èxit a les xarxes socials «Mai no caminareu sols» en defensa dels condemnats i querellats pel procés. Quan intenten inhabilitar tot un poble, cal que aquest poble faci realitat allò que és un èxit a la xarxa i que toca alhora que es desvirtualitzi, va assegurar en l'acte que es va celebrar al Parlament en suport a la presidenta de la cambra catalana, Carme Forcadell, i els tres membres de la Mesa querellats. Per la seva banda, Forcadell va pres la paraula per deixar clar el seu compromís. «Estarem a l'alçada del moment històric que vivim, no en tinguin cap dubte. Per defensar els drets i les llibertats dels catalans, garantir la sobirana de la institució i que al Parlament s'escoltin totes les veus», va sentenciar.

Segons Puigdemont, cap democràcia no es pot permetre inhabilitar la feina del Parlament i va conclòs que un Parlament on no es pot parlar, no és un Parlament. I si això passa, que és el que està passant, ens hem de comprometre col·lectivament com a país amb les nostres institucions, va demanar dirigint-se a la ciutadania.

El president va argumentar que no s'està intentant inhabilitar una Mesa del Parlament, un Parlament o un Govern, sinó que s'està intentant inhabilitar tot un poble. Això no va de grups polítics, d'institucions només o de compromisos personals, va de tots nosaltres, va insistir. I davant d'aquesta situació, va fet una crida als ciutadans a fer realitat allò que ja és un èxit a les xarxes socials, en referència al lema 'Mai no caminareu sols'.

Una de les principals protagonistes de l'acte, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, va pres la paraula per agrair el suport i denunciar que convertir en delicte la tramitació de propostes parlamentàries suposa un atac a les bases de la democràcia com la llibertat d'expressió i la separació de poders. No podem acceptar que per raons polítiques s'intenti vulnerar la sobirania del poder legislatiu des d'altres poders de l'Estat, va afegir la presidenta per després garantir que totes les idees tindran cabuda a la cambra catalana.

En un breu discurs, Forcadell va aprofitar per refermar el seu compromís d'estar a l'alçada del moment històric que viu Catalunya. Unes paraules que van provocar un llarg aplaudiment per part dels assistents a l'acte.

L'acte de suport a la presidenta Forcadell, per les dues querelles que ha presentat contra ella la fiscalia, i també als membres de la Mesa querellats, Lluís M. Corominas, Anna Simó i Ramona Barrufet, va estar convocat pels tres expresidents del Parlament i hi van estar presents nombrosos exdiputats de la cambra catalana. El també membre de la Mesa Joan Josep Nuet (CSQP) va assistir a l'acte des de la primera fila per donar suport als seus companys tot i que ell no va estar querellat per haver permès la votació sobre el referèndum en el marc del debat de política general.

A banda dels expresidents del Parlament, Ernest Benach, Núria de Gispert i Joan Rigol, també hi van assistir l'expresident de la Generalitat Artur Mas i l'exconsellera d'Ensenyament Irene Rigau, sentenciats per la consulta del 9-N, així com l'exconseller de la Presidència Francesc Homs, inhabilitat també pel 9-N.

Suport de partits i entitats

També van donar suport a l'acte amb la seva presència pràcticament tots els consellers del Govern com el vicepresident de l'executiu, Oriol Junqueras; el conseller d'Afers Exteriors, Raül Romeva; el conseller de Justícia, Carles Mundó; la consellera de la Presidència, Neus Munté; el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull; i el conseller de Cultura, Santi Vila, entre d'altres.

Les entitats sobiranistes també van estar presents en l'acte representades pel president de l'ANC, Jordi Sànchez, el president d'Òmnium, Jordi Cuixart, la presidenta de Súmate, Montse Sánchez, i el coordinador del Pacte Nacional pel Referèndum, Joan Ignasi Elena. Pel que fa als partits, hi van assistir Mireia Boya, Quim Arrufat i David Fernández de la CUP, i l'exmembre de la Mesa i exdiputat d'EUiA David Companyon.

En el decurs de l'acte els periodistes José Antich i Mònica Terribas van aportar la seva visió sobre dos moments històrics destacats, l'aprovació de la LOPAPA i el procés de l'Estatut.

I es va llegir un manifest que sota el títol 'Respecteu les nostres institucions' denuncia que els intens de criminalitzar actuacions parlamentàries vulneren el principi democràtic de la separació de poders i els qualifica d'impropis d'un estat membre de la Unió Europea. En aquest context, el manifest titlla les querelles d'intromissió intolerable. Demanem respecte per la principal institució política i pels seus representants escollits democràticament, i no admetem que per raons polítiques es pugui alterar des d'institucions jurídiques la composició de la cambra, ni que es pretengui inhabilitar els representants legítims de la ciutadania, sentencia.

L'expresident del Parlament Ernest Benach va remarcar que es tracta d'un acte institucional de suport que va sorgir de la iniciativa d'exdiputats de la cambra. Per la seva banda, l'expresident Rigol va posar en valor la necessitat de buscar la màxima unitat possible i trobar la màxima transversalitat en els aspectes significatius del procés. Per la seva banda, l'expresidenta Núria de Gispert va donar per fet que hi haurà més querellats i inhabilitats pel procés. «El camí tard o d'hora els tocarà als altres. Si ens hem de posar a primera fila, nosaltres som els primers», va afirmar.