L´Audiència de Barcelona ha ordenat que s´investigui si deu pacients en llista d´espera de la unitat de cardiologia de l´Hospital de la Vall d´Hebron van morir per la incidència de les retallades en les llistes d´espera, segons informa aquest dimecres ´La Vanguardia´.

Es tracta de pacients que esperaven ser operats urgentment però les intervencions no es van acabar fent en passar de les quinze setmanals a tres. Així ho va denunciar en el seu moment l´excap del servei de cirurgia cardiovascular del centre, Manuel Galiñanes, que primer ho va posar en coneixement de la Fiscalia, que va arxivar les diligències després de rebre un informe de l´Institut Català de la Salut (ICS) negant les irregularitats, i posteriorment al jutjat d´Instrucció número 27 de Barcelona, que també va rebutjar investigar el cas. El recurs del seu advocat, José Sánchez Moreno, a l´Audiència, però, ha prosperat i el tribunal vol comprovar si van existir "diversos delictes d´homicidi per omissió o per imprudència".

L´Audiència de Barcelona revoca així la decisió del jutjat d´Instrucció número 27 de no investigar els fets en considerar que la conseqüència de les decisions polítiques en la gestió de l´hospital o de la seva direcció mèdica en interpretar les llistes "no és un element que hagi de ser objecte de control judicial", segons recull la interlocutòria.

Pel tribunal, no es pot afirmar de "forma tan contundent i immodificable" sense que es practiqui cap diligència d´investigació i que els fets no tinguin rellevància penal i es remet a la sèrie de correus electrònics que l´excap del servei de cirurgia cardiovascular de l´Hospital de la Vall d´Hebron, Manuel Galiñanes, va enviar als seus superiors per advertir-los que no hi havia suficients quiròfans disponibles i que alguns pacients no podien esperar més com a conseqüència de les seves dolències.

Concretament, en un correu de l´1 de juny del 2015, Galiñanes feia un dels primers avisos als gerents del centre després de tenir coneixement de la planificació de les sessions programades per als mesos d´estiu i posava en dubte que es pogués garantir una bona qualitat assistencial als malalts. A partir d´aquí, les missives van continuar i en una d´elles es va adjuntar el llistat de pacients que requerien una atenció immediata fent constar que almenys un ja havia mort i així fins a deu pacients durant el 2015, els quals l´exresponsable de Cardiologia defensa que podrien haver sobreviscut. És per això, que el tribunal veu "indicis", derivats d´aquests correus electrònics, de la "possible comissió de fets que podrien tenir rellevància penal" i que aquests s´han "d´esclarir".

Pel que fa a la Fiscalia, que també va arxivar la denúncia, l´Audiència de Barcelona opina en la interlocutòria que era "essencial" que l´informe de l´Institut Català de la Salut sobre el qual es va basar el ministeri públic fos elaborat per un especialista forense cardíac i determini si aquestes morts es podrien haver evitat.