Una seixantena de gironins dels 368 inscrits al registre de familiars desapareguts pel franquisme ja s'han fet les proves d'ADN. Darrere d'aquest número hi ha ferides que porten fins a vuitanta anys obertes. Pares, germans, oncles o avis que van desaparèixer al front republicà, van caure en combat o els van matar durant la dictadura. Algunes famílies, resseguint documentació i registres, saben a quina fossa comuna van ser enterrats. Però per a moltes altres, l'interrogant encara continua. Les proves genètiques s'encreuaran amb les restes òssies que es vagin desenterrant amb l'obertura de les fosses. Aquest divendres, una vintena de familiars han anat fins al CAP Güell de Girona. Cadascun amb una història personal, però lligats pel mateix sentiment. "Vull aprofitar tota possibilitat de trobar-lo; és fer un honor a aquests pobres nois que van morir a la Guerra Civil", explicava per exemple l'Helena Juscafresa, una veïna de Girona que busca les restes del seu oncle.

"És un pes que portes a sobre, tota la vida". Els familiars de desapareguts durant la Guerra Civil i la dictadura franquista fa dècades que conviuen amb la incertesa de saber què va passar als seus éssers estimats i on descansen les seves restes. Alguns han pogut seguir la pista a través de registres d'ajuntaments i saben en quina fossa comuna els van enterrar però molts altres ni això, només tenen el record de l'última carta que van rebre o de la darrera vegada que van veure els seus pares, avis, germans o oncles en vida.

Amb una foto antiga, en blanc i negre, d'un jove amb posat seriós ha arribat aquest divendres la Maria Mitjans al CAP Güell de Girona. És del seu oncle, Pere Bru, desaparegut el juliol del 1938. "Un company seu ens va dir que l'havia aixafat un tanc a l'Ebre però l'hem buscat per tot arreu i no sabem on és", explica.

GMv2|pTipoComp=videos&pIdGaleria=58df3db1897ae036bda4ef7f|GMv2 GMv2_fin|pTipoComp=videos&pIdGaleria=58df3db1897ae036bda4ef7f|GMv2_fin

Ella era molt petita l'últim cop que el va veure. "Era el germà petit de la meva mare i, com que era solter, vivia amb nosaltres. No en tinc molts records però sé que m'estimava molt", relata, encara emocionada tot i el pas dels anys. L'última trobada, l'any 38, va ser quan va tornar a casa, a Torelló, durant un permís. Anava coix perquè ja l'havien ferit al front. "Crec que ja sabia que no tornaria, va deixar una càmera de fotos per a mi i el seu carnet de la CNT a casa, va anar voluntari a la guerra", ha rememorat.

La Maria Mitjans no ha volgut deixar passar l'oportunitat de localitzar-lo a través de l'ADN. "Si trobéssim les restes les portaríem al cementiri, amb els de casa", ha dit. És una de la seixantena de familiars a qui ja han extret una mostra de perfil genètic a Girona. Formarà part d'una base de dades d'àmbit nacional i, a mida que es vagin obrint fosses comunes, els especialistes creuaran les mostres dels familiars amb l'ADN de les restes òssies per determinar la identitat.

El Programa d'Identificació Genètica, impulsat pel Govern, va començar a recollir mostres el novembre passat. A les comarques gironines hi ha actualment 368 familiars de desapareguts que han demanat fer la prova. Al conjunt de Catalunya, hi ha registrades més de 5.300 persones i ja han recollit l'ADN de 461. "Lamentablement hem trigat molt anys, 80 d'ençà de la Guerra Civil, anem tard però anem en una direcció que és imparable, que és obrir les fosses i intentar identificar totes les restes òssies", ha afirmat la directora de Relacions Institucionals, Carme Garcia.

Un repte

El cap de genètica de l'hospital de la Vall d'Hebron, Eduardo Tizziano, ha explicat que la prova consisteix en agafar mostres de la mucosa bucal dels familiars, un procediment senzill i totalment indolor. A més, també els hi fan una entrevista per fer un arbre genealògic i recopilar informació que pugui ajudar a identificar les restes. La majoria són germans o fills de les víctimes ja que es prioritza la recollida d'ADN dels familiars de primera línia de consanguinitat però també hi ha nebots i néts.

Tizziano ha explicat que recuperar l'ADN de les restes òssies que trobin a les fosses comunes, que es començaran a obrir al llarg d'aquest any i el vinent, pot ser "problemàtic". "És un desafiament, tenim metodologies molt noves i actuals per fer els estudis i farem tot l'esforç que puguem perquè només que n'identifiquem un, el programa ja tindrà sentit", ha ressaltat.

Tancar ferides

Cadascun amb una història diferent però amb un mateix objectiu, trobar-los. "Busco el meu pare, sé que està enterrat a la fossa comuna dels republicans a Terrassa, és un prat molt bonic i hi toca molt el sol, quan vaig veure que era allà em vaig quedar bé, tranquil·la", explicat la Raquel Canaleta, originària de Salt.

Té 81 anys i va estar dècades sense saber on descansaven les restes del seu pare. Fins que un nebot seu va començar a seguir el rastre amb la poca informació que tenien. Va aconseguir descobrir que Salvador Canaleta, ferit a Molins de Rei, estava a la fossa comuna de Terrassa.

La Raquel Canaleta espera que les proves d'ADN ajudin a identificar el seu pare, tan bon punt exhumin les restes, però lamenta que s'hagi trigat tant. "Això ja s'havia d'haver fet en vida de les meves germanes, quan no trobàvem on era, ara una ja fa cinc anys que és morta i l'altra tres, estic jo sola", ha lamentat.

"L'única informació que tenim és una carta que van enviar a l'àvia dient-li que era mort i que no el podien recuperar", explicat l'Helena Juscafresa, veïna de Girona. Ella busca en Sebastià Johera, el seu oncle per part de mare. "El van cridar a quintes, va anar a Saragossa i va esclatar la guerra, va estar lluitant al bàndol republicà fins l'any 38, quan va desaparèixer", recorda.

Segons exposa, la seva àvia no va aconseguir localitzar-lo, la seva mare tampoc i ara ella no vol donar-ho per perdut. "Per fer honor als meus avantpassats vull, encara que hi hagi només una mínima possibilitat, provar-ho", diu. L'últim rastre que tenen del seu oncle és que era a la zona de Guadalajara. "Hem registrat tots els pobles per on sabem que va passar però no és enlloc, en cap llista", lamenta.

En Ricard Soley té 87 anys i busca dos germans seus, l'Àngel i en Narcís. Tots dos van marxar de Bescanó voluntaris al front i no van tornar mai més. Un va morir l'abril del 38, creuen que a Basturs, al Pallars Jussà, i l'altre el maig del 39 a Vallfogona de Balaguer, a la Noguera. "Jo només els vull trobar i tinc molta esperança en aconseguir-ho", conclou.