El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va avisar que l'Estat està «disposat a tot» per aturar el referèndum, encara que vulneri la Constitució. «Si cal incomplir-la ho faran, perquè la resposta que està disposat l'estat espanyol a donar per impedir que puguem decidir lliurement és tot, tot i tot. El confessable i l'inconfessable», va assegurar durant l'acte del PDeCAT que va donar el tret de sortida a la campanya pel «sí» a la independència. Puigdemont va recriminar a l'Estat que només faci sentir un sol missatge: «l'amenaça i la venjança» si els independentistes no se'n surten. «Diuen que no ens arreglen les infraestructures perquè defensem la independència», va constatar.

El PDeCAT va reunir centenars de persones al Teatre Nacional per començar la seva campanya pel «sí» al referèndum en un acte titulat «Diguem sí». El míting va servir per donar suport als condemnats per l'organització del 9-N, l'expresident Artur Mas, les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau i Francesc Homs. Puigdemont, que va ser l'encarregat de cloure l'acte, va constatar que Espanya té una llibertat «empetitida» perquè no es permet parlar català a l'aeroport, no es pot discutir sobre segons quins temes al Parlament i no permet que els catalans puguin votar sobre el seu futur.

En aquest sentit, va advertir que l'Estat està disposat a fer de tot per impedir el referèndum, «sense límits, molt més enllà del que diu la seva pròpia Constitució», fent «allò que es pot explicar i el que no». En aquest punt, va criticar que estiguin fent servir «les energies i els recursos que també són dels catalans, dels aturats, de les vídues i dels orfes per anar pel món demanant favors inconfessables», al·ludint a l'exministre García-Margallo. Les seves armes, va continuar, són «l'amenaça i la venjança», i va avisar que això és precisament el que practicarà si els independentistes no se'n surten. De fet, va argumentar que l'Estat ja s'està venjant pel procés quan no arregla les infraestructures o no negocia un finançament just per a Catalunya.

Per part seva, l'expresident de la Generalitat i president del PDeCAT, Artur Mas, va aprofitar la celebració a Roma dels 60 anys de la UE per demanar ajuda als pobles d'Europa. «En aquest moment decisiu de la nostra història i del nostre futur, hem de demanar solidaritat als pobles d'Europa, per aquells que estan lluitant per la democràcia, que és un dels pilars de la construcció europea», va reclamar.

Mas va constatar que Catalunya ja és un «actor polític al món», en gran part pel 9-N, malgrat els esforços de García-Margallo. I precisament, va destacar que el sentit d'aquella jornada i de tot el que passarà a Catalunya en els propers mesos, referèndum inclòs, és «no haver d'estar més pendents de cap president que vingui a ensarronar els catalans, a dir coses que no seran». A partir d'ara, va continuar, el poble de Catalunya prendrà les decisions «amb autonomia, amb llibertat, per ell mateix». Es va referir a la propera visita del president del Govern central, Mariano Rajoy, que avui i també dimarts estarà a Barcelona i, segons s'ha publicat, farà algun tipus d'anunci en matèria d'infraestructures.

Per part seva, Ortega va pujar a l'escenari emocionada i «reconfortada» per l'acompanyament de tants ciutadans, de l'ANC i d'Òmnium, i sobretot va voler donar efusivament les gràcies al PDeCAT. L'endemà de la dissolució d'Unió, Ortega va reconèixer que té una «barreja de sentiments molt contradictoris», de profund agraïment, però també de «profunda tristor i buidor» per la desaparició d'un partit «que ha donat molts anys de servei al país».