El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va prometre en el marc de la commemoració dels 125 anys de la redacció de les Bases de Manresa que el Govern no deixarà de «persistir» davant les «amenaces» de l'Estat. «Si fa 125 anys no van deixar d'insistir ni amb l'eco de les amenaces que van arribar des del Congrés de Diputats ni tampoc amb les incerteses que tenien, avui tampoc ho farem», va exclamar el cap de l'Executiu. En aquest sentit, Puigdemont va assenyalar que «avui ens sentim hereus de l'assemblea on tot va començar i tenim el deure de continuar aquell fil que es va començar a trenar a Manresa». L'acte de commemoració de les Bases de Manresa va comptar també amb la presència de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i es va celebrar al Saló de Sessions del consistori, el mateix lloc on fa 125 anys les elits intel·lectuals i econòmiques de Catalunya es van reunir per estructurar com havia de ser la futura constitució catalana.

Puigdemont va destacar que ja llavors la resposta de l'Estat espanyol davant d'aquella proposta va ser la via judicial. En aquest sentit, el president català va dir que «han estat 125 anys de propostes i 125 anys de respostes de la mateixa manera». Tot i això, va advertir Puigdemont, «igual com fa 125 anys no van deixar d'insistir ni amb les amenaces ni amb les incerteses que tenien, avui tampoc ho farem». «Catalunya ha de ser allò que els catalans volen que sigui i només així serà lliure, moderna i democràtica», va reblar. Va afegir que les Bases de Manresa representen l'»entrada al despertar del catalanisme polític» i va dir que «fa 125 anys ja van anticipar-se al que després seria el dret a l'autodeterminació dels pobles».

Lleis de desconnexió

En un altre ordre de coses, Junts pel Sí (JxSí) i la CUP, únics participants de la ponència per a la reforma del reglament del Parlament, van registrar ahir el text de la seva proposta, per fer possible l'aprovació «directament en lectura única», és a dir, per la via ràpida, de les anomenades lleis de desconnexió de l'Estat.

El text de la proposta de reforma del reglament de la cambra catalana permet que no només el Govern pugui proposar que els seus projectes de llei siguin tramitats per aquesta via sinó que també «una proposició de llei, a sol·licitud del grup parlamentari promotor, es pugui tramitar directament en lectura única».