L'expresident del Palau de la Música, Fèlix Millet, ha assegurat que la constructora Ferrovial "feia donacions" al Palau perquè els diners "anessin a CDC a canvi d'obra pública". "No ho vaig en la confessió" del 2009, ha dit, "però aquesta és la veritat". En la seva declaració durant el judici del 'cas Palau', Millet ha assegurat que no recorda quan va començar aquesta pràctica, tot i que "feia anys", i que hi havia lliuraments en efectiu" als qui van ser tresorers del partit, primer Carles Torrent -que va morir el 2005-, i després a Daniel Osàcar, també acusat en aquest judici. Millet ha afegit que no sap si hi havia algun altre càrrec polític més alt implicat, ja que només parlava amb el tresorer del partit.

Millet: «Va ser un error meu brutal, ho lamento molt, em sento culpable»

L'expresident del Palau de la Música Fèlix Millet ha admès aquest dimecres que va utilitzar fons de la Fundació Orfeó Català per pagar despeses particulars, com obres a casa seva. En la seva declaració com a acusat davant de l'Audiència de Barcelona, Millet ha dit que "va ser un error brutal", que lamenta "molt" i que se sent "culpable".

En tot cas, ha dit que ell va indicar que els diners procedissin de la Fundació, i no del Consorci públic, i que era Jordi Montull qui decidia quines empreses feien les obres.

La primera sessió de declaracions del judici s'esperava amb expectatives del que pogués revelar l'exdirectora financera del Palau Gemma Montull, que hauria arribat a un pacte amb la fiscalia per confessar i admetre les donacions a CDC a canvi d'una rebaixa de la pena. Quedava la incògnita de què admetria Millet. Ha estat el primer en ser citat pel fiscal per declarar i, després d'anys d'ocultar-ho i negar-ho, Millet ha reconegut el que el ministeri públic sosté des de fa temps: que CDC es finançava a través de comissions irregulars d'almenys una constructora per adjudicar-li obra pública. Les comissions es dissimulaven, de tres maneres diferents, a través del Palau de la Música.

L'expresident del Palau, des de la seva cadira de rodes i amb auriculars per sentir millor les preguntes d'Emilio Sánchez-Ulled, no ha tingut dubtes en afirmar que ell i Montull feien arribar diners en efectiu als extresorers de CDC perquè Ferrovial s'adjudiqués obra pública. El segon mètode que descriu el fiscal és el pagament de factures de CDC per part del Palau, cosa que Millet ha dit que no recordava. El tercer mètode, que sí que ha reconegut Millet, és un conveni entre la Fundació de l'Orfeó Català i la Fundació Trias Fargas, vinculada a CDC. Els diners de Ferrovial arribaven al Palau com a patrocinador del cicle de música Palau 100, però també ha admès que només una petita part es quedava al Palau, mentre que la resta anava a parar a CDC, a Montull i a ell mateix. Així, Ferrovial pagava un 4% de comissió sobre el preu d'adjudicació de l'obra pública, del qual el 2,5% se'l quedava el partit, l'1% se'l quedava ell i el 0,5% restant era per al seu segon. L'exdirigent del Palau ha dit que no sabia a quines obres accedia Ferrovial gràcies a la comissió, però ha dit que "n'hi havia moltes". De fet, ha apuntat que va ser el fundador de Ferrovial, Rafael del Pino, qui va pactar amb ell aquest sistema de falsos donatius, i que ell parlava amb Buenaventura perquè Ferrovial era qui feia les obres de remodelació del Palau.

Millet ha explicat que ell tenia contacte amb Torrent i Osàcar i no sap si algun altre càrrec de CDC hi estava implicat. En aquest sentit, ha desmentit que parlés d'aquesta qüestió amb Jaume Camps, exdirigent convergent, que va ser investigat en el cas però finalment absolt perquè el delicte ja hauria prescrit. De fet, ha explicat que Camps era el seu advocat i que s'hi reunia per altres qüestions. No obstant, no ha pogut concretar el tema de la reunió que van tenir ell i Montull amb Camps i Germà Gordó, aleshores gerent de CDC, l'abril del 2005 en un hotel de Barcelona. En tot cas, ha confirmat que l'anomenat 'Daniel', que surt en diversos papers del Palau, era Daniel Osàcar.

"Va ser un error meu brutal, ho lamento molt, em sento culpable"

D'altra banda, Millet també ha admès que va utilitzar fons de la Fundació Orfeó Català per pagar despeses particulars, com obres a casa seva. Ha dit que "va ser un error brutal", que lamenta "molt" i que se sent "culpable". En tot cas, ha assegurat que ell va indicar que els diners procedissin de la Fundació, i no del Consorci públic, i que era Jordi Montull qui decidia quines empreses feien les obres, que solien ser proveïdores del Palau que falsificaven les factures. En tot cas, ha defensat que més del 50% dels fons del Consorci procedien dels fons propis del Palau. També ha afegit que desconeixia, fins que va esclatar el cas, que Montull també usés diners del Palau per fer obres a casa seva i de la seva filla Gemma.

L'expresident del Palau ha explicat que quan ell va arribar a l'entitat a principis dels anys 80 l'edifici estava a punt de ser "subhastat" o que se'l quedés la Caixa. Els primers anys ell i Montull no cobraven res, però quan l'entitat va començar a generar nous ingressos i ja tenia tresoreria es van autoatribuir de manera opaca un sou i uns incentius o 'bonus', cosa que també ha qualificat "d'error". El 2008 ell va cobrar 800.000 euros i Montull uns 200.000, però ha assegurat que ell ho va intentar regularitzar i ho va declarar a Hisenda. No obstant, el 2009 van cobrar aquests bonus a través d'empreses on figuraven les respectives dones com a administradores, "per pagar menys impostos" i seguint el consell del seu advocat.

Sobre els casaments de les seves dues filles al mateix edifici modernista de Lluís Domènech i Montaner, ha explicat que volien "obrir mercat" i fer un "anunci publicitari" de la possibilitat de llogar l'espai per celebrar-hi esdeveniments. Per això, va considerar "lògic" que ell no pagués el lloguer, sinó que ho assumís el propi Palau, cosa que va suposar més de 160.000 euros.

Millet també ha admès que va fer viatges familiars de luxe i que era Montull qui s'encarregava de pagar-los a través d'una agència de viatges, però en desconeix els detalls.

En tot cas, ha dit que era Montull qui portava els detalls de moltes coses i que era la seva secretària personal, Elisabet Barberà, qui apuntava imports, cites i altres aspectes en arxius informàtics i agendes, tant d'àmbit personal com professional. Dels 9,6 milions que la fiscalia desconeix el seu destí, Millet ha dit que van ser pagaments en efectiu a col·laboradors "jubilats" i cantaires, i també pels seus 'bonus'. Els pagaments en efectiu eren habituals quan ell va arribar a la cúpula del Palau, ha dit, com passava en altres entitats, però ha assegurat que ho va intentar regularitzar. Així mateix, ha assegurat que l'actual presidenta del Palau, i aleshores vicepresidenta, Mariona Carulla, tenia coneixement d'aquestes pràctiques. En canvi, ha volgut exculpar totalment a la seva dona i les seves filles.

Millet ha recordat que ha posat el 100% del seu patrimoni a disposició del jutjat per revertir al Palau el perjudici econòmic causat.