L'exconseller de la Presidència i diputat al Congrés pel PDeCAT, Francesc Homs, ha assegurat aquest dilluns en la seva declaració davant del Tribunal Suprem (TS) que "no hi havia forma humana de saber l'abast de la providència" que va emetre el Tribunal Constitucional (TC) el 4 de novembre del 2014, que ha qualificat "d'inconcreta". "Vam prendre les decisions amb plena consciència de no poder fer cap altra cosa, estava en joc l'exercici de drets fonamentals com la participació política, la llibertat d'expressió i la llibertat ideològica", ha dit en resposta a les preguntes de la Fiscalia. L'exconseller ha afegit que, davant de la "inconcreció" de la providència del TC, no es podia fer "una altra cosa" que mantenir el procés participatiu. Segons ell, nova cometre cap delicte, però, a més, ha assegurat que tornaria a actuar de la mateixa manera.

Durant una hora i mitja, Homs ha respost al fiscal, al contrari del que van fer Mas, Ortega i Rigau, per reiterar part dels mateixos arguments que els altres tres acusats i del que ell mateix ja va dir tant davant del propi Suprem com davant del TSJC. Segons ell, la providència del TC no era gens concreta, i per això, després de consultar amb experts juristes, van decidir mantenir el procés participatiu, presentar un recurs contenciós-administratiu al Suprem i un recurs de súplica al TC.

Homs ha volgut remarcar que la comunicació de la providència del TC al Govern es va fer com era habitual, a través d'un correu electrònic. Així, "el Govern, com a institució, es va donar per notificat". Això ho ha contraposat a notificacions posteriors, fetes personalment per funcionaris judicials en mà i davant dels polítics directament afectats. Aquell dimarts 4 de novembre el Consell Executiu estava reunit, i es va parlar de la qüestió. Estaven pendents de si el TC acceptaria la petició "excepcional" del govern espanyol d'advertir als dirigents catalans del possible delicte de desobediència, cosa que el tribunal no va fer.

Així, en la roda de premsa habitual posterior al Consell Executiu, Homs va explicar a la premsa que el procés participatiu continuava endavant i que es posaria recurs contenciós-administratiu al Suprem en considerar que el govern espanyol havia usat una via constitucional equivocada, ja que presentava un recurs nou en comptes d'usar la via d'incident d'execució de sentència. En aquest recurs per "abús de dret" es demanaven mesures "cautelaríssimes". Quan el Suprem va rebutjar el recurs, el divendres 7 el Govern va presentar recurs de súplica al TC per demanar un aclariment de la providència, ja que no tenien "forma humana" de saber-ne el seu abast i raonament. "No podíem fer roda de premsa? On començava i acabava el contingut de la providència?", s'ha preguntat. "No era estrictament una resolució judicial", ha dit.

"Fins aleshores no havia vist una providència per conflicte de competències tant inconcret", ha explicat. De fet, ha dit que el mateix 4 de novembre van rebre una providència similar sobre mesures contra la pobresa energètica i van decidir buscar altres vies per tirar-les endavant, cosa que ni el TC, ni el govern espanyol han impugnat. "Em preocupava complir la llei i no cometre cap irregularitat administrativa", ha concretat.

"Ho tornaria a fer"

Justament, ha utilitzat la desestimació per part de la fiscalia de la seva querella contra Mariano Rajoy per incomplir sentències del TC per dir que l'argumentació li sembla correcta, excepte en l'excepció que fa per diferenciar-ho del 9-N. Així, ha dit, preguntat pel fiscal, que tot i conèixer ara la sentència ferma del TC declarant inconstitucional el procés participatiu, tornaria a actuar de la mateixa manera. Segons ell, la pròpia fiscalia admet que "si no es fa res per complir" les resolucions del TC no hi ha delicte.

En aquest sentit, ha dit que no només la providència els obligava a actuar, sinó el compromís polític i els contractes amb empreses privades. "Si era tant públic i notori que era il·legal, perquè ningú va fer res per parar-ho, ni la fiscalia?", ha preguntat a la sala. En aquest sentit ha recordat que el govern espanyol va trigar 15 dies a impugnar el procés participatiu. En tot cas, ha dit que la consulta inicialment prevista sí que es va aturar perquè la resolució del TC era més concreta, i perquè la Generalitat tenia una participació diferent, molt més protagonista que en el procés participatiu.

En un sentit similar, ha admès que va sentir "satisfacció" quan els fiscals catalans van desestimar la presentació d'una querella pel 9-N. També ha utilitzat la carta en la que negava a T-Systems que la providència del TC els obligués a aturar els preparatius. Segons ell, la carta no és cap "acte administratiu" i, a més, ha dit que en la primera providència ningú li va presentar dubtes sobre el seu sentit d'aplicació.

El fiscal ha centrat també les seves preguntes en la preparació de la roda de premsa el mateix 9-N a un pavelló de la Fira de Barcelona. Segons Homs, seria "incomprensible" que no es pogués informar a la població, i ha recordat que el propi ministre de Justícia, Rafael Catalá, també va comparèixer públicament, tot i que només per a un mitjà de comunicació, aquella nit per valorar la jornada de votacions.

Homs també ha explicat al fiscal que l'expedient obert a diverses emissores de ràdio per negar-se a emetre publicitat de la Generalitat sobre el 9-N era obligatori, perquè, si no, hagués comès "prevaricació".

Al principi de l'interrogatori, Homs, el fiscal i el magistrat president han tingut una petita discussió sobre com preguntar i respondre. El fiscal ha interromput més d'un cop Homs en les seves respostes, i això ha molestat l'exconseller, que s'ha queixat dient que a "casa" seva li havien ensenyat a no interrompre. El president del tribunal li ha dit que es podria esplaiar el que volgués en les respostes però que no estan a "casa" de Francesc Homs, sinó al Suprem, i ha demanat al fiscal que deixés acabar les respostes a l'acusat.

Persecució política

En l'interrogatori de la seva advocada, Eva Labarta, d'una mitja hora, Homs ha explicat el context polític previ a la convocatòria del procés participatiu, amb la sentència contra l'Estatut del 2010 i la reivindicació ciutadana d'una consulta independentista. Però, a més, ha recordat que el Consell d'Estat, el Consell de Ministres i el TC es van reunir d'urgència després de la convocatòria formal de la consulta. Per això, quan el Govern va presentar el recurs de súplica per aclarir la providència del 4 de novembre, Homs ha dit que pensava que es reunirien amb la mateixa urgència. "Era legítim pensar que mereixíem un tracte proporcional des del punt de vista de l'agenda", ha afegit.

En tot cas, ha dit que el propi Suprem va admetre el 2003 que la Generalitat és la institució "més adequada per defensar la dignitat del poble de Catalunya, i el que es va fer tenia molt a veure amb canalitzar la dignitat del poble de Catalunya".

Per a Homs, la diferència entre la primera i la segona providència del TC era que en la del 4 de novembre no se suspenia cap articulat, cap acte administratiu, perquè era una decisió política. Aquesta visió es va refermar, segons ell, per la reacció de "menyspreu i ridiculització" per part de Rajoy. Encara es va refermar més quan el govern espanyol li va dir el 8 de novembre que si no hi havia cap roda de premsa després del 9-N no hi hauria cap conseqüència legal. "Em va semblar sorprenent, perquè l'existència o no de la roda de premsa no hauria de ser la mesura", ha explicat. De fet, ha assegurat que la roda de premsa s'hagués celebrat encara que no hi hagués hagut participació, ja que els mitjans de comunicació ho reclamaven.

També ha volgut rebatre la idea que van actuar de manera obscura. "Tot el que fèiem era públic i notori", ha dit. De fet, sobre la carta a T-Systems, ha dit que va ser el propi Govern qui la va aportar a la causa.

Finalment, Homs ha recordat que inicialment la fiscalia i el TSJC van desestimar les querelles contra ell, però 15 mesos després, quan ja era diputat al Congrés, el ministeri públic sí que va querellar-se contra ell davant del Suprem. En aquest sentit, ha dit que inicialment la fiscalia ja coneixia les seves atribucions i participació en el 9-N i que per tant, ara, no pot usar això en contra d'ell, com la roda de premsa o altres preparatius. La fiscalia basa la seva acusació en la carta d'Homs a T-Systems, que es va conèixer després de mesos d'instrucció al TSJC, però també usa detalls coneguts molt abans d'aparèixer la carta.

Per això, Homs sospita que hi ha motivacions polítiques contra ell, per ser diputat a Madrid, i per la conversa entre l'exministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz i l'exdirector d'Antifrau Daniel de Alfonso, on deien que la fiscalia "afinaria" alguns temes. En tot cas, s'ha mostrat tranquil de consciència perquè la majoria de diputats catalans al Congrés van votar contra el suplicatori per jutjar-lo al Suprem i van considerar un "error" acusar-lo per haver "ajudat a posar urnes". El judici seguirà a la tarda amb diversos testimonis.