L'ONIF, Oficina Antifrau dependent del Ministeri d'Hisenda, acusa l'exvicepresident del govern espanyol Rodrigo Rato d'haver defraudat a través d'una trama societària 6,8 milions d'euros entre el 2004 i el 2015.

Segons l'informe final de més de 600 pàgines remès per l'ONIF al jutjat d'instrucció número 31 de Madrid avançat per "El País" i al qual ha tingut accés Efe, Rato va obtenir rendes no declarades superiors als 14 milions d'euros entre els anys esmentats, període en el qual hauria defraudat fins a 6,8 milions.

Tot i així, si s'exclouen els exercicis anteriors a 2009 i fiscalment prescrits, el suposat frau seria d'uns 5,4 milions d'euros, amb quantitats superiors als 120.000 euros que es consideren delicte fiscal en tots els anys.

L'exministre d'Economia i Hisenda, la fortuna del qual s'està investigant des de fa dos anys, hauria comès el frau mitjançant "guanys de patrimoni no justificats derivades del trànsit de diners a l'estranger i no declarat fiscalment; guanys de patrimoni sense prèvia transmissió de rendes, rendiments d'activitats econòmiques com a conferenciant i despeses de l'activitat empresarial que no són deduïbles".

L'informe de l'ONIF, clau per seguir avançant en la investigació judicial, parla de tràfic de diners a través de les societats panamenyes Rd Rose Limited i Westcastle, la britànica Vivaway i l'espanyola Kradonara, que haurien estat utilitzades per ocultar rendes i de les quals el beneficiari hauria estat el mateix Rato.

L'inici de les indagacions sobre l'origen de la fortuna de l'exvicepresident del govern va començar l'abril de 2015, quan l'ONIF va alertar la Fiscalia de Madrid d'irregularitats en el patrimoni de Rato i va iniciar un procés que va començar amb el registre del seu domicili i del seu despatx particular, la confiscació de documentació i la seva detenció televisada.

La denúncia d'Antifrau es produïa tot just 24 hores després que el 14 d'abril transcendís que l'exministre estava sent investigat per la unitat d'intel·ligència financera, el Sepblac, dependent del Ministeri d'Economia, per un possible delicte de blanqueig de diners després d'acollir-se el 2012 a l'amnistia fiscal a la qual es van adherir 30.000 contribuents.