Un narcotraficant condemnat amb sentència ferma a 12 anys de presó per robar almenys 200 quilos de cocaïna del Port de Barcelona està desaparegut i fugat de la justícia. L'home havia de comparèixer aquest dimarts en un altre judici per uns fets similars a l'Audiència de Barcelona, però ja se l'estava buscant perquè ingressi a presó per complir l'altra pena. Es dóna la circumstància que tot i condemnar-los a set anys i mig de presó el 2012, l'Audiència de Barcelona no li va imposar mesures cautelars perquè encara podia presentar un recurs al Suprem, que el 2015 va augmentar-li la pena als 12 anys.

Javier S.R., cap dels traficants, va ser condemnat amb sis altres traficants pel robatori d'almenys 200 quilos de cocaïna d'un contenidor. El novembre del 2004 el vaixell 'La Hispanola', procedent de Veneçuela, va atracar a Barcelona. La Guàrdia Civil sospitava que portava cocaïna amagada entre gambes congelades i es va establir una vigilància per comprovar qui anava a buscar la droga. Sense encara saber els detalls de l'operació, a finals de gener del 2005, els delinqüents van intentar robar la cocaïna del contenidor, però la primera nit no ho van aconseguir. L'endemà van tenir més èxit: diversos membres del grup i altres no identificats van accedir il·legalment al port i, armats amb cisalles, van obrir el contenidor i van descarregar, durant hores, desenes de quilos de cocaïna, tot i que en van deixar molta.

En el mateix judici van quedar absolts sis guàrdies civils i un policia espanyol. La fiscalia demanava 350 anys de presó en total. L'Audiència va considerar que no havia quedat provat que els membres dels cossos policials participessin en el robatori de la droga. El judici es va fer contra 25 persones acusades de formar part d'un grup de delinqüents que hauria comès les principals activitats entre els anys 1999 i 2002, però a principis del 2005 haurien robat la cocaïna del port. Això va destapar la trama, així com la possible connivència i col·laboració entre els traficants i lladres de cotxes i els agents de les forces de seguretat.

Segons el fiscal, Javier S.R., 'Trapero', dirigia un grup de delinqüents que va començar a relacionar-se amb un grup de guàrdies civils encapçalats per A.S.M. i R.P.C., i dos germans bessons inspectors de la Policia espanyola, un dels quals va ser absolt anteriorment. Per la seva feina, els agents, molts dels quals treballaven al port, tenien accés a informació privilegiada sobre narcotraficants i confidents, gràcies a la qual organitzaven diversos robatoris de droga perpetrats pels delinqüents de la banda a altres traficants. Després, els policies es beneficiaven de la venda de la droga.

Després del robatori del port, alguns dels agents van saber que tenien els telèfons 'punxats' i van alertar la resta de processats. La fiscalia també parlava de lliuraments de diners dels traficants als policies en alguns bars de Barcelona, així com alguns agents tenien ingressos en metàl·lic no justificats i nivells de vida molt superiors als que els permetien els seus sous. Es van descobrir també nombrosos comptes corrents en paradisos fiscals, empreses 'pantalla' i desenes de propietats a molts llocs de l'estat, motocicletes de gran cilindrada i cotxes de luxe.

Quan alguns dels processats van ingressar a presó provisional, gràcies a les revelacions d'alguns penedits i confidents, van seguir en contacte amb l'exterior a través dels seus advocats i amb un telèfon mòbil que tenien il·legalment a la presó de Quatre Camins. A més, van intentar desprestigiar el coronel de la Guàrdia Civil Miguel Gómez Alarcón, que investigava la trama.

En la sentència però, es considerava que no havia quedat provat que es formés aquest grup de 'narcos' i membres dels cossos de seguretat per sostreure droga, ni que es produïssin els pagaments a bars indicats per la fiscalia.

El tribunal també considerava provat que Javier S.R. i Daniel R.T. van anar en una furgoneta amb José Miguel L.Z. a l'antiga carretera de Collserola i Javier S.R., induït pel segon, va disparar José Miguel L.Z., per haver tornat una nit després al port juntament amb Cristian I.I. per emportar-se 100 quilos més de cocaïna de la que havia quedat al contenidor.

D'altra banda, el jutge no considera provat que Javier S.R., Blanca M., Daniel R.T. i Raquel R. formessin un conjunt de societats 'pantalla' i obrissin comptes a paradisos fiscals per amagar el diner procedent de la venda de la droga.

El 2014 el Suprem va obligar l'Audiència a tornar a redactar la sentència ja que considerava que els fets provats no estaven clars i, per tant, deixava en indefensió les parts que volguessin recórrer. Finalment el 2015 el Suprem va augmentar la pena de set anys i mig a 12 anys de presó per als narcotraficants.

Absolts d'haver estafat un 'narco' colombià

El mateix 2015 l'Audiència va absoldre tres guàrdies civils i quatre narcotraficants jutjats per un robatori de cocaïna l'any 2001 a Mollet del Vallès. La fiscalia demanava vuit anys de presó per als guàrdies civils, sis per als traficants i un per a un exnarco penedit, que va confessar els fets l'any 2008 quan va ser incriminat pels seus antics companys en l'assassinat de dos vigilants de seguretat d'un furgó blindat a Terrassa l'any 2002. El tribunal no va considerar provats els fets i per tant els va absoldre a tots.

Segons la versió d'aquest exnarcotraficant, i que la fiscalia creia certa, a principis de juny del 2001 el grup de narcotraficants van pactar amb dos guàrdies civils de Mollet del Vallès i un de la Comandància de Barcelona l'adquisició de quatre quilos de cocaïna a un traficant colombià anomenat Fernando. Els traficants van aconseguir que el subministrador de la droga confiés en ells i els donés quatre quilos de cocaïna per avançat, i li pagarien uns 120.000 euros quan l'haguessin venut. L'entrega de la droga va ser en un centre comercial de Gavà (Baix Llobregat) poc abans de Sant Joan.

Però l'objectiu dels traficants i els guàrdies civils era quedar-se amb la droga i no pagar-la. Per això, van extreure uns tres quilos i la resta la van barrejar amb farina i la van distribuir en quatre paquets. La barreja fraudulenta la van abandonar en un Audi A3 robat a Tarragona setmanes abans, prop del cementiri de Parets del Vallès. Un dels guàrdies civils va avisar a una patrulla del mateix cos que hi podia haver aquesta droga en un cotxe abandonat i obert, però també van acudir allà per supervisar el fals decomís.

Els tres quilos que es van quedar van ser distribuïts al mercat minorista per un dels narcotraficants, que estava acusat, però que l'Audiència va absoldre per prescripció dels fets.

Pocs dies després, una revista comarcal va publicar la notícia que s'havien trobat 3,4 quilos de cocaïna en el cotxe abandonat, valorats en més de 180.000 euros. Els traficants van explicar al 'narco' colombià que la Guàrdia Civil els havia perseguit i que havien hagut d'abandonar el cotxe amb la droga, i li van mostrar la notícia publicada. D'aquesta manera, es van estalviar de pagar la cocaïna.

Nou judici contra 'la banda del port'

Aquest dimarts l'Audiència havia de celebrar un judici contra un dels guàrdies civils, cap de la unitat judicial de Mollet del Vallès, i tres narcotraficants, un d'ells el penedit que va destapar part de la trama i un altre Daniel S.R., fugat de la justícia. En aquest cas, la fiscalia els acusa d'haver-se quedat amb 70.000 pastilles d'èxtasi d'un altre traficant. Els traficants van plantar una trampa al proveïdor i van avisar el guàrdia civil perquè el detinguessin i així poder-se quedar la resta del carregament de droga.

La fiscalia demana nou anys de presó per al guàrdia civil, fins ara absolt en els dos procediments anteriors, set per als dos principals 'narcos', Javier S.R. i Daniel R.T., i un any per al 'narco' penedit per l'atenuant de confessió dels fets. El judici, però, no s'ha celebrat perquè faltava aquest acusat, Javier S.R., i un dels principals testimonis, el 'camell' anglès a qui haurien robat l'èxtasi.